Mentre progressaven les obres pels carrers de la ciutat, l’administració complia els tràmits burocràtics segons marcava el calendari. Al Plenari corresponent al mes d’agost, el consistori confirmava assabentar-se del comunicat del Director del Banc de Credit Local d’Espanya, amb el text de l’antecedent final, consignat en l’escriptura atorgada el dia 30 de juliol últim, per formalitzar el contracte del crèdit.
Donat compte del projecte, s’aprovava la proposta de les tarifes pel nou servei d’abastament d’aigua de la ciutat, acordant-se facultar l’Alcaldia Presidència per continuar els tràmits reglamentaris fins assolir l’autorització superior de la Direcció General d’Indústria.
S’aprovava la proposta i s’acordava adquirir, pel procediment de concurs públic, una partida de cent aparells comptadors mesuradors del consum d’aigua pel nou servei d’abastiment. Seguint amb els tràmits oficials, s’aprovava la 7ª certificació de les obres del Projecte, acordant-se elevar-la a la Comissió Provincial del Servei Tècnic, segons la norma 18 de l’Ordre de 2 d’abril de 1959.
Les darreres setmanes, les pàgines del setmanari local anaven plenes de noticies i comentaris engrescadors sobre les properes Festes Decennals de la Mare de Deu de la Candela, que arribarien en pocs mesos. Tots teníem en la memòria el bon record de les celebrades tant esplèndidament l’any 1951.
S’endinsavem a l’octubre de 1960. Entre tanta noticia festiva sobrevenia un comunicat escrú de l’Ajuntament, publicat al setmanari local; era a propòsit d’un full, una circular impresa, subscrita per la Junta de Delegats de l’Associació Administrativa de Contribuents, que repartien aquells dies.
El comunicat del Consistori, publicat en l’edició de Juventud (dissabte dia 8 d’octubre de 1960), lamentava la gravetat dels judicis exposats en la circular: injuries al Consistori, la temerària afirmació d’incompliment de les garanties emeses pel Consistori i, sobre tot lamentaven, la incitació col·lectiva a no abonar les quotes de la contribució especial a partir de la 4ª fracció, que es meritarà de l’1 al 30 de novembre. Tot plegat forçava al Consistori a emetre un ampli informe als ciutadans, especialment als contribuents afectats, per la desinformació provocada en el full-circular publicat.
El comunicat, no el reproduïm per la seva extensió. Hi poden accedir a la publicació original, Juventud, nº 924, 8 octubre 1960, pàg. 1 i 3.
A trets generals, feia referencia a l’aprofitament de canonades ja existents, per abaratir costos, qüestió que ja havia explicitat acuradament l’Enginyer Director de les obres, en les seves afirmacions que comentàvem en l’anterior capítol de com s’estava procedint en la tasca d’aprofitar o desaprofitar les canonades existents. Recordaven que “l’Enginyer Director es prou experimentat per haver dirigit 80 obres d’abastiment d’aigua en la província de Tarragona, una experiència que l’avala”.
Respecte a l’incompliment del compromís, (acord del 15 de febrer de 1960), sobre la reducció de la quantitat a distribuir per concepte de contribució especial, consideren que els informes de caràcter tècnic, dictaminats per un facultatiu competent, son vinculants i d’acceptació obligatòria pel Consistori.
Qualificaven d’ofensives les afirmacions del segon punt del full redactat per la Junta de Delegats. Per la seva gravetat, els remeto a que llegeixin el raonament que exposa el Consistori referent als pous de captació de l’aigua, ja que fan referencia a qüestionar la seva potabilitat, tot i els controls analítics oficials que s’havien realitzat.
Finalment, la nota feia referencia a la incitació col·lectiva al contribuent especial , per part de la Junta de Delegats, per que no pagui la quota a partir del 4rt termini (1 al 30 de novembre).
Lamenten la impossibilitat d‘establir altres mòduls de repartiment, al no rebre resposta a l’ofici que, per aquest motiu, se’ls hi adreçà el 16 de juliol, anterior a l’Assemblea. No quedava altra opció que procedir segons s’havia fet pel compromís contret, per reajustar el 4rt termini amb la corresponent bonificació. L’Ajuntament advertia als contribuents que no atenguin el sediciós toc d’atenció i d’inducció a l’impagament, per evitar perjudicis pel contribuent i, essencialment, evitar noves dificultats per la realització de l’obra. Això provocaria una dificultat de tipus financera que malmetria l’empresa, quan la seva culminació estava a l’abast de la mà.