El govern havia promulgat el “Decreto de 1º de febrero de 1952, para la toma captación, deposito regulador y conducción de agua para el abastecimiento de la población”. Calia sol·licitar de l’Estat la concessió del auxili que disposa el Decret anterior. Després d’estudiar el decret procediren elaborar amb molta cura la sol·licitud de l’ajuda. Des del coneixement i estudi del Decret fins la preparació de la proposta de sol·licitud arribaren a finals de l’any 1952. Calia buscar una presentació amb força impacte per iniciar adequadament el procés.
Prepararen una estratègia que podria ser decisiva pel devanir d’aquest projecte:
El 9 d’octubre de 1951 D. José Gonzalez Sama havia estat nomenat governador civil de Tarragona, substituint a D. Josep Pagés, bon amic de la ciutat. Feia poc més d’un any que s’havia produït el relleu i les visites a Valls del nou governador civil havien estat poc freqüents, segurament per la necessitat de conèixer tota la província. Per aquesta raó pensaren, alcalde i regidors, en una propera data per que el nou governador, Don José Gonzalez Sama, realitzés una visita oficial i compromesa en accions per la nostra ciutat. Per coincidència de dates properes, la elegida per l’ajuntament de Valls fou la del 14 de gener de 1953, en que es commemorava el catorzè aniversari del final de la guerra civil a Valls. Aprofitant aquesta data, la visita del governador civil s’orientà, essencialment, en que presidís el Plenari del Consistori en el Saló de Plens, on el governador civil rebria la salutació de la ciutat.
La intenció de l’alcalde Fàbregas era implicar el compromís del governador en els dos acords que s’aprovarien en el Plenari, que presidiria el governador. Calia la presencia de la població en la sala de plens, i que el governador detectés l’interès de la ciutat en els projectes. Era necessari desencadenar un bon ressò al contingut del Plenari; prova d’això era la publicació prèvia del Ordre del Dia en el setmanari local, on hi apareixien dos punts molt cridaners:
“Proposta del senyor Ponent, de l’estudi sobre elevació d’aigües i, si escau, perquè l’Ajuntament sol·liciti de l’Estat els auxilis previstos al Decret 1 de febrer de 1952,…….”; i un altra punt era “ Proposta de la Presidència i aprovació, si és el cas, del Projecte d’adaptació i reforma de l’edifici de l’Escola de Treball per a ser destinat a Institut d’Ensenyament Mitjà i Professional i el seu Pressupost,….”.
L’Ordre del Dia només hi figuraven tres punts: aprovació del pressupost ordinari pel 1953, el referent a l’elevació de les aigües i el de l’Institut Laboral. Només tres punts, però d’alt contingut pel devanir de la ciutat i els vallencs. Era important la bona impressió que detectés el governador civil per que s’impliqués plenament en els projectes.
El ressò inicial que buscava el consistori l’aconseguiren plenament: la data festiva, primer la convocatòria a la Missa a Sant Joan a les 10 hores; seguidament, a les 11 hores l’acte en el saló de plens de l’ajuntament. El públic respongué i la sala de sessions estava plena; el governador civil n’era conscient del interès de la ciutat per lo que allí es tractava.
Definitivament es presentà el projecte en el Plenari celebrat el 14 de gener de 1953, amb la presència del Governador Civil, i aprofitant un decret de l’Estat que afavoria aquest tipus de projectes.
L’alcalde Fàbregas inicià l’acte: «Les aigües només és un problema municipal pel que fa a les repercussions d’ordre públic, ja que és més qüestió d’interessos particulars, ja que el municipi només té una cinquena part de les plomes d’aigua, sent les quatre cinquenes restants de propietat particular.»
Seguidament la presentació de la Ponència pel ponent senyor Joan de Molina. El setmanari Juventud la descriu de la següent manera:
“Oberta la sessió, es procedeix a la lectura de la ponència d’aigües sobre el problema de captació, elevació i conducció per al subministrament públic, proposant se sol·liciti de l’Estat i concedeixi l’auxili que disposa el Decret del Ministeri d’Obres Públiques de 1r de febrer de 1952.”
Intervenció del regidor senyor Juan de Molina:
Concedida la paraula, el ponent Sr. de Molina, defensa la seva ponència, ressaltant la importància del problema amb les paraules del mateix preàmbul del citat decret, tot i que és en la ment de tots. “De la seva solució –diu– depèn el creixement d’aquesta industriosa i treballadora ciutat.”
Analitza l’estat actual de la qüestió. Valls és envoltat per dos barrancs, un dels quals és conegut com «el de les cent fonts», és a dir, té aigua en abundància i, no obstant, el proveïment és avui deficient, el que s’atribueix a què la conducció no té la pressió suficient ja que hi manca un dipòsit regulador, que la xarxa de distribució és inadequada i existeix una minsa quantitat d’usuaris.
En l’estudi de les solucions, el problema ja es plantejà l’any 1930, sent la preocupació de tots els ajuntaments que han precedit l’actual.
Creu que ha arribat el moment decisiu i oportú, ja que el govern de l’Estat ofereix amb fets l’ajut necessari i, a més, els tenedors d’aigua i els vallencs reconeixen la necessitat de la seva solució.
“La solució ha de ser a base de l’ajut de l’Estat” –diu-, i està en la quantia de les bestretes i auxilis que ofereix: 1r. Subvenció fins al límit màxim del 50%; 2n. Exempció a benefici del municipi de la desena part de la contribució urbana i rústica com a garantia dels emprèstits que el municipi concerti per a les obres; i 3r. Aportació de l’Estat, en concepte de bestreta, de la quantitat necessària per completar la part de l’import de l’anualitat de l’emprèstit concertat, que no hagi pogut ser cobert amb els recursos a què es refereix el número 2.
El senyor de Molina va acabar la seva exposició ponderant la importància de l’ajut i proposant de fer-lo servir. La proposta va ser aprovada.”
L’exposició feta pel ponent fou brillant i concisa. El governador va quedar condicionat per la proposta de la ponència. Des d’ara, el consistori contava ja amb un important valedor pel desenvolupament del projecta que s’inicià aquest dia.