Marta i Cristina Ribe i Lopez, parlen del seu pare.
Ens agradaria compartir amb vosaltres la nostra percepció de la persona que ha estat el nostre pare: qui era i com era, més enllà de tot el que va fer en la seva vessant professional com a docent i com a compositor. Darrera d’aquesta gran productivitat i creativitat hi ha hagut sempre una bella persona, amb una gran sensibilitat i generositat, un esperit inquiet, curiós i visionari, un treballador incansable, que estimava els reptes i creia que no hi ha res impossible.
Tot el que ens ha llegat —la música, els llibres escrits, conferències i fins i tot les seves reflexions personals— provenen d’un món interior molt ric i profund que no tothom coneix.
Per part de la seva mare, recull una herència familiar artística, que canalitza principalment mitjançant la música. Va aprendre a tocar d’oïda melodies amb una cítara i als 6 anys va començar classes de piano amb la Sra. Adela, deixeble del mestre Marshall i de Granados. A l’escola el van avançar 2 cursos i en acabar, va ser seminarista fins els 18 anys. En aquesta etapa, la composició era, a la vegada, forma d’expressió artística i creativa, i també meditació, refugi i veu dels seus sentiments i inquietuds.
Va escollir els estudis de filologia pensant que no es guanyaria la vida amb la música, alhora que aquesta elecció el situava molt lluny de la seva zona de confort, com a ell li agradava. En la seva època d’estudiant tocava en algun conjunt musical i va aconseguir que al pis on llogava una habitació li permetessin tenir un piano, a canvi de tocar amb les finestres obertes perquè les veïnes poguessin gaudir dels boleros i peces del Moulin Rouge.
Aviat es va casar i va formar una família. Al llarg de la nostra infància i joventut, els pares es van dedicar a la docència com a professors d’institut. La música ens acompanyava tot el temps, sobretot la clàssica: el tocadiscs sonava a totes hores el cap de setmana. Va insonoritzar ell mateix les parets del seu “cau” per poder tocar el piano a hores intempestives. Tenia un gran repertori, on Liszt o Chopin es barrejaven amb havaneres, boleros, jazz, ragtime, bandes sonores i música folk. Quan ens deixava escollir les peces, l’acompanyàvem cantant, i aviat vam començar a anar a classes de piano. Per tot arreu hi havia partitures i llibres de tota mena en varis idiomes. El pare era un lector consumat, amant dels mots encreuats, les plantes, el formatge, el whisky de malta i fumar en pipa.
Per a nosaltres era un geni capaç d’inventar nous plats de cuina, fer mobles a mida, llegir-nos contes, ajudar-nos amb els deures i jugar a fet i amagar. Guardem records inesborrables dels viatges de vacances en cotxe per tota la península, amenitzats amb jocs, escoltant cassettes d’acudits i cantant a quatre veus.
El dia que la informàtica va arribar a la seva vida de manera totalment autodidacta, va començar una etapa professional molt prolífica. Nosaltres ens anàvem fent grans, i ell es podia enfocar plenament en els seus projectes: primer la pedagogia de l’anglès, i després el retorn a la creació musical.
Ens ha deixat a tots una gran empremta. Al seu comiat van venir moltes persones i també vam rebre missatges dels qui estaven massa lluny. Va conservar i reprendre l’amistat amb antics companys d’estudi, va fer amics per tot el món arran de la feina i va mantenir contacte amb tots ells. Va ser un gran conseller per als seus alumnes i va fer de referent familiar per a germans, nebots, filles i néts. Va cuidar sempre de les relacions amb veïns i coneguts.
Quan va intuir que la vida li donava un avís, va començar a preparar el seu propi comiat, escrivint les seves memòries per tancar el seu viatge en pau i que els seus descendents el poguessin conèixer millor. Ens va deixar les paraules de comiat que volia que fossin dites a familiars i amics propers i, fins i tot, l’arranjament musical del poema que volia que es toqués.
Tal com ell mateix va dir, la vida li ha permès fer el que s’ha proposat i crear camins i seguir-los. I fer-ho al costat de les seves persones estimades, la seva família i els seus amics.
- AGRAÏMENTS
En nom de la família, volem donar les gràcies a tots els qui han fet posible la celebració d’aquest acte:
- a l’Institut d’Estudis Vallencs i
- als Amics de la Música, en la persona del seu president, el Sr. Roger Padullés, i de la Sra. Rosó Secall
- i, en especial, al Sr. Roman Galimany, amic retrobat de la infantesa i que va ser valedor i promotor de la música del nostre pare en aquesta última etapa.
I a totes les persones que tan generosament han volgut participar en aquesta taula:
- la Sra. Marita Gomis
- la Dra. Elsa Tragant
- i la compositora vallenca Laura Nadal
Moltes gràcies a tots els presents, alguns dels quals heu vingut de lluny: familiars, companys, amics i coneguts.
I als intèrprets de les peces que sentirem tot seguit:
- Olga Miracle
- Mireia Besora
- Roger Padullés
- Jordi Màndoli
- Medir Bonachí
Sabem que, allà on sigui, el nostre pare estarà molt content. Moltes gràcies a tots.