La malaltia coneguda amb el nom de Alzheimer, comporta una variada sèrie d’alteracions bioquímiques i metabòliques cerebrals, com acumulació de la proteïna beta amiloide, nusos neuro-fibril·lars de la proteïna tau i pèrdua important de la proteïna protectora anomenada REST. Amb tot, això no justifica plenament l’aparició de la malaltia, ja que algunes persones que les presenten no mostren signes de deteriorament cognitiu, a més de que fàrmacs dirigits a bloquejar o neutralitzar la beta amiloide no aconsegueixen recuperar la pèrdua de memòria.
Durant els darrers dies, pràcticament tots els mitjans de comunicació del país s’han fet ressò del treball on, els Investigadors de la Escola de Medicina de Harvard, als Estats Units, han descobert que la pèrdua del metall Liti cerebral accelera el deterioro de la memòria, conduint a la dolència de l’Alzheimer, insinuant la possibilitat de que aquest metall arribi a ser protagonista en la teràpia de la patologia que actualment afecta a 400 milions de persones.
Fins aquí la bona i esperançadora nova. Ara comença la que pot ser deriva cap un component negatiu, la psique insaciable de l’industria farmacèutica: farcir el mercat de productes que incloguin el metall Liti. No els hi cal treballs d’investigació, només crear productes, atractius en el seu contingut, que incloguin, entre altres el Liti; com tants productes inútils, que quasi tothom compra ben imbuïts dels seus beneficis terapèutics, que no deixen de ser placebo, però que paguen, ben convençuts, un preu desorbitat. Ho vivim dia a dia, i el malalt no escolta.
Hem de tenir en compta unes reflexions necessàries pel be de la salut i la economia de les persones:
• El cos admet la quantitat de vitamines, metalls, col·lagen i altres elements que necessita. El cos és savi i te els medis per eliminar la quantitat que no necessita i no assumeix. Nosaltres forcem a un treball superior, hepàtic o renal, per eliminar l’excés que aportem al cos d’aquestes substancies.
• El cost econòmic d’aquests productes és molt superior al seu cost de base. Tinguin en compte que son productes no han hagut de superar el procés dels assaigs clínics, ni moltes autoritzacions que requereixen medicaments resultats d’investigació. Per tant, aquest ja és un motiu de desconfiança.
• Es sustenten comercialment, molts d’ells, per la propaganda televisiva i mitjans de comunicació; tot i que al final sempre diuen la frase “Consulte a su farmaceútico”.
• És important recordar que el LITI, com a medicament, te molts efectes secundaris. Mitjançant la ingesta de Liti, com a component dels aliments, no te efectes secundaris. No es recomana prendre suplements de liti sense la supervisió d’un professional de la salut.
• La quantitat d’aquestes substancies que requereix el cos per totes les seves funcions i activitat fisiològica, es troben amb escreix en els aliments que tenim a nostre disposició dintre del grup de la Dieta Mediterrània.
• La quantitat de liti que el cos necessita depèn de diversos factors, com ara l’edat, el sexe i el nivell d’activitat física.
L’Organització Mundial de la Salut recomana que els adults obtinguin entre 0,5 i 1,2 mil·ligrams de liti per dia.
• Per si volen conèixer en quins elements es troba, amb suficient quantitat el metall que avui ens ocupa, el LITI, els hi oferim el següent llistat:
L’aigua: és una font excel·lent de liti. Productes lactis: llet, formatges i iogurts. Fruites: pomes, taronges, plàtans i maduixes. Verdures: espinacs, coliflor i bròquil. Llegums: cigrons, llenties i mongetes. Llavors i nous: ametlles, anacards i nous. Peix i marisc: salmó, tonyina i gambetes.
El liti també es troba en altres aliments com el pa, l’arròs, la civada, la pasta, el cafè, el te i els cereals. Tot i això, la quantitat de liti en aquests darrers aliments és molt baixa.
Es important l’avanç que s’anuncia aquests dies de la bonança de Liti. Però no ens deixem aixecar la camisa per una campanya que no afavoreix ni la salut ni la economia de les persones.
Hem de tenir cura i optem pels bons aliments que ens proporciona el mercat.