Judit Giró i Benet, nascuda a Vallmoll, a la comarca de l’Alt Camp (1996), és graduada en Enginyeria Biomèdica per la Universitat de Barcelona, màster en Sistemes Ciberfísics Integrats per la Universitat de Califòrnia.
Durant els seus estudis a Barcelona, un element del camp d’investigació era un gos que, per efecte de l’alè dels pacients, reaccionava bordant si tenien càncer de pulmó. La reflexió immediata de la Judit fou que, si la biologia té una manera de fer-ho, els enginyers també podrien construir un dispositiu amb aquest principi.
En la seva estada a Califòrnia va conèixer a Billy, un informàtic de Taiwan amb qui va crear The Blue Box, un dispositiu biomèdic impulsat per intel·ligència artificial i dissenyat a partir del sistema olfactiu i les neurones olfactives d’un gos. Està destinat a fer un test de càncer de mama a casa de manera no invasiva, no irradiant, no costosa, específica i fàcil d’usar.
La judit va estudiar la carrera d’Enginyeria Biomèdica a la Universitat de Barcelona i continuà la formació a la Universitat de Califòrnia a Irvine, als Estats Units, amb el màster en Embedded Cyber-physical Systems.
L’octubre del 2017 inicia el desenvolupament del primer prototip del “The Blue Box” (La caixa blava) com a treball final de grau, motivada pel diagnòstic de càncer de mama de la seva mare. Va desenvolupar un algorisme capaç de detectar aquest carcinoma a través de l’orina.
En la universitat de California inicià el treball d’investigació amb el catedràtic Fadi Kurdahi. A Califòrnia conegué a Billy (Po-an) Chen, un informàtic de Taiwan amb qui va crear el “The Blue Box”, dispositiu biomèdic impulsat per intel·ligència artificial i dissenyat a partir del sistema olfactiu i les neurones olfactives d’un gos. Amb l’informàtic Billy (Po-an) Chen, fundaren l’empresa tecnològica The Blue Box Biomedical Solutions, l’objectiu del qual és millorar l’algorisme perquè detecti el càncer de mama en fases més primerenques.
L’any 1989 els investigadors Hywel Williams i Andres Pembroke havien publicat a la revista ‘The Lancet’ un article en què s’arribava a la conclusió que els gossos eren capaços de detectar el càncer a través de l’olfacte, donat que aquest produeix canvis metabòlics que alteren el sabor, la textura, la forma o l’olor del cos. Aquest fou el fonament pel seu estudi, aplicant-hi la tecnologia actual, per poder prevenir la malaltia. La Judit va utilitzar l’enginyeria per reproduir la fisiologia del gos en un microprocessador Arduino i un parell de sensors; i traduir el còrtex olfactori del cervell en un fragment de codi Python.
Fa cinc anys que la Judit va rebre el premi James Dyson Award 2020 pel projecte titulat “The Blue Box” (La caixa blava), un dispositiu biomèdic que permet realitzar una prova per detectar el carcinoma de mama en el propi domicili, sense dolor, sense radiació i a baix cost. El “The James Dyson Award 2020”, quan publicà els dos premis internacionals d’aquesta edició, reconeixia que, per primera vegada, el premi mundial corresponia a un projecte espanyol, “The Blue Box”, un enginy biomèdic capaç de diagnosticar càncer de mama a través de l’orina.
Aquesta quinzena edició dels guardons es desenvolupà en el marc de la crisi mundial generada per la pandèmia del coronavirus. Tot i això, va assolir «la participació més gran» de la seva història, amb 1.800 projectes, tal com informà la companyia en un comunicat oficial. A Espanya, precisament, es reberen un total de 67 projectes, entre els quals hi havia el projecte “The Blue Box”.
Aquest invent va ser seleccionat pel jurat nacional com a finalista i, en l’àmbit internacional, els enginyers de Dyson van decidir incloure’l, juntament amb altres 81 projectes d’arreu del món, a la llista del top 20. Finalment, va ser el mateix Sir James Dyson —fundador i enginyer en cap de Dyson— qui va seleccionar el projecte com a guanyador internacional.
