La Diputació Provincial acordà per unanimitat, en la darrera sessió plenària d’octubre de 1960, lliurar la Medalla d’Argent de la Província a Josep Maria Fàbregas. En la mateixa sessió s’acordà, també, lliurar la medalla d’Argent a les colles castelleres de la província, personificant l’homenatge a la Colla Vella dels Xiquets de Valls.
Ja feia un temps que les sessions Plenàries de l’Ajuntament, o la Comissió Permanent, i molts anuncis oficials, no les presidia ni les segellava Josep Maria Fàbregas.
Sorprenentment, tal com es feien els nomenaments aquells anys, el setmanari local Juventud publicava, en la primera pàgina de l’edició corresponent al dissabte 22 d’octubre de 1960, el següent titular noticia: “Don Francisco Clols Rabassó, nuevo Alcalde y Jefe Local del Movimiento”
Feia unes poques setmanes que Fàbregas havia presentat la dimissió com alcalde i, a la vegada, havia recomanat la persona que podria substituir-lo. Era un tràmit que s’estava tractant amb molt sigil·lo, entre bastidors, del que en tenien noticia poquíssimes persones molt properes.
En presencia del Governador Civil, el dissabte dia 20 d’octubre, es celebrà l’acte de la substitució de l’alcaldia. Es celebrà en el saló de sessions de l’Ajuntament, amb la presencia de l’alcalde sortint, Josep Maria Fàbregas, acompanyats per autoritats provincials i locals, l’arxipreste i rectors, jutge, etc.
S’obria l’acte amb la lectura del nomenament i jura dels càrrecs del nou Alcalde i Jefe local del Movimiento.
Seguidament Josep Maria Fàbregas dirigí unes paraules a la concurrència, recordant quan, vint anys abans, accedí a l’alcaldia, recent acabada la guerra civil, amb la necessitat de recuperar la ciutat. Intentà, breument, resumir l’amplia i dificultosa labor desenvolupada durant els vint any d’alcalde, quan havia estat nomenat només per exercir-la durant sis mesos.
El propi Fàbregas presentà al nou alcalde, al que li reconeixia el prestigi guanyat amb el seu treball, de bon vallenc, actiu en la direcció i administració de l’empresa. Participatiu en quants actes es feien a la ciutat, on sempre trobaven el seu suport S’afirmava en la seguretat de que el senyor Clols seria un bon alcalde, en el moment que li lliurava la vara d’alcalde.
El senyor Clos agraí la confiança, la seva disposició a seguir treballant per la ciutat i els vallencs, demanant la col·laboració de tothom que, lliures de prejudicis, desitgin lo millor per la ciutat. Aplaudiments dels assistents per ambdós parlaments, quan s’abraçaren al final de les intervencions.
Tancà l’acte el governador civil, en unes paraules molt adients per aquest acte.
No es tractava d’un acte oficial ordinari. Per les característiques de les dos personalitats, de semblança molt diferent, era molt més que això.
La primera autoritat local era un personatge efectiu, amb temperament molt resolutori i personal, decisions fulminants, que no agradaven a tothom; lo que se’n diu tocar la cama del mal. Tot plegat, fàcilment creava filies i fòbies ben accentuades entre els ciutadans.
Pel que fa a la personalitat del nou alcalde, e tractava d’un empresari molt eficient, bon administrador i gestor, treballador de despatx i reunions; per tant dialogant, cercant assentiments, intentant estar be amb tothom, essencialment els col·laboradors propers. Situat econòmicament entre les famílies de classe alta de la ciutat, lo que li permetia dona suport econòmic a entitats vallenques. No tenia una etiqueta política manifesta, encara que era un declarat addicta al regim, com quasi tots els espanyols d’aquells anys.
Per l’estil d’actuar, Fàbregas era més efectiu, dintre el seu criteri, al tirar quasi sempre pel carrer del mig, Mentre Clos elaborava més les decisions, el consens amb els interlocutors, cercant la col·laboració de tothom per un acord que agradés a tots. Aqueta elaboració li restava efectivitat immediata i creava algun retard amb l’intent de l’acord unànime. No era partidari d’agafar el bou per les banyes.
No tardarem en reconèixer la diferencia entre ambdós estils. Serà en la immediata reacció tramesa en les notes publicades per la Junta de Delegats de Contribuents. Un eloqüent canvi d’actitud. Si és pel be de la ciutat i els ciutadans, benvinguda sia.