El senyor Ramon Massaguer inicià la seva interesant exposició amb un ampli relat sobre l’evolució històrica del problema de les aigües de Valls. S’adreçà a la constitució de la Comissió General d’Aigües, per l’organització del servei, segons reflectien les actes municipals de l’any 1916, on el municipi anticipà els fons per la realització de la millora. Aquests fons els recuperà mitjançant la percepció del anomenat lloguer d’aigua, que començà a lliurar-se l’any 1817.
Per acord municipal del 23 de maig de 1920, retornà l’administració del servei de les aigües al Pius Hospital, ja que s’havia refet de les despeses.
Aquests regim persistí varies devolucions de l’Ajuntament al Pius Hospital i viceversa, fins a l’any 1941 quan l’Ajuntament pondera la conveniència de millorar el servei, del qual n’havia fet traspàs la Junta del Pius Hospital, adoptant-se les disposicions que es requerien per la millora.
Entre els intents per solucionar aquest assumpta cal mencionar el realitzat l’any 1932, quan l’Ajuntament arribà a un acord amb els tenedors de plomes d’aigua constituïts en associació legal. Aleshores l’avanç-projecte era de 600.000 pessetes. Precisament aquest acord ha estat útil per l’ajuntament actual (any 1959) per completar-lo amb els tenedors d’aigua, ja que actualment l’Associació no tenia vida legal.
Recorda, el senyor Massaguer, que hi ha agut altres intents anteriors al actual. L’any 1940 i l’any 1947 (en aquest darrer el projecte es pressupostava en 2.400.000 pessetes); finalment l’any 1952 quan fou la moció del regidor senyor de Molina i també pel regidor, tinent d’alcalde senyor Alfons Galimany.
Tots aquests intents han estat uns valuosíssims antecedents per encarrilar el problema cap a la solució definitiva.
Finalment, l’any 1955 s’encarà decididament el problema gràcies a l’oportunitat que oferia les circumstancies imperants, per l’ajuda estatal, servint de precedent lo realitzat l’any 1952.
Com ho hauran pogut seguir en els anteriors capítols publicats en El Vallenc, la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental confeccionà el projecte tècnic, inscrit el març de 1957 per l’enginyer de camins senyor Blasco Roig. Fou aprovat immediatament, primer el caràcter tècnic i posteriorment, el maig de 1958, pels organismes superiors competents.
En aquesta franja d’uns mesos fins l’aprovació definitiva sorgí la “Normativa legal per l’ajut estatal als Municipis per Plans provincials d’inversió”. El senyor Massaguer explanà exhaustivament els aspectes de l’ajuda estatal que afavoria als municipis.
Aprofitant l’oportunitat sorgida, s’incorporà el nostre projecte en el “Plan Provincial de Obras de caràcter local” per l’any 1958. Com a profit d’això, es notificà a l’Ajuntament la concessió d’una subvenció de 900.07,35 pessetes però, advertits de l’error material de les xifres inicials del projecte, es requereix l’oportuna rectificació, aconseguint finalment l’ajuda, a fons perdut, de 1,061.245,96 pessetes per l’any 1958 i 2,722.887,74 per l’any1959, o sia, exactament la meitat del Pressupost del Contracte. El tema financer se presentava certament afalagador, ja que l’Ajuntament ha de fer-se càrrec només del 50% restant i del finançament de tots els serveis, instal·lacions i indemnitzacions als tenedors.
Per això l’acord municipal per afrontar les seves obligacions i l’obligació a concórrer al recurs de contribucions especials per millores, sense les quals és impossible realitzar qualsevol obra d’urbanització, atesos els mitjans de què disposa el Municipi.
Juventud. 31 gener 1958. Numero 836, pàg. 1-2