El fundador de fundador de la companyia britànica Dyson destacà: «La Judit combina les últimes tecnologies en el camp informàtic per crear un producte holístic i amb un disseny de qualitat que resol un problema real i pot beneficiar moltes persones». «Els sensors d’intel·ligència artificial de “The Blue Box” funcionen perfectament per treballar com a dispositiu electrònic en conjunció amb una aplicació».
El sistema “The Blue Box” consisteix en un model d’intel·ligència artificial on s’ha transformat el “nas del gos” en una placa electrònica amb sensors. El «cervell» és el programari, mentre que el «nas físic» és el maquinari.
El sistema “The Blue Box” consta d’un lector d’orina basat en un eNose patentat (nas electrònic) que captura l’olor de l’orina. Conté una matriu de sensors químics que detecta aquells biomarcadors de càncer de mama presents a l’orina que són lo suficient petits per fer-se volàtils quan la mostra s’escalfa. Detecta el tumor a través de l’orina en 30 minuts i és més sensible que una mamografia. Un algorisme de IA que agafa el mapa de calor d’activació com a entrada i pot afirmar si un subjecte té càncer de mama. Això és possible gràcies a certs patrons que la seva IA pot detectar dintre de les dades.
Les primeres experiències directes del seu projecte en dones foren en col·laboració amb el doctor Josep Gumà, oncòleg de l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus. Recolliren 90 mostres d’orina procedents tant de dones sanes com de dones amb càncer de mama metastàtic i aconseguiren un algorisme amb una sensibilitat del 75%. Posteriorment, al cursar el Màster Embedded Cyber-physical System a la Universitat de Califòrnia a Irvine, va millorar la taxa de classificació del sistema The Blue Box fins al 95%.
Per assolir la validació europea i l’autorització per comercialitzar el producte requereix un llarg procés. Durant l’any 2023 realitzaren estudis preclinics a hospitals d’Espanya i analitzaren 500 dones. Com a resultat, es va determinar que la sensibilitat de The Blue Box era del 88%, molt més alta que la mamografia. I, en el cas de les dones menors de 55 anys, en què la mamografia funciona «malament», és un 30% superior. Si una noia té càncer de mama en aquests moments, és més fàcil que ho detecti abans The Blue Box que una mamografia.
Fins arribar en aquet punt final han de superar encara molts obstacles. S’ha de superar l’assaig clínic amb set hospitals, necessari per demostrar a la Comissió Europea que és un producte segur i que te una sensibilitat del 88%. Acabat l’assaig clínic, un cop demostrat això, la Comissió Europea atorgarà el marcatge CE, l’aprovació que permetrà ser legals i entrar al mercat per a la comercialització.
L’assaig clínic s’inicià l’estiu passat, i ara només cal tenir tota la documentació tècnica necessària per lliurar-la als revisors, obtenir el marcatge CE i així poder entrar al mercat.
Una vegada superat aquest procés, el cost del The Blue Box al mercat es ventatjós. Es tracta d’un molt low-cost, molt més barats que la resta. Dintre de pocs anys, el The Blue Box es podrà utilitzar de manera massiva. Quan The Blue Box estigui al mercat, estarà disponible a hospitals i llars, i una prova hauria de costar al voltant de 47 euros.
La Judit Giró i Benet, una emprenedora de l’Alt Camp que ha rebut diversos premis, entre els quals el premi Fidem 2023 a la millor innovació. També ha rebut el premi a la millor iniciativa empresarial de l´Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC) o el premi a la millor startup de Ciència de la Barcelona New Economy Week.
Fou el cas de la seva mare, diagnosticada amb càncer de mama, l’estímul definitiu que la va dur cap a aquesta àrea. Als Estats Units, cursant el màster, l’enginyera va adonar-se que hi ha una necessitat global de millorar el procés de detecció del càncer de mama perquè sigui menys invasiu i més accessible. Actualment, la seva detecció requereix que les dones vagin a hospitals o instal·lacions mèdiques i se sotmetin a un procediment incòmode, a vegades dolorós i sovint costós. Això fa que, algunes vegades, les dones decideixin saltar-se aquest procés.
Precisament, amb “The Blue Box”, la Judit Giró creà un dispositiu amb el qual es pot diagnosticar el càncer de mama a través de l’orina, sense dolor, sense la radiació de la mamografia —sobretot de les revisions— i de baix cost, gràcies a la intel·ligència artificial.