Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

SETANTA-CINC ANIVERSARI DE LA PRIMERA COMUNIÓ
Aquesta ha estat la meva família, Familia

SETANTA-CINC ANIVERSARI DE LA PRIMERA COMUNIÓ 

Avui, 29 de maig, fa setanta-cinc anys era diumenge. Però no era un diumenge trivial; era festa gran per l’amplia comunitat catòlica de Valls. Un grup de nens i nenes celebraven la Primera Comunió, entre ells la nena Pepita Dalmau i Rius. Altres nens i nenes, de la mateixa edat, l’havien celebrat el dijous abans, Festa de l’Ascensió, a les parròquies de Sant Antoni i del Carme.

Aquell any 1949 era una festa eminentment religiosa, amb tota la grandària del seu significat; la cerimònia es celebrava a la corresponent parròquia, ara es celebra al restaurant. Era una litúrgia unificada: tots el mateix dia i a la seva parròquia, sense dissemblances ni privilegis.

El dia 29 de maig de 1949, la Pepita i tota la resta d’infants, a les 8.45 hores del matí, s’aplegaven al local d’Acció Catòlica, un pis al carrer de la Cort, on s’hi troba actualment Modes Domenech. D’allí sortien arranjats i seriosos, en seguici de dos fileres, cap a la parròquia de Sant Joan. L’anada a Sant Joan ho presenciaven molts vallencs que s’adherien a la festa.

Arribats al temple es col·locaren en el lloc assignat, de dos en dos, en els reclinatoris col·locats a l’extrem de la filera dels bancs centrals; a la columna esquerra els nens i a la dreta les nenes. Els familiars es situaven en els dos bancs que seguien la filera del reclinatori. El reclinatori  estava folrat amb el llençol blanc que havien portat, uns dies abans, de casa seva; acabada la festa el recuperaven.

Per molts nens seria la primera vegada que vestien amb pantalons llargs. Les nenes, amb vestit llarg, blanc, on si podien lluir les modistes de Valls. Per ells i elles, i pels pares també, els seus fills ja s’havien fet grans. Que poc temps havia transcorregut de quan els portaven a passejar en cotxet, a prendre el sol a la plaça del Quarter o al Portal Nou!!. Semblava ahir que començaven a caminar, i ara els veien en un ritual religiós que, en aquells anys i per les famílies, representava iniciar un nou període molt important en la seva vida.

Amb atenció i molt ritual, els nens eixien del seu reclinatori i, amb el protocol que feia dies assajaven, s’apropaven a l’Altar; l’Schola Cantorum, amb el recordat Mossèn Roé, acompanyaven l’intimidat de l’instant. Alguna mare, quan retornava el seu fill de rebre a Jesús, se li escapaven les llàgrimes emocionada de contemplar aquell infant que, sense donar-se compta, ja s’havia fet gran.

Acabada la solemne cerimònia, posaven proa cap a casa. Encara estaven en dejú; els esperava l’esmorzar amb els amics i amigues del veïnat i del col·legi: una tassa de xocolata desfeta i coca adobada! Quin banquet per aquells anys! I quina delectació compartir-ho amb els amics!!

Acabat l’esmorzar, uns petits retocs al vestit i pentinat i, acompanyada de la gojosa mare, i algú més, s’enfilaven de visita als familiars més remots i a famílies molt relacionades; tots esperaven l’arribada. La Pepita els hi lliurava el recordatori, amb la poesia de Mossèn Montalà; ells li havien preparat una capsa de bombons, o confits, o cinc pessetes (un “duru”). Tots tenien paraules de compliment i moltes recomanacions: “ara ja no seràs tan tremenda”, “et portaràs molt be”,….Finalment no podia faltar la visita a les monges del col·legi; totes l’esperaven, els hi donà el recordatori i li van donar una estampa i confits.

El dinar sospirava a casa, amb els convidats que s’encabien a la taula del menjador. Un bon dinar fet a casa; segurament no hi faltaria el pollastre de veritat, dels d’abans, i uns bons postres amb cava.

Per aquells anys, després de l’església, la festa era a casa: esmorzar amb la quitxalla  i dinar amb la familia i algun amic. No hi havia el poder adquisitiu per anar tots de restaurant. Aquesta deriva ha portat a que el dia de la Comunió la fixi la disponibilitat dels restaurants.

Avui, 29 de maig de 2024, amb la Pepita ben recordarem aquesta data, aquelles vivències, i aquells estimats que l’acompanyaren aquell gran dia i ara els tenim en bona memòria. Donarem gràcies pel benefici d’haver arribat amb plenitud i il·lusió a aquesta rellevant fita de la seva vida.

Deixa un comentari

Required fields are marked *