Darrer dia de treball: divendres 13 de setembre de 2024
El dia 26 de desembre 1978, Diada de Sant Esteve, estava de guàrdia la farmàcia Galimany, al carrer de la Carnisseria. A les nou del matí, just al moment en que obria el senyor Francisco Castellet, entrava una nena que, feia poc més de dos messos, havia complert 18 anys.
Arribava amb una bata blanca, penjada al braç; era el primer dia de treball de la nena Pilar Hernandez i Cebrián. Una data insòlita per incorporar-se a un treball, hauria estat més lògic el primer dia del mes següent. Però les circumstancies feren que en aquesta diada l’auxiliar de la farmàcia, el tant recordat senyor Castellet, estaria unes hores de la jornada desacompanyat; el meu pare li proposà a la Pilar que comences a treballar en aquesta data ben senyalada. Per la Pili, així l’he reconeguda familiarment tota la vida, el seu tarannà de tants anys sempre ha estat l’aplicació pel treball i, com s’esdevingué el primer dia, han estat 46 anys on sempre arribà i enfornà puntualment al treball, un espell d’honestedat i professionalitat exquisida.
Així coneixeria al senyor Castellet, amb el que va conviure, durant molts anys, a la farmàcia del carrer carnisseria; d’ell aprendria treballar la pràctica del formulari de l’oficina de farmàcia, quan era una labor tant artesanal com científica. Era l’art de curar, preparant tot el sant dia pomades, xarops, sobres de luminal, magnèsia efervescent, i tants preparats que s’han oblidat; unes formules on la composició la tenia arxivades el senyor Castellet en una llibreteta de tapes negres, llibreteta que la Pili si familiaritzà ben aviat. Li va transmetre el tracte cordial i molt educat als clients, proporcionant-los l’ajut i bon consell quan més ho requerien per alleugerar el torbament de la dolentia que vivien; donaven el suport farmacèutic però també solidari quan ho requeria la penúria de la persona, sempre amb l’objectiu d’ajudar. Va aprendre molt amb els consells del recordat senyor Castellet, i també va tenir en ell una brúixola moral. Brúixola moral que l’assimilà i l’afermà curosament durant tots aquests 46 anys de la seva vida. En son testimoni l’aprecia i l’estima que sempre li han dedicat els assidus clients de la farmàcia; així ho vivim dia si dia també. Durant la trajectòria de tants anys ha conegut, ha establert cordialitat i s’ha identificat amb molts vallencs; ha estat present en el seu discórrer de la vida, molts ens han deixat, moltíssims en aquests 46 anys; s’ha anat produint una renovació que marca el temps, ara, molts dels actuals clients els havia pesat en la cistella de la històrica bascula quan eren nadons.
El temps, inflexible i amb la mateixa cadència, passa per tots. Transcorreguts 46 anys des d’aquella arribada en la Diada de Sant Esteve, ara la nostra Pili deixa de treballar, properament li arriba la jubilació. Així, el proper divendres dia 13, a les 13.30 hores deixarà de treballar la Pili (Pilar Hernandez i Cebrián). S’acomiadarà de la farmàcia Galimany. Aquella nena que vaig conèixer de divuit anys s’ha fet gran; se’m fet grans seguint una seqüencia molt propera. Hem seguit i participat de la seva vida ben a quatre passes, casament, naixements, casament del fills, àvia!!
Se’m farà molt difícil dir-li adeu a la Pili. Deixa una absència que costarà molt emplenar-la. Avui és inabastable que una persona consagri tota la seva vida laboral a una mateixa empresa, com ho ha fet la Pili i com ho va fer el senyor Castellet, i amb el compromís que ho han fet.
Amb la jubilació de la Pili, la farmàcia Galimany tanca un capítol molt important de la seva història, podria dir que tanca un volum. Penso que és un dia trist, i així ho sento. Ella és el darrer protagonista de la farmàcia platònica i sentimental; amb la rebotiga de la farmàcia, que impregnava a la roba aquella olor tant característica dels productes que s’utilitzaven per les formules magistrals; la de les tertúlies dels dies de guàrdia, amb el repòs del sereno assegut a la banqueta de la botiga on si afegien amics i veïns que passaven pel carrer, la de les facilitats i d’aplanar els problemes als clients, pocs i senzills medicaments d’una industria farmacèutica molt més honesta que l’actual; potser no curava tant com ara però ajudava més a la persona que es sentia més feliç.
Tanquem un capítol que s’endurà el temps; res ja serà com fins ara; però tantes vivències i tant temps treballant per la meva familia no es pot menystenir mai. Una vegada i una altra seguirem parlant de la Pili, del seu tarannà tant personal, de la seva professionalitat, de la seva cordialitat, del seu tracte amb els clients,…, com durant tants anys hem prosseguit parlant i recordant al senyor Castellet. Se’m farà difícil arribar a la farmàcia i no trobar-la; qui em renyarà per que, com a bon jubilat, marxi abans de l’hora?.
Podria escriure molt més sobre la disposició, la professionalitat i l’honestedat de la Pili (Pilar Hernandez). Han estat molts anys i jo, com a patriarca de la familia Galimany, només puc reconèixer i agrair-li la dedicació i l’estima que sempre ha mostrat per la farmàcia. Coneixent-la com és, aquest petit reconeixement que li he fet segurament l’incomodarà i la traurà de polleguera; estic segur que ella el considerarà innecessari i enutjós.
Però per mi és una exigència. Penso acuradament reconèixer i agrair tants anys de la seva vida que ha treballat, en la dedicació que ho ha fet, per la nostra farmàcia. No sols soc jo qui em reafirmo en la necessitat de manifestar-ho així. Estic ben segur que el meu pare, allà on estigui, hi estarà plenament d’acord i es sentirà feliç. Possiblement, si es pogués comunicar amb mi m’encarregaria, amb la vehemència que m’ho feia sempre, que li preparés un reconeixement adient a la labor i lleialtat de la Pili, emfatitzant l’estima que sempre li va tenir, que tots li volem transmetre.