ENCAIXADA DE MANS
Ho trobem a faltar. Una virtut-costum que ja no es practica: L’encaixada de mans com acord entre persones. Una imatge que ocupa un espai únic al món dels compromisos i promeses. L’encaixada de mans representa contractes, jurídicament no vinculants, entre parts que confien mútuament en…
EN LA JUBILACIÓ DE PILAR HERNÀNDEZ I CEBRIAN
Darrer dia de treball: divendres 13 de setembre de 2024 El dia 26 de desembre 1978, Diada de Sant Esteve, estava de guàrdia la farmàcia Galimany, al carrer de la Carnisseria. A les nou del matí, just al moment en que obria el senyor Francisco…
LA MORT DE LA MEVA PADRINA
L’any 1960 començà amb la mort de la padrina. El dissabte, 2 de gener, a la matinada, moria la meva padrina Àgueda; postrada en el llit on havia dormit durant més anys dels que jo tenia. Al matí, em va despertar la iaia Teresina i…
ROMÁN GALIMANY I SOLER, UN EXEMPLE DE VALLENQUISME
Per Francesc Murillo Galimany (El Vallenc, 4 de febrer de 2005) El dijous de la setmana passada ens deixava Román Galimany i Soler (Barcelona 11 d’abril de 1915, Valls 27 de gener de 2005), farmacèutic de professió que exercí fins gairebé el darrer dia i…
PARTIT ASCENS A PRIMERA 2024
Maite Murillo i Andrea, dos Pericas importants, amb Dani Solsona i Edu locutor de RAC 1, al camp de l’Espanyol. Han viscut intensament el partit. Són tan esplèndides que han portat un bon sopar als dos ilustres comentaristes. Ser perico és una virtut que es…
SETANTA-CINC ANIVERSARI DE LA PRIMERA COMUNIÓ
Avui, 29 de maig, fa setanta-cinc anys era diumenge. Però no era un diumenge trivial; era festa gran per l’amplia comunitat catòlica de Valls. Un grup de nens i nenes celebraven la Primera Comunió, entre ells la nena Pepita Dalmau i Rius. Altres nens i…
EL PESEBRE I EL TIÓ DE CASA MEVA.
Recordo amb enyorança que per festes de Nadal i Reis a casa meva mai no hi faltava ni el pessebre ni el Tió. El meu pare era l’encarregat de fer el pessebre, diríem que l’aspecte artístic del pessebre, on tenia molta cura el mesurant dels…
LA MORT DE LA MEVA PADRINA ÀGUEDA
L’any 1960 començava amb la mort de la padrina Àgueda. El dissabte, 2 de gener, a la matinada, moria la meva padrina Àgueda; postrada en el llit on havia dormit durant més anys dels que jo tenia. Al matí, em va despertar la iaia Teresina…
HI HAVIA ESTAT UNA FARMÀCIA CENTENÀRIA
Aquí on s’està derruint hi havia una farmàcia des dels anys vuitanta del segle XIX, fins que es va traslladar a la ubicació actual, a la plaça del Portal Nou. Centenària ja que es manté oberta, com a Farmàcia, des del 1881. En aquest any…
Adelina Galimany Solé
En menys de sis mesos perdre dues Adelines es molt penós. L’Adelina mare, tot i el buit que ha deixat, compleix el precepte inexorable de la vida quan s’arriba als noranta-cinc anys. Per l’Adelina germana no puc comprendre el pretext pel que m’ha passat al…