Una joia musical d’Eduard Toldrà amb la lletra de Josep M. de Sagarra. A casa la sentíem en una versió d’Emili Vendrell, en una gramola, en un disc de pedra. L’escolto… em recorda la meva mare i la meva germana que la cantaven quan venia el dia i quan s’apropava la fira de Santa Llúcia… M’emociona sentir-la i la sento encara amb la seva veu, amb perdó per l’Emili Vendrell que la cantava molt bé…
Quins records, i quanta història.
Perquè avui és Santa Llúcia,
dia de l’any gloriós,
pels volts de la Plaça Nova
rondava amb la meva amor.
–Anem tots dos a la fira,
amiga, anem-hi dejorn,
que una mica de muntanya
alegri nostra tristor.
Comprarem grapats de molsa,
i una enramada d’arboç,
i una blanca molinera,
i una ovella i un pastor.
Ho posarem a migdia
dins del nostre menjador,
i abans de seure a la taula
ens ho mirarem tots dos;
que una mica de muntanya
ens faci el menjar més dolç!–
Perquè avui és Santa Llúcia,
dia de l’any gloriós,
tals paraules m’acudien
quan he vist la meva amor.