Arran dels contactes tripartits entre l’Ajuntament, la Junta de Delegats de l’Associació de Contribuents i la Comissió especial, anomenada en l’Assemblea celebrada el dia 10 de febrer d’aquest any 1960, arribaren a l’acord on hi havia discrepància que, presentats al Plenari Municipal, s’aprovaren totalment en la Sessió Plenària Extraordinària del dia 15 d’aquest mateix mes.
La Junta de Delegats havia convocat Assemblea general el dia 16, al Teatre Principal, amb la finalitat d’obtenir l’aprovació per part dels contribuents.
Tot i no comptar amb la concurrència d’anteriors reunions, gaudiren d’una bona assistència. Iniciat l’acte es donà a conèixer el text de l’acord basat en els següents punts: “Reducir la cantidad a repartir en concepto de contribución especial, en 400.000 ptas., (quantia de rebaixa ja presentada en l’Assemblea anterior), reducción que podrà ser incrementada, en su dia y si procede, con el importe de la obra proyectada y actualment ya realizada, en la parte que corresponda y en beneflcio de aquellos contribuyentes a quienes legalment corresponda. – Estimar modificables las Bases de Reparto, introduciendo otra u otras Bases que ayuden a la mayor equidad possible, no pudiendo comportar esta modificación aumento alguno en las cuotas señaladas actualment.- Fraccionar las cuotas del nuevo Reparto en seis plazos. – La reduccion tributaria y el nuevo señalamiento de Bases entraran en vigor a partir de la cuarta fracción trimestral apuntada.”
La Junta de Delegats manifestà que considerava acceptable l’acord; es va sotmetre a l’aprovació de l’Assemblea que, després d’un breu debat, ho aprovà.
Aquest acord tancava un parèntesis d’inoperància i obria el camí per la ràpida execució del projecte.
Mentre tant, l’ajuntament es dirigia a la població amb motiu de l’inici de l’obra. En el comunicat, emfatitzava en la conveniència de practicar les escomeses particulars pels usuaris, a mesura que es vagin instal·lant les canonades, i així possibilitar les proves pertinents del conjunt, encara que de moment no puguin entrar en servei.
La necessitat de les preses particulars era perfectament raonable. Es tractava de treballar coordinadament davant la necessitat d’aprofitar, amb considerable economia de diners i molèsties, la remoció del paviment que es portaria a terme. Aconsellaven la realització de les connexions particulars a càrrec de l’usuari del servei. Des de l’ajuntament es consideraven obligats a coordinar l’obra publica amb la corresponent presa domiciliària. Alhora, convidava els industrials del ram a la ciutat, per informar-los de les condicions d’aquestes escomeses, ja fossin de nova instal·lació, ja fossin substitució necessària de les existents.
Per als immobles que no tenien subministrament d’aigua, se’ls recomanava que realitzessin la connexió del servei en aquest moment, per no patir processos burocràtics posteriors.
Per això, l’ajuntament sol·licitava a tots els particulars que es trobaven sense subministrament d’aigua, procedissin a la presa domiciliària, d’acord amb els industrials del ram.
Les obres als carrers de la ciutat avançaven sense entrebancs. A la Sessió extraordinària del Ple Municipal, celebrada el dia 31 de març de 1960, s’aprovava la segona certificació de les obres del Projecte del nou Abastiment d’aigua a la ciutat. S’acordava perllongar aquesta certificació a la Comissió provincial de Serveis Tècnics i formular, al senyor Enginyer Director, el suggeriment que assabentin a l’Ajuntament les variacions susceptibles d’introduir-se al projecte, a l’efecte d’autorització i la conveniència de conèixer tant bon punt en què es practiquin les proves pericials.
Així mateix, s’acorda asseverar al Contractista la necessitat de que els carrers quedin en el major estat possible de trànsit, una vegada efectuades les obres, en especial pel que fa pels efectes de neteja de runes i senyalització de punts perillosos.
Foto: Carrer Jaume Mercade. Agusti Gurí. (1960) AMV
Juventud, Nùm. 891. 20 de febrer 1960, pàg. 1
Juventud, Nùm. 901. 30 d’abril de 1960, pàg. 3