Només havien passat tres mesos del Plenari, presidit pel governador Gonzalez Sama, on s’acordà acollir-se al decret ministerial en benefici del projecte de l’elevació de les aigües a Valls.
En els darrers dies del mes d’abril del mateix any, l’alcalde de Tarragona, senyor Enric Olivé Martínez, comunicà, en conversa particular i informal, a l’alcalde de Valls, Josep M. Fàbregas, que havia concertat un contracte amb el propietari d’una finca, situada dintre el nostre terme municipal, per la construcció d’un pou i l’extracció d’aigua en profit de Tarragona ciutat.
Poques hores després, l’alcalde de Vallmoll, acompanyat d’un regidor, feren acte de presencia a l’alcaldia de Valls per manifestar que els havien citat a l’alcaldia de Tarragona per comunicar-los la mateixa noticia. La delegació de Vallmoll coincidí amb idèntics criteris de defensa amb l’alcalde de Valls, acordant que fos aquest qui repliqués a Tarragona.
L’encàrrec el realitzà el 18 de maig amb una carta on, després d’exposar varis antecedents, s’aconsellava al l’alcalde de Tarragona que, per l’enrenou creat, s’abstinguessin de portar a terme qualsevol prova sense el consentiment dels municipis de Valls, Vallmoll, Puigpelat i Nulles; significava expressament que, en cas de que els quatre municipis tingueren que recorre a la via judicial, l’acció no es limitaria tan sols al nou pou sinó que s’estudiaria la legalitat del pou Rius.
El 20 de maig s’assabentà l’alcalde Josep M. Fàbregas que, per ordre de Tarragona, havien començat les obres per la construcció del pou en la finca del nostre terme municipal coneguda com el Mas Nadal.
L’alcalde Fàbregas tenia programat un viatge immediat a Madrid amb importants gestions a Ministeris. Havia signat el requeriment per que fossin suspeses immediatament les obres al·legant, en principi, la manca de llicencia municipal d’obres.
En absència de l’alcalde, i negant-se els constructors del pou a complir el requeriment de l’alcaldia, el Tinent d’alcalde Josep Rull, sol·licità l’auxili de la Guardia Civil mitjançant un ofici del dia 23 del mateix mes; això provocà la detenció dels constructors del pou per desobediència a l’Autoritat.
Des de l’alcaldia eren sabedors que el motiu en que es fonamentava el requeriment era completament baladí, doncs aplicaren una doble interpretació del art. 57 del “Reglamento de Obras y Servicios Municipales de 1924”. També sabien que en feien una interpretació completament incorrecta de l’article; però e lo que pretenien realment era la suspensió com fos de les obres i donar temps al temps.
Va passar lo que tenia que passar: el governador civil, en data de primer d’agost, dicta una resolució del cas, assessorat per l’Advocat de l’Estat, determinant l’inaplicabilitat del fonament legal a que s’havia recorregut, i conclou determinant que l’Ajuntament de Tarragona podia continuar les obres al pou Nadal.
Arribats a aquest punt, el governador civil reuní al seu despatx als representants dels quatre termes municipals afectats amb l’alcalde de la capital. Era una reunió de conciliació, per evitar enfrontaments entre Tarragona i els allí representats. Els comunicà que, si no podia evitar el conflicte, els interessats acabarien davant l’Administració de Justícia, doncs l’incident sobrepassava l’àmbit de les seves atribucions.
Enfront de la situació en que s’havia arribat, l’Ajuntament de Tarragona acceptava un contracte en que, si es detectava la primera evidencia de prejudici, s’hauria de tapar completament el pou e inclòs indemnitzar a qualsevol perjudicat, si s’havien causat danys irreparables, com l’alteració de recorregut d’alguna via subterrània.
El contracte el redactà l’alcalde de Valls Josep M Fàbregas, però significant la condició que l’acceptessin els ajuntaments afectats i la conformitat de les comunitats de regants i els possibles damnificats particulars. El document es transmeté el 18 de juny, pel seu estudi i valoració, als ajuntaments implicats, sol·licitant manifestessin la conformitat o disconformitat.
Novament es reuniren amb el governador civil, on la representació de l’ajuntament de Vallmoll, d’acord amb les representacions de Puigpelat i Nulles, manifestaren la seva disconformitat. Es trencà el maridatge, amb l’advertència de l’alcalde de Tarragona que continuarien les obres del pou, ja que Tarragona estava disposada a acceptar tots els plets que li plantegessin. Al governador li dolgué arribar a la situació no desitjada.
L’alcalde de Valls, redactor del contracte, lamentà amb els representants de Vallmoll, Puigpelat i Nulles, l’actitud descentrada que mostraren en la reunió. El comentari de Fàbregas tingué resposta per part dels ajuntaments implicats, excusant-se de que no havien entrat plenament en el contingut del document, sol·licitant-li al governador civil que comunicara a l’Ajuntament de Tarragona que encara no estaven trencades les negociacions. Demanavan a Josep M. Fàbregas que es traslladés als tres pobles afectats per explicar exhaustivament, a les persones i entitats interessades, el contingut i l’abast del conveni projectat. Així ho va fer i, en la reunió de Vallmoll, s’acceptà plenament el conveni proposat.
Mentre tant, abans de l’entrevista a Puigpelat, l’Ajuntament de Tarragona, vista la primera negativa, cancel·lava totes les negociacions negant-se rotundament a parlar sobre el conveni. Tot i això, el governador li recomanà a Fàbregas que es traslladés a Puigpelat per explicar, també, per fer un nou intent de conciliar a tots els afectats. Després d’una amplia exposició quedà pendent la resolució dels veïns interessats en aquest cas.
El dia primer d’agost el governador civil reuní en el seu despatx a l’alcalde Fàbregas i l’alcalde de Tarragona, intercedint per que es nomenés una comissió representativa dels cinc ajuntaments, que estudiessin el cas i arribessin a un acord.
Reunits a Tarragona les comissions de Nulles, Puigpelat, Vallmoll, Valls i Tarragona, arribaren, després de molta discussió, a la redacció d’un nou conveni.
Per conèixer els documents de l’anterior informació poden consultar la següent bibliografia:
Juventud, Nº 557, 26/9/1953, Pag, 1 i 3
Juventud, Nº 558, 3/10/1953, Pag. 3
Juventud, Nº 559, 10/10/1953, Pag. 1 – 3