Fundadora de l’Associació PORTA OBERTA

La pedagoga Francina Guasch, que m’ha facilitat tota aquesta informació biogràfica tant complerta de la Carme, ens explica la seva relació amb les següents paraules:   Vaig conèixer a la Carme principalment després de la meva jubilació i vam connectar fent una bona amistat amb ella i la família. Vaig anar uns anys a l´Associació a fer treballs que en diuen de voluntariat i també érem veïnes del Centre històric. A l’Associació vam fer un programa que en dèiem Passejades, principalment visitarem indrets, exposicions i institucions de Valls. També hi ha altres voluntaris fent activitats molt concretes.

La Carme neix a Alhama de Granada el 4 de juliol del 1953. Els seus pares, Miguel i Teresa es traslladen a Catalunya, a un poble de la costa de Girona, l’any 1956, quan la Carme tenia 3 anys, junt amb la seva germana Paqui de pocs mesos. Ben aviat deixen Girona i arriben a Valls; aquí s’estableixen i s’integren definitivament on formen una gran la família. A Valls hi neixen els altres tres germans, José (1958), Juan (1959), Purificación (1966) i Miguel Angel (1968). Els grans treballen i aprenen oficis, els altres estudien.

La Carme fa la Primera Comunió a Valls; es alumne de l’escola de La Candela fins els 14 anys. Posteriorment, treballa a la fàbrica de gomes Giró.

Es casa l’any 1975 a Valls, als 22 anys, amb el