Coincidint amb la celebració de les Festes de Sant Joan de 1966, arribava a l’Ajuntament el comunicat del Ministerio de Información y Turismo (Manuel Fraga Iribarne), pel que s’acordava declarar “Festa d’Interès Turístic, amb el nom de “Firagost”” el Concurs Regional de Fruits del Camp i Flors, molt apreciat i afermat per tot Catalunya.
La sol·licitud, prèviament promoguda pel Consistori, fou acceptada i aprovada en Consell de Ministres. Es tractava d’una fita important per la ciutat. Era la primera festa de la província que rebia aquesta acreditació, que pronosticava el dinamisme, l’expansió i la participació de visitants d’arreu.
Es ben cert que el Consistori, amb l’entusiasme del mon agrícola, però sobre tot el Foment d’Iniciatives s’havien delit, amb molt esforç i perseverança, vetllant i enriquint, des del seu inici, i ara percebien el reconeixement i beneficis pel prestigi de la ciutat.
El Sr. Fraga Iribarne, el dimecres dia 29 de juny, confluïa en visita oficial a Vilanova i Geltrú. Allí va citar, d’improvís, a l’alcalde de Valls, Sr. Galimany. Aprofitant un interval de la visita, portaren a terme una reunió ben productiva sobre qüestions que relacionaven directament la nostra ciutat amb el Ministeri d’Informació i Turisme. El Sr. Fraga Iribarne es va interessar i sol·licità dades i detalls de la “Firagost”, declarada recentment Festa d’Interès Turístic, lo que fins ara s’havia anomenat Concurs Regional de Fruits del Camp i Flors; també portava en l’agenda l’interès pels Xiquets de Valls, als que desitjava conèixer; i també s’interessà per la promoció de la “calçotada».
Però els antecedents del “Firagost” alçaren el vol molts anys abans. Un dimecres, 1 d’agost de l’any 1951, quan, coincidint amb el mercat mensual de bestiar, es convocava el “I Grans Concurso de Frutos del Campo y Flores”. Fou la gestació d’un Foment d’Iniciatives molt actiu, creant les bases del concurs i convidant als sectors agrícoles del país a participar-hi. Cal recordar que l’any 1951 el senyor Josep Rull, presidia el Foment d’Iniciatives, el senyor Eugeni Cirac era el secretari, Alfons Galimany, Josep Capellades, Constanci Prats i algun més, visitaren destacades persones del mon agrícola de pobles de Lleida, Barcelona i Tarragona; de tots reberen el suport i la confirmació de que participarien en aquest mercat si s’arribés a fer. La dada de la celebració seria sempre el primer dimecres del mes d’agost. El grup del Foment d’Iniciatives, amb caràcter totalment altruista, forjaven esdeveniments per la projecció de la ciutat, sense càrrecs de confiança ni assessors; l’alcalde era el senyor Josep Maria Fàbregas, Joan Mateu era president de la Germandat de Llauradors de Valls. Fou un encert. Una festivitat dedicada al camp molt concorreguda, en la seva primera edició (1951), per comarcans i gent del camp d’arreu de Catalunya.
Aquest primer èxit incidí plenament en l’organització de la segona edició (1952), amb el determinant ressò dels mitjans de comunicació del país. Tot plegat disposà que arribessin patrocinis, com el Ministeri d’Agricultura, la Cámara Sindical Agrària, l’Excma. Diputació, i altres entitats.. Una comissió del Foment d’Iniciatives, acompanyats del diputat Joan Solé Caralt, visitaren diferents Germandats de Llauradors del Baix Llobregat invitant-los a participar al proper certamen agrícola vallenc. La resposta a aquestes visites sempre eren adhesions i paraules encoratjadores. A Begas si afegí l’alcalde d’aquesta ciutat Joan Mitjans, membre de la Cambra Sindical Agrària de Barcelona, des d’aleshores assidu a totes les edicions del Concurs. També hi participaren Germandats provinents de Lleida i, òbviament de Tarragona. Per conèixer el coratge en que treballaven els membres del Foment d’Iniciatives, només cal explicar una data: tots els desplaçaments els feien amb el cotxe del senyor Rull, ja que el pressupost era molt magre; eren altres temps.
En aquesta segona edició, l’espai assignat als expositors, duplicava el del primer any. La concurrència de foresters fou excepcional, així com el suport, amb la seva assistència, de les autoritats amb representació estatal i provincial, amb el Governador Civil José Gonzalez Sama.
Es creà la figura de “Pubilla” de la festa, Juanita Rabadà de Vila-rodona, i la seva Cort d’Honor de pubilles, Maria Antonia Martorell, de Vila-rodona, Maria Dolors Fusté Boronat, de Nulles, Maria Magdalena Ferrando, de Pont d’Armentera, Maria Dolors Salas, de Vallmoll, Maria Plana, del Pla de Santa Maria, Maria Dolors Pons Vallvé d’Alió, Montserrat Vallés Roig, de La Riba, i Maria Dolors Paris Boladeras, de Valls. Vestides amb vestit regional, presidiren la inauguració de l’exposició, la cloenda i el lliurament de premis.
Entre els molts premis destacava el Gran Premi de la Direcció General d’Agricultura, Ministeri d’Agricultura, del Institut Agrícola Català de Sant Isidre, Unió de Cooperatives del Camp, Germandat de Llauradors de Valls, etc. En total es lliuraren 36 Premis, corresponents a medalles d’Or, Plata i Bronze en les diferents seccions i categories, i també 20 Mencions especials. En l’acte de lliurament dels premis, al Teatre Apolo la tarda del dimecres, hi actuaren els Coros y Danzas de la Secció Femenina de Tarragona, que venien d’una gira per Grècia i Egipte. L’acte fou presidit pel Sr. Arquebisbe de Tarragona, Benjamin de Arriba y Castro. Durant l’acte també es lliuraren els premis del Certamen literari-agrícola, molt participat, de poesia popular sobre temes relacionats amb la vida del camp i la bonança dels productes conreats.
El Jurat del Certamen literari-agrícola el formaven, D. Joan Ramon Coll, president. D. Joan de Molina Jayol. D. Alfons Galimany Soler. D. Tomàs Selva Grifell. D. Francisco Martinell Cisterè. D. Joan Güell Queralt. D. Joan Farré Queralt. Els tres primers premis foren per: 1er premi “Versos d’enyorança”, d’Artur Palau Ximenes, de Barcelona; 2n premi “Retorn als temps dels avis” de Francisco Castells Pla, de Malgrat; 3r premi “Camperola” de Lluís Garriga Viader, de Malgrat; fins un total de vint premis, entre ells els vallencs Josep Pons Pena de Valls, Joan Ventura Solé, Joan Llombart, Josep M. Illa Monné, Antoni Muset, Rafel Morlá, Josep M. Giró Clofent, Francisco Paris Farré, Josep Roig Magriñà. Els autors dels tres primers feren la lectura de la seva poesia; el molt jove i estimat rapsoda local, Lluís Figuerola (22 anys), fer la lectura del “Poema a la tierra”, en nom del seu autor.
S’organitzaren actes complementaris al camp del Vilar per la vigília a la tarda. Un concurs d’agilitat i velocitat en recollir la major quantitat d’avellanes en 15 minuts, i el més ràpid en guarnir i enganxar una cavalleria al carro i carregar-hi 30 saques de garrofes. Conclòs el concurs es celebrà una audició i ballada de sardanes.
Molts dels expositors, després la cloenda del certamen oferien els seus productes a institucions vallenques com Casa de Caritat o les germanetes dels pobres.
Així va començar, ja fa 75 anys, lo que fou el Concurs Regional de Fruits del Camp i Flors, ara “Firagost”. L’obra d’uns vallencs altruistes, aportant imaginació, moltes estones i també recursos, sense retorn. Hi va haver canvi de regim, es suspengué el “Firagost”, per que tenia les arrels i connotacions amb el passat regim, pensant molt poc amb la ciutat i molt amb les aparences d’un canvi mal entès.
Després d’uns anys es recuperà amb no tanta fruita però amb pernils i exhibició de castells en la cloenda; discretament sense fer semblant, per allò de que no sigui dit, d’aquella memòria mal il·lustrada d’un poble molt estimat pels vallencs i dissortadament avesat pels administradors .
