Dos anys s’havien escolat des de la precedent menció pública a les aigües de Valls. Fou a la tardor de l’any 1957 quan hi hagué un capgirell, coincidint en el temps novetats plaents i una incorporació determinant en l’òrgan de l’administració local.
En un edicte publicat el dia 17 d’octubre de 1957, es comunicava l’aprovació de la modificació de varies Ordenances Fiscals en vigor, esposades durant quinze dies al públic en l’àrea d’Intervenció del Ajuntament per aportar les pertinents reclamacions en contra.
Entre les Ordenances modificades que s’hi citen esta la d’Abastiment d’aigua potable.
Un dies després, a l’alcaldia arribava un comunicat urgent: el Ministeri d’Obres Públiques ha atorgat l’aprovació tècnica al projecte d’elevació i distribució d’aigües de Valls.
Així doncs, l’assumpte de l’elevació de l’aigua plantejat des de feia anys, ara (1957) estava en vies de realització i execució immediata.
La importància del projecte es pot deduir de l’import del pressupost que es xifrava en uns vuit milions de pessetes, Son dinou quilòmetres de canonada lo que s’havia d’ubicar als carrers i que alimentarà a la ciutat amb dos dipòsits distribuïdors: un d’ells elevat (petit) i un altre subterrani (de gran capacitat); i finalment que comptarà amb la corresponent estació esterilitzadora.
Com recordaran, el projecte tècnic de la elevació i distribució de les aigües, es va fer mitjançant la sol·licitud de l’Ajuntament, en data 12 de juliol de 1955, com a acord en la Sessió Penaria, per la moció presentada pel regidor senyor de Molina. Fou redactada per l’enginyer de la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental, senyor Blasco i el seu ajudant senyor Rierola. El projecte i pressupost, una vegada informada la Corporació Municipal, fou tramesa al Ministeri d’Obres Publiques a principis d’estiu (1957). Per una gestió personal de l’alcalde Fàbregas, en data 22 de juny, copsà que superés altres expedients i entrés en el estudi tècnic del Ministeri, on es tenia de fer, realment, el treball material de l’estudi i tramitació de l’expedient.
Durant aquest període de temps fou constant la comunicació de l’ajuntament amb el representant assignat al Ministeri, senyor Marcet; d’aquestes comunicacions es conservava tota la correspondència. En ella es mantenia una periòdica informació de la situació de l’expedient, fins la rebuda darrerament on es comunicava l’aprovació tècnica.
En un altre ordre de coses, en les mateixes dades, arribava a l’alcaldia, des del Ministeri d’Obres Publiques, l’ordre enviada al Cap Provincial del sector fent-li l’encàrrec de la confecció del projecte per llambordar els ravals del Carme, Sant Francesc, Del Castell i de Misericòrdia: sol·licitud que s’havia fet al Ministeri el dia 20 de setembre de 1956. El 19 d’octubre d’aquest mateix any el Director General envià un comunicat al Cap d’Obres Publiques provincial i aquest ho transmeté a l’ajuntament. Com aquestes vies, en aquells anys, tenien la funció de carreteres, la pavimentació no corresponia a l’ajuntament sinó a Obres Publiques.
En aquest mes de novembre tant replet, també es celebraven les eleccions municipals, primeres on es presentava una candidatura opositora a la oficial que fou la guanyadora.
La primera repercussió és que els que serien nomenats regidors tindrien sobre les espatlles la dura i honrosa tasca de l’administració municipal, durant els propers sis anys, especialment davant el problema financer de l’elevació de l’aigua.
Durant la primera quinzena del mes de setembre d’aquest any prenia possessió com a Secretari de l’Ajuntament de Valls el senyor Ramon Massaguer i Mir, jurista, secretari d’administració local de categoria superior. Havia ingressat al cos de secretaris l’any 1956; l’any següent s’incorporava a l’ajuntament de la nostra ciutat. En els anys de secretari de l’ajuntament va actualitzar l’administració local i, per la seva gran capacitat de jurista, fou cabdal en el procés de l’elevació de les aigües de Valls, entre altres fets rellevants i del que parlarem en els següents capítols. Un luxe jurídic per la nostra ciutat.
Juventut, nº 772, 9 de novembre 1957, pag. 1
Juventud nº 773, 16 de novembre 1957, pag. 1 i 2
Veure menys