Fa pocs dies una “famosa” britànica, amb gran assoliment i popularitat a les xarxes socials, publicava un vídeo on es veia com deixava la seva roba interior a la secció del pa d’un supermercat espanyol. Pretenia amb la seva repugnant gràcia atraure audiència i seguidors: lo que va aconseguir va ser una allau de crítiques. Sortosament encara impera el seny.
La informació que emeten les xarxes socials no sempre és bona i verídica, no coopera a la millora cultural de la societat; sovint se’n fa un us manipulador de les conviccions i les ments. Sense disposar d’una complida autocrítica i un bon criteri, ens pot avivar els greus efectes d’una manca de la pròpia confiança. Manca de confiança que ens porta a una fase on contínuament ens comparem amb els altres, obsessionant-nos exageradament amb allò que ens manca, infravalorant lo que ja tenim.
Vivim una època exhibicionista, cercant rellevància, on saber guardar un misteri serà un valor que tindrà preu d’or. La persona és contradictòria per l’aglomerat de grandesa i misèria. Malauradament, sovint ens arriben noticies, essencialment de gent jove, que han perdut la vida buscant una imatge, una acció, un protagonisme, imant per atraure l‘atenció i popularitat. El cost per reclamar l’atenció pot ser massa car.
Cal que les famílies deixin de ser autocomplaents en tolerar l’accés a les xarxes digitals dels adolescents i dels infants. És una greu responsabilitat per part dels pares i també de les autoritats responsables dels centres d’educació.
Segons els experts, la dependència a les xarxes socials fomenten trastorns psicològics greus entre els adolescents, com és el cas de l’anorèxia i la bulímia. Un problema social molt greu pel que no es prenen les mesures pertinents, no n’hi ha prou amb els programaris que s’apliquen actualment. És necessari el suport psicològic i psiquiàtric de professionals mèdics, sense por ni prejudicis pel nom que comporta aquesta especialitat mèdica. Es imprescindible l’amor de la família, moltes vegades tant llunyana, i una educació humanista per protegir la salut mental. Una bona teràpia es imbuir el pensament crític, l’autocrítica, per que proporcioni la bona costum de pensar bé. No és bo posar-te davant l’espill per comparar-te amb els altres, no sol portar a bon fi, tret que es faci des de la sana perspectiva de l’admiració. La mirada sana i madura és la que veu en altres les fonts d’inspiració o d’admiració en lloc d’una figura per copiar o envejar.
«Coneix-te a tu mateix» és el gran principi de la saviesa inscrit a l’oracle de Delfos que destacava Sòcrates. Primer cal reconèixer la persona que hi ha darrere del personatge, acceptar-nos com som, viure en coherència amb això. Lluitar per millorar és fonamental per l’equilibri emocional, l’autocrítica. És evident que no es pot arribar a estimar allò que no es coneix.