La festivitat de la Puríssima, patrona de la Creu Roja, de l’any 1949 fou molt profitosa pel desenvolupament de l’entitat. Foren diversos els comunicats optimistes que feien preveure una millora en els serveis dedicats als vallencs.
Com ja era tradició, l’Entitat honorà la festivitat de la seva Patrona la Immaculada Concepció amb diversos actes, entre ells una missa a l’Església de Sant Francesc, que presidí el primer tinent alcalde, Josep Rull Adserà, i el president de l’entitat, Josep Sabaté, amb l’assistència dels membres de la Junta de Govern i dels voluntaris i simpatitzants de l’Assemblea Local. Prèviament, la banda de cornetes i tambors de la Creu Roja local, havia realitzat una retreta i una diana pels carrers de la ciutat.
Aprofitant la Diada, anunciaren la inauguració, pel dia 6 de gener de 1950 festivitat dels Reis Macs, del dispensari de la Creu Roja, situat al petit local d’El Pati, que abastaria les següents especialitats: “Dentista”, per l’odontòleg Dr. Celso Saumell, “Oncologia”, secció a càrrec del Dr. Sarró Roset, “Tractament i prevenció en la lluita antituberculosa”, dirigida pel Dr. R. Oliveró Serra, “Prevenció de la mortalitat i morbiditat infantil”, a càrrec del Dr. Joan Cartañà Colom. Aquests doctors oferien al dispensari de la Creu Roja els equips i elements per al diagnòstic que utilitzaven habitualment en la seva consulta privada.
Tots aquests serveis serien gratuïts i, a criteri dels facultatius, en determinats casos es facilitarien el medicaments.
L’altra noticia era que, per primera vegada, es disposaria d’un cotxe ambulància pel servei a la ciutat. Era una obsessió i motius de crítica des de feia anys, però gràcies al sacrifici econòmic de l’Entitat i al personal d’algun dels seus membres, coronaven un objectiu pendent.
La Creu Roja adquirí una camioneta tancada que, per aquesta data ja la tenien a Valls; amb molt poca modificació externa quedà habilitada per una magnífica ambulància per dos camilles; els artistes vallencs especialistes en pintura, planxa o mecànica s’oferiren a treballar amb un pressupost reduït al màxim.
Econòmicament, la Creu Roja era una entitat molt complexa: no rebia subvencions de l’Estat, no podia cobrar pels serveis prestats; els ingressos eren per part dels pocs associats vallencs, donatius d’empreses i autoritats locals. Aquest any s’havia consumit tota la reserva econòmica en la compra i adequació de la camioneta.
Des d’aquesta data, quan es presentés una urgència greu, o la necessitat del trasllat d’un malalt a una clínica, o un accident, tindrien a la seva disposició el nou cotxe ambulància de la Creu Roja.
La ciutat agraïa la bona gestió i la humanitària labor de la Junta de Govern de l’Assemblea local, gràcies a la qual podria disposar del nou vehicle sanitari, que tant es trobava en falta quan la gravetat d’una dolència requeria el trasllat urgent d’un malalt. Aleshores es lamentaven de no disposar d’aquest servei, obligats a recorre a uns altres mitjans inapropiats i insuficients en prejudici del pacient, que patia les molèsties i les incomoditats conseqüents.
Els vallencs saberen reconèixer i agrair, en aquells anys de mancances, l’esforç fet per aquella Assemblea local, l’aportació desinteressada dels facultatius, desinteressats treballadors que transformaren la camioneta en una ambulància, i a quants voluntaris, sense ànim de lucre, serviren, i segueixen servin a una entitat que vetlla pels vallencs.
La bonhomia, la generositat i l’esforç guiaven els cors dels vallencs.