L’obra s’havia de concloure el dia 30 de setembre de 1960, a efectes del condicionant de la subvenció estatal. Si no es complien les dades podria cancel·lar-se la segona part de la subvenció, per la quantitat de 2.722.88,74 pessetes, que ho era a fons perdut.
S’argumentava que no podien desaprofitar-se el mesos de primavera i estiu, amb millor clima i més hores solars; temps apropiat per realitzar les obres a l’exterior.
Amb el retard, la ciutat podria tenir els carrers oberts i empantanegats durant les properes festes Decennals de la Candela.
Tot i que no era previsible, en ampliar a un termini més llarg, podia produir-se un encariment dels materials i la mà d’obra que repercutiria en el Pressupost i, conseqüentment, en el veïnat.
Amb això es prolongava l’estat anormal i persistent en la distribució d’aigua insuficient a la ciutat.
El Consistori, en veu de l’alcalde, feia aquests raonaments i denunciava que, amb l’actitud poc entenedora de la Junta de Delegats de l’Associació Administrativa de Contribuents, adoptava esperar l’aprovació del Ministeri d’Hisenda, encara que això comporti un retard. Per aquest motiu l’Alcaldia publicava la nota aclaridora senyalant, que la responsabilitat sobre les repercussions i la real dilació recaigui sobre qui realment la tingui.
En realitat, el Consistori no podia adoptar un altre camí, però pretenia salvar els inconvenients amb bona disposició d’ànim i de manera pràctica, servint únicament als interessos de la ciutat.
El dia 27 de juny fou citat a l’Alcaldia el President de la Junta de Delegats, el senyor Emili Domenech. Se’l va informar de la nota que havia preparat l’Alcaldia. Manifestà desconèixer la majoria dels temes que tractava la Junta; apuntà propostes de col·laboració i d’arranjar els assumptes com a “germans”, garantint que, en menys de vuit dies, vindria la Junta a l’Alcaldia amb aquesta bona disposició. Per aquest motiu es va suspendre la publicació de la nota.
Tot i això, en comptes de presentar-se la Junta a una mediació fraternal, va remetre un escrit impugnant el projecte i pressupost en termes de manifesta obstrucció.
Segons deia la nota de l’Alcaldia, no podien admetre la divulgació de conceptes completament erronis en què las que es basaven les actituds entorpidores. Confiaven en que, tard o d’hora, regnaria l’harmonia deguda; per aquesta raó no es va donar als ciutadans determinats detalls, però que no renunciaven a fer-ho si persistia aquesta actitud.
Acabava la nota, signada per l’alcalde, Josep M. Fàbregas, amb la frase: “La veritat no tem ni ofèn”.
En ¨l’edició següent de Juventud, es publicava una nota molt extensa de resposta a la de l’Alcaldia. Era com una nota clarificadora per una millor informació dels vallencs.
La nota tenia a un preàmbul molt ampli dedicat a fer memòria de la historia de la propietat de l’aigua a la nostra ciutat; des del any 1816, per l’escriptura publica feta pel notari d’Alcover, senyor Josep Antoni Carles Oliver, en que dos propietaris de l’aigua en feien cessió al Pius Hospital. Seguidament, explicaven detalladament el procés en la creació de plomes d’aigua, que es venien a privats a fi de mantenir econòmicament l’hospital. Manifestaven que la totalitat de l’aigua de Valls es propietat de 416 plomes particulars, i la resta era propietat del Pius Hospital; també feia encís en que el manteniment de la xarxa de distribució havia estat a càrrec dels propietaris fins l’any 1936.
La nota feia molt èmfasi en el preu de la ploma d’aigua, que tenia l’origen en un acord de l’any 1932 entre Ajuntament, Pius Hospital i Tenedors, per un valor de 2000 pessetes la ploma.
La interpretació, o justificació, que oferia la Junta era una visió diferent de la que presentava l’Alcaldia: “l’inici de les obres no depenia de la Junta sinó del Ministerio de Hacienda”, valorant la seva actitud com la correcta i sensata. Reconeixien que el Consistori els havia sol·licitat la conformitat per procedir a l’inici de les obres i a l’exacció de la contribució especial a satisfer pels contribuents. La Junta es negà a la petició adduint: 1) Deducció del projectes i descompte del pressupost de les obres ja realitzades anteriorment. 2) Reducció del percentatge assignat a cobrir per la Contribució Especial; el percentatge fixat representava un 66,87% pels contribuents i un 33,13% per l’Ajuntament.
La nota publicada i signada per tots els membres de la Junta Delegada desprenia un regust de conflicte amb el Consistori, sobre tot amb l’alcalde Fàbregas i el secretari Massaguer. S’atalaiava l’inici d’un conflicte que no afavoria ni poc ni gens l’execució immediata de l’obra
Juventud. Numero 860, 17 juliol 1959 pàgina 1 i 2
Juventud. Numero 861, 24 juliol 1959 pàgina 1 i 3
Foto: A.Gurí. 1961