Aquí on s’està derruint hi havia una farmàcia des dels anys vuitanta del segle XIX, fins que es va traslladar a la ubicació actual, a la plaça del Portal Nou.
Centenària ja que es manté oberta, com a Farmàcia, des del 1881. En aquest any apareix en el llibre de matrícula de la contribució industrial de Valls una oficina de farmàcia llur titular és Pere Calmet Pujol, sent l’adreça el número 4 del carrer Carnisseria. L’any 1886, apareix com a titular la senyora Dolors Carreno, vídua de Calmet. Posteriorment, en el llibre de matrícula dels anys 1890 a 1891, aquesta farmàcia apareix a nom d’Antoni Canals Recasens i la ubicació era el número 8 del carrer Carnisseria. Anaven movent-se els números del carrer.
La farmàcia la va fundar el senyor Pere Calmet Pujol, farmacèutic. A la cantonada del carrer Carnisseria amb el carrer dels Jueus, els seus germans -Francisco i Salvador-, establiren la drogueria coneguda com a Ca Calmet. Procedien de la Riba, per això a la façana de Ca Calmet hi havia la capelleta de Santa Magdalena. Després va passar a ser la Farmàcia Murtra i després Culleré. En els anys de la Farmàcia Culleré, a la primera meitat dels anys quaranta, hi va treballar el senyor Salvador Rovirosa i Guasch, farmacèutic i analista, fins que es va establir pel seu compte l’any 1946.
El meu pare, Roman Galimany, va entrar a treballar a la farmàcia l’any 1946, com a farmacèutic substitut, ja que el titular de la farmàcia era el senyor Culleré Maspons. Va agafar el relleu al senyor Rovirosa. L’any 1966 adquirí la farmàcia al senyor Culleré, dirigint-la ja com a propietari fins a l’any de la seva mort, el 2005. Sempre va comptar amb el suport d’un gran professional com a auxiliar de farmàcia com era el senyor Francesc Castellet, fins a la seva jubilació, coincidint, des de finals dels anys setanta, amb una molt jove senyora Pilar Hernandez, que agafà el relleu del senyor Castellet i que feliçment segueix fins a la seva propera jubilació.
L’edifici feia més de deu anys que estava buit i sense manteniment li han passat factura. Com explica Francesc Murillo, els sostres dels darrers pisos ja havien baixat en diferents punts, i la façana s’estava desenganxant de la resta de l’edifici, amb el perill d’acabar caient al carrer. L’enderroc l’han fet els mateixos propietaris, davant de la possibilitat que el dia menys pensat s’enfonsés damunt del carrer.
Hem perdut un espai al que ens hi sentim molt lligats amb un bon grapat de records que ja son història. Però també, com recorda Francesc Murillo, “com ha passat molt sovint, la ciutat perd la casa d’un vallenc il·lustre. Ho dic perquè al primer pis hi va néixer i viure de joveneta la científica Maria Murtra, vallenca il·lustre des del 2022. Només s’ha pogut salvar la reixa que hi havia damunt de la porta d’entrada, per accedir a l’escala comunitària, on hi havia les inicials d’un Murtra, que a finals del segle XIX havia unificat dues cases per crear aquell edifici”.
Després de tants anys, amb tot el mobiliari molt ben conservat construït per la Cooperativa de Fusters durant l’època del senyor Culleré, els temps i les circumstàncies obligaren a fer el canvi i traslladar-se a la plaça del Portal Nou.
