«Si hacemos festejos cuando nace uno de nos, ¿Qué no haremos naciendo Dios?». Lope de Vega
Us transmeto els meus bons desitjos de Nadal, abans que les safates d’entrada de casa vostre s’omplin de felicitacions nadalenques i correus electrònics dels bons amics… 😊
Al pensar amb el Nadal em sobrevé una sensació estranya. Per alguns, pot ser una celebració que preferirien oblidar o passar-la en un batre d’ulls: compatricis nostres que viuen en la soledat, els que pateixen humiliants maltractaments socials, rebutjats pels seus propis veïns per la seva penúria; els ferits pel defalliment, per la crisi humanitària en què jau postrada la nostre societat, per la incertesa davant un futur molt difús…
Tanmateix, i malgrat tot, sempre esperem l’arribada del 24 de desembre, embolcats en la malenconiosa i nostàlgica solemnitat que representa el Nadal amb la celebració del naixement de Jesús de Natzaret. El Nadal és el gran misteri que vivim des de la infància… però hem crescut molt.
Segons la nostra tradició, el Nadal és època de naixença, de benaurança que reviu al cor de les persones i de generositat per compartir-la amb tothom. Ens ofereix el misteri i la tendresa del passat, el valor del present i l’esperança de seguir avant; és la festa per reviure la innocència, la bondat, la profunda amistat, amb tots aquells sentiments que tant demanen perseverar de dia en dia.
Per a uns és temps de malenconia i nostàlgia, i siguin on siguin, es reconforten al arribar aquesta data; mentre que per a altres el Nadal serà accentuar la seva realitat per advertir la pobresa o l’angoixa en què es viu. És el moment de la celebració dels uns, quan altres prenen consciència del no-res a què han estat llançats pel destí o per la perversitat dels conciutadans.
Si creiem que el Nadal és temps de naixement, reflexió i rectificar, aleshores ens convida al renaixement de la consciència amb veritable responsabilitat, de la tolerància i la comprensió sense distincions de raça, credo o classe social.
Malgrat tot, malgrat l’enyorança dels entranyables records familiars, us envio els meus millors i sincers desitjos per tots aquells que no dediquen la seva vida a odiar i témer i respecten la diversitat del pensament; per a tots els qui es trobin sense l’espurna de la culpa; per als qui sembren esperances en el camí per la reconstrucció de la convivència; per a tots els que deixen en el passat la indiferència, l’apatia i la por, excés d’equipatge per a l’ardu camí que ens proposem emprendre cada any per aquestes santes dates….
I sobretot, per tots aquells que han sacrificat i postergat les seves necessitats envers les del pròxim més necessitat, ja que així els han ensenyat a sacrificar-se i postergar les seves, i ja en això, va la recompensa.
Molt cordialment, per tots… Bon Nadal.