INTERMINABLE TRAVESSERA PEL DRET DE L’AIGUA
El projecte, feliçment, havia entrat en una dinàmica progressava des del inici. Així, el dilluns 16 de juny de 1947, es reunia la Comissió Gestora de l’Ajuntament de Valls. Sessió extraordinària presidida per l’alcalde Josep Maria Fàbregas, amb l’assistència de tots els components de la Gestora, tinents d’alcalde senyors Rull, Farré i Martí, i els consellers senyors Dalmau, Castells, Llagostera, Busquets, Tomàs i Bardí, amb la presencia de nombrós públic.
Obert l’acte pel senyor alcalde, el secretari llegeix el document elaborat i signat pels membres de la Comissió Tècnica Financera. En el informe particularitzaven la necessitat i la bona capacitat pel desenvolupament del projecte. Presentaren el següent informe econòmic:
Import de la realització de l’obra……. 2.294.195,06 pessetes
Import dels comptadors…………………. 959.830,60 pessetes
Cas d’aplicar-se el rescat de les 410 plomes de pertinència privada, a 2.000 pessetes la ploma, s’incrementaria el cost en 820.00,00 pessetes.
Per tant, el cost total, amb rescat inclòs, seria de 4.074.025,66 pessetes.
En l’informe, la comissió emfatitzà i recomanà la conveniència de realitzar l’obra, per la millora de la conjuntura sanitària i urbanística, el context legal dels tenedors particulars d’aigua, i les possibilitats econòmiques que s’obtindrien amb crèdits bancaris, aportacions locals i altres aportacions que estudiaven.
Les conclusions, molt resumides, del informe foren: El projecte és viable tècnica, administrava i econòmicament, tant si hi ha rescat com no. Que als tenedors no els hi reportaria una carrega important. Tampoc era gravós pels propietaris dels immobles, ja que podien repercutir-ho en els llogaters; seria un 5% del cost de la instal·lació, lloguer comptador i escomesa; segons l’informe podia representar 7 pessetes mensuals.
L’alcalde esposà un seguit de reflexions entorn al projecte: la pèrdua que ha suportat la ciutat per tants anys sense realitzar el projecte; les dificultats per garantir la seguretat (cas d’incendis) i la higiene ciutadana, l’increment del cost que comporta la demora. El caràcter social de l’obra està en el arbitri de tots. Els tenedors d’aigua poden conservar la propietat o la poden vendre. Fou molt vehement al referir-se a la dilació que representaria per la ciutat no realitzar el projecte.
Finalment, les proposicions presentades foren: 1er. Vist l’informe de la Comissió, tenint present que reflecteix el sentir de l’ajuntament i és viable tècnica, administrava i econòmicament, s’acorda l’execució de l’obra. 2n Considerant la importància del projecte per l’àmbit ciutadà es considera essencial, que en la concepció i desenvolupament del projecte, hi estiguin presents i col·laborin els organismes i representacions locals, amb suggeriments i aportacions; per això es faculta a la presidència per ampliar la composició de la Comissió amb les corresponents representacions i també amb l’antiga Junta de Propietaris particulars d’aigua. Tots els acord s’aprovaren per unanimitat.
Hi hagueren més intervencions per arrodonir el projecte: el senyor Castells va suggerir que, emprant-se amb la realització d’aquesta obra, es condicioni el clavegueram; el senyor Bardí va demanar que s’incloguin Picamoixons i Fontscaldes en el projecte.
L’entorn d’optimisme que, en aquell moment, semblava evident feia pensar i creien que tot estava ben encarat. Seguiren avançant els complexes treballs administratius durant un període. Semblava que, fàcilment, arribaria la confecció i l’inici del projecte.
Per diverses raons, es corbaren els propòsits; l’embranzida inicial s’afeblí, entrant en una pesant letargia durant els anys següents .
Juventud. 21 juny 1947. Pag. 1-2