En l’Ordre del Dia del Plenari corresponent al 13 de març de 1959 només hi figurava un sol assumpte, la proposta de contractació de l’operació de crèdit, a celebrar amb el Banco de Credito Local de España, per la realització de les obres d’abastiment d’aigua També es feia lectura del projecte de contracte addicional, que hauria de regular el servei de Tresoreria de l’anterior operació de crèdit.
Després d’un ampli debat, el Consistori acordà per unanimitat lo següent: “Aprovar el projecte del Contracte de Préstec com prèvia apertura de crèdit, amb el seu projecte addicional de conveni amb Tresoreria, adaptats als contractes tipo aprovats per Ordre de primer d’agost de 1945, a celebrar entre l’Ajuntament i el Banco de Credito Local de España, per un import de tres milions de pessetes, per l’execució del projecte del nou abastiment d’aigua potable a la ciutat. Facultar, tan àmpliament com en Dret permeti, al senyor Alcalde-President per l’atorgament de la corresponent escriptura que, en el seu moment, haurà de formalitzar-se amb l’expressat Banco de Credito Local”.
En el Plenari ordinari corresponent al mes d’abril del mateix any, l’alcalde informà de la recepció de l’instancia presentada pels representants dels propietaris tenedors d’aigua, interesant al Consistori que es pronunciï sobre el dret de propietat d’aigua que gaudeixen, com a qüestió prèvia a qualsevol avinença o assentiment amb el mateix per resoldre el projecte d’abastiment d’aigua a la població. Després d’un ampli canvi d’impressions el Consistori acordà declinar, sense que això sigui obstacle per a l’acord que es prengui, la definició de tal dret ja que no és de competència municipal.
Constituïda la Junta de Delegats, ben aviat, afloraren notícies sobre els entrebancs que oposaria l’Associació de Tenedors d’Aigua, entitat en formació. Afortunadament, els membres representants de l’Associació de Tenedors van salvar totes aquelles dificultats en que semblaven que s’hi oposarien. La seva posició, amb l’acceptació per part del Consistori dels seus suggeriments i amb la deguda excepció dels drets, es fer avinent amb l’orientació municipal, encara que restaven alguns punts a resoldre però que no afectaven a la realització de l’obra.
No va succeí el mateix amb l’Associació Administrativa de Contribuents. La Junta de Delegats de la qual, malgrat les seves afirmacions de col·laboració i del seu interès per l’execució de l’obra, s’hi mostrava completament reticent i, per què no dir-ho?, poc disposada a facilitar les pràctiques necessàries, presentant una actitud força obstructiva.
Arribat en aquest punt de confusió, el Consistori, en el seu nom l’alcalde Fàbregas, decidí explicar, en una nota pública, (Juventud. numero 859. 11.07.1959, pàgines 1 i 3), alguns d’aquests detalls pel coneixement del veïnatge, amb la finalitat de responsabilitzar a cadascú en relació amb la seva intervenció en les actuacions.
L’alcalde Fàbregas explicava en la nota: l’Ajuntament va demanar un préstec al Banco de Credito Local de España, lo que obligava a que el Pressupost Extraordinari fos aprovat pel Ministeri d’Hisenda. D’aquesta autorització depenia la data per l’inici de l’obra. Per arribar en aquest punt calien tràmits, sense dificultats, però que requerien vèncer uns temps.
El dia 12 de juny, després de la visita de l’Alcalde i el Secretari al Ministeri, l’expedient es remetia a la Direccion General de la Deuda per informar-lo; només restava pendent la signatura.
Les obres havien de començar, a efectes de la subvenció estatal, el primer d’abril de 1959 i acabades en un període de 18 mesos. Per compensar el retard degut a les signatures i tots els tràmits burocràtics corresponents, l’Ajuntament estava disposat avançar-se a les signatures i a iniciar, de totes maneres, les obres. Per aquesta acció crearen, provisionalment, el “Reparto de Contribuciones” especials, sempre d’acord amb el pressupost oficial. Davant la rumurologia ciutadana gens favorable, el Consistori, per unanimitat, va sol·licitar a la Junta de Delegats la adhesió a la proposta. La resposta fou que depenia de certes resolucions que havia d’adoptat l’Associació de Tenedors d’Aigua; quan, en realitat, la determinació que prengué aquesta era ben diferent; salvava la que la Junta de Delegats havia adoptat en que si oposava.
La Junta de Delegats presentà noves objeccions pel començament de les obres, com la pretensió de que es revisés, prèviament, el projecte per eliminar el capítol corresponent a l’obra ja feta; aquesta acció s’havia acordat en un principi, però la revisió es faria en el transcurs de l’obra, com s’estipulava en el contracte.
Totes aquestes dificultats que interposava la Junta de Delegats, no haurien estat vàlides si hagués arribat promptament la notificació amb l’aprovació del Pressupost Extraordinari per part del Ministeri d’Hisenda; aleshores no podrien posar-hi cap objecció. Però sí ho podia provocar, ara que no havia arribat la notificació ministerial, un retard en l’inici de l’obra; just en el moment en que s’havia intentat consensuar una formula, d’àmbit local, per avançar en el projecte. L’actitud de la Junta de Delegats ocasionava una pèrdua de temps i un retard en l’execució, lo que podria repercutir en una pèrdua de la subvenció.
Fins aquí el resum de la nota explicativa de l’alcalde Fàbregas.
Seguirem en el proper capítol, sobre les dificultats sorgides per la realització de l’obra, quan ja s’havien superat molts entrebancs i arribat al moment més decisiu.
Juventud, Numero 842, 14 de març 1958, pàgina 1-2
Juventud. Numero 843, 21 de març 1959, pagina 2
Juventut. Numero 859. 11.07.1959, pagines 1 i 3