L’edició del setmanari Juventud, corresponent al dissabte 18 de juny de 1960, publicava una nota de la Junta Delegada de l’Associació de Contribuents, com informe reglamentari a l’Associació, denunciant als responsables del projecte per no fer ús de les canonades existents i en bon estat pel nou abastament d’aigües a la ciutat, lo que reportaria un estalvi en el pressupost general de l’obra. Prèviament, l’11 de maig, havien dirigit un escrit al consistori enumerant un enfilall de deficiències i anomalies observades en l’execució de l’obra: Conduccions preexistents no aprofitades, les rases per la canonada, la canonada de conducció, danys a tercers, i sol·licitud de documents per millor i ampliar la informació.
Lamentaven no haver-ne rebut resposta fins quasi un mes després, incidint en que, les obres en el carrer de Boronat i el Raval de Sant Antoni, no s’hi havien fet les verificacions per comprovar l’estat de les canonades existents.
L’enginyer Enric Ventosa Serra, director de les obres del nou abastiment d’aigua a la ciutat, contraargumentà amb un informe ampliant els detalls exposats en l’acord de la Comissió Permanent, del dia 11 de juny de 1960, vinculats amb l’execució de les obres.
Sobre les conduccions existents i suposadament aprofitables, assenyalava que, fins ara, s’havien aprofitat dos trams curts, de canonada de fibrociment, als carrers Maria Codina i Sant Magí. S’aprofità íntegrament la xarxa de la Xamora. Igualment, s’aprofitava un tram del carrer de Sant Antoni, per ser de fibrociment i amb suficient diàmetre.
Exposava les següents raons respecte a la renovació de la resta de les canonades:
Les canonades sempre han de passar per sota les voreres; per evitar les fuites que es poden produir per efecte de la trepidació del trànsit rodat.
Es convenient que la xarxa sia d’un sol tipus de canonada, per reduir lo màxim possible el depòsit material de l’ajuntament. Amb un mínim d’estoc es podrà atendre qualsevol reparació; també per més especialització del servei de manteniment municipal.
Hi havia (1960) alguns trams de canonada de fosa amb juntes d’endoll i cordó i altres amb juntes Lavril, els més essencials tenien el diàmetre insuficient. Per haver caigut en desús pràcticament les primeres i totalment les segones canonades, senyalades anteriorment, no era aconsellable mantenir-les en servei, ja que per la longitud d’aquests trams tenien el diàmetre reduït. Ara era l’ocasió d’instal·lar una xarxa en perfectes condicions, projectada i subvencionada, una nova xarxa sense pedaços. Tampoc és aconsellable arrencar aquestes canonades de fosa per passar-les per sota les voreres, pel cost i per la diversitat del material; però tampoc és convenient mantenir-los en l’ actual situació; quan els carrers estiguessin completament pavimentats, es desmereixerien els paviments en procedir a les reparacions de les fugues d’aigua. Finalment, el centre del carrer es reservava per la xarxa del clavegueram, actual o futur; cal que estigui lo més separat possible de la xarxa de proveïment d’aigua potable per prevenció sanitaria. Pel que fa a la profunditat de les rases, la variació en la profunditat ha estat autoritzada per l’ajuntament, d’acord amb la seva exclusiva facultat. Es construiran a una profunditat convenient en cada cas, segons els inconvenients i els obstacles subterranis que vagin sorgint.
Pel que fa al rasanteig del fons de la rasa s’autoritza, d’acord amb la facultat exclusiva de l’ajuntament, la substitució del llit de 5 cm. de sorra per un altre d’igual gruix de carbonilla garbellada que tingui el mateix efecte.
La reposició dels paviments de carrers seguia el ritme previst. Segons el Director de l’obra, no hi havia inconvenient que passessin uns dies més als indicats en els Plecs abans de la reposició; admetia que això produiria una perfecta consolidació del farciment.
Explicava el director que el Plec de condicions del Projecte distingeix els danys causats per negligència i imprudència del contractista (a càrrec d’aquest) dels ocasionats necessàriament, quan en molts casos ho era per l’existència d’ocupacions sense legalitzar al subsol de la via publica, en aquest cas seria sense dret a indemnització pels particulars.
El director manifestava que no podia facilitar el Pla de Treball, de manera anticipada, a la Junta de Delegats, per ser matèria de plena competència, cosa que no admet interferències; s’han de resoldre sobre la marxa les incidències que puguin sorgir a l’obra.
Juventud, Núm. 908, 18 juny de 1960, pàg. 1 i 3
Foto: A. Gurí AMV