INTERMINABLE TRAVESSERA PEL DRET DE L’AIGUA XIV.- Detallada informació tècnica i jurídica sobre el projecte. 

Era ben notori que el problema de l’elevació de les aigües a la nostra ciutat era ancestral. Tots els vallencs, d’ara i abans, n’havien sentit parlar però mai s’havia resolt; lo que confirmava la seva importància.

En la consciencia dels vallencs sempre era present, perceptiblement, la sensació de la presencia d’aquest greu problema social; un problema que creien inaccessible. Tothom ho intentà resoldre, des dels ajuntaments republicans fins als de la postguerra, però en el moment d’escometre l’assoliment apareixien dificultats o imponderables que malmetrien els bons propòsits.

Ara (gener 1959), semblava que s’havia albirat el camí per la definitiva conclusió del problema; la signatura de l’escriptura de contractació de l’obra, celebrada feia uns dies, suposava la coronació d’una sèrie d’etapes i entrebancs perllongats durant molts anys.

Tot i això, restaven moltes dificultats per resoldre en un assumpte de tanta envergadura, però amb el Consistori decidit i l’eficaç assessorament per la capacitat jurídica del Secretari senyor Massaguer, tot semblava possible.

Lògicament s’assegurava el suport de tota la població; tot i la recança d’alguns, amb interessos particulars totalment inacceptables davant d’una obra d’equitat social.

El Delegat de l’Alcaldia, senyor Galimany començà el seu informe afirmant que no claudicarien davant de cap pressió que comportés un obstacle per portar a terme una obra que alliberava d’un greu perjudici a molts conciutadans, perjudicats durant anys per l’actual servei d’aigua, tant en la part alta com en la baixa de la ciutat. Hauria estat una carrega de consciència no fer tot lo possible, i més, per arribar a una solució definitiva.

Les dades tècniques que presentà foren les següents:

Per la confecció del projecte s’ha establert un cens de la població de 12.815 habitants, que correspon al cens real incrementat en un 10 per cent. S’ha dividit la ciutat en dos zones: alta, amb 3.204 habitants i baixa amb 9.611 habitants, cadascuna amb xarxa de distribució independents. El punt de divisió era El Pati.

La zona alta disposaria d’un dipòsit elevat a 12 metres, de 120.000 litres de capacitat, situat a la carretera del Pla; subministraria un total de 480.000 litres d’aigua per dia. Per la zona baixa es construiria un dipòsit de 1.550.000 litres de capacitat, que subministraria 1.480.000 litres al dia; estaria soterrar a 1,5 metres, situat a l’esplanada existent en front del que fou el Sindicat Agrícola, a la dreta de la carretera del Pla. Es calculen 150 litres per habitant i dia.

La longitud de les canonades serien de 20.185,16 metres, que podien admetre una pressió de 10 atmosferes. Les canonades eren de diferents diàmetres. Comportarà instal·lar 97 claus de pas i 121 d’incendi i rec, amb lo que queden coberts aquests serveis.

Pel dipòsit baix es requeria una excavació de 1.196,760 m3 i 1.389,129 m3 de formigó. S’ha de rèmora 4.885,89 m3 de paviment i 12.235,65 m3 de voreres. Las rases requeririen la remoure 21.152,12 m3 de terra.

S’instal·larà una estació esterilitzadora d’aigua a base de cloramina; es preveu substituir aquest desinfectant per un raig d’arena, que només s’utilitzaria en cas d’indicis d’infeccions.

L’elevació des de les mines s’efectuarà mitjançant grups d’electrobombes.

Fins ara, abans de resoldre el projecte, el cabdal d’aigua que gaudia la ciutat era d’uns 10.000 litres. Les canonades de distribució, en aquest any 1959, tenien un diàmetre de només 30 cm, que solament podia desplaçar un terç de la seva capacitat, per lo que no tenia la suficient pressió per arribar a suficient alçada per la distribució. Es perdia aigua per aforo i per les canonades malmeses. Ara calien entrar 4.000.000 litres per dia per aprofitar-ne només 2.000.000 litres.

El projecte semblava ben encarrilat i el delegat responsable de l’obra deia estar disposats a superar tots els obstacles per que el camí a seguir només n’era un: portar l’obra fins a l’execució final.

A continuació informà dels aspectes legals el senyor Ramon Massaguer. Els coneixements ni capacitat d’aquest jove jurista fou cabdal per assolir el projecte de l’elevació de les aigües de la nostra ciutat.

Peu de foto: Firma de l’escriptura de contractació de l’obra de l’elevació de l’aigua. Saló de sessions de l’ajuntament. D’esquerra a dreta: Frigola (adjudicat), Modest Recasens (notari), Josep M. Fàbregas (alcalde), Ramon Massaguer (secretari) Roman Galimany (regidor, delegat president del projecte).