Per Dr. August Corominas
Professor de Fisiologia Humana de la Universitat Autònoma de Barcelona
Tots Sants, l’1 de novembre, és la festivitat dedicada a la memòria dels avantpassats, amb elements i rituals que provenen del cristianisme i de creences celtes.
L’origen de la celebració és cèltica, segons la seva creença l’any estava dividit en dues parts: el temps clar i el temps fosc, i hi havia uns dies que separaven ambdues meitats. Aquests dies es corresponien amb la festa de l’anomenada Samain o Samhain, connexió entre el món dels vius i el món dels morts, en els llenguatges gaèlics.
Es veneraven els morts i donaven la benvinguda a l’etapa fosca de l’any. Des de temps remots, diferents cultures i civilitzacions han celebrat una festa dedicada al record i la relació amb els difunts.
Tots Sants: No es va celebrar en el calendari cristià fins al segle VII, concretament en la dedicació del Panteó de Roma –temple pagà dedicat a tots els déus– a la Mare de Déu i a tots els màrtirs per part del papa Bonifaci IV.
Més tard, al segle IX, la festa es propagà per tot l’occident gràcies a Gregori IV que ordenà se la considerés una de les festes principals de l’any litúrgic.
A les acaballes del segle X es va afegir a aquesta festa una altra dedicada a pregar pels fidels difunts, fet que ha seguit perpetuant-se, i es conserva encara.
A la nit de Tots Sants era creença comuna que les ànimes dels avantpassats retornaven a les cases i els llocs on havien viscut. Fins i tot es precisava l’hora: a partir de les dues de la tarda de la diada de Tots Sants fins a l’endemà a la mateixa hora.
Dia dels Morts: Per això, després del dia de Tots Sants, segueix immediatament el dedicat al record dels difunts de la família (2 de novembre). A l’Amèrica del Sud la influència hispànica va portar el “día de los muertos” a tot el continent. En especial a Mèxic i a l’Amèrica Central, se celebra massivament el dia dels morts als cementiris amb espectaculars ofrenes i àpats familiars, estenent sobre la verda gespa àmplies i acolorides estovalles plenes de viandes. Actualment Tots Sants és la festa de tardor més esperada, durant la qual hi ha el costum d’anar a visitar els morts del cementiri, i portar flors als avantpassats, menjar castanyes i fer panellets.
Halloween: Té també un origen celta i procedeix de l’expressió “All Hallows Eve”, que significa vigília de Tots Sants. També va néixer a partir de Samhain, una festivitat que durava diversos dies i marcava la fi de la temporada de collites i l’inici de l’any nou. Segons la tradició irlandesa, s’havien d’encendre espelmes a les cases per ajudar els difunts a trobar el camí.
Per foragitar els esperits del mal, s’encenien fogueres a les muntanyes i, per evitar que les ànimes del morts s’instal·lessin a les cases, la gent es vestien com bruixes o dimonis. Els immigrants irlandesos van transmetre versions de la tradició a l’Amèrica del Nord a mitjan s. XIX, especialment des dels EEUU, s’ha difós a la resta del món, convivint amb les tradicions pròpies (com la castanyada als Països Catalans).
A aquesta celebració s’associen els colors negre, taronja i lila, i alguns símbols com la carbassa buida, amb una cara tallada i una espelma a dins. Entre altres activitats típiques de la festivitat, hi ha el truc o tracte i les festes de disfresses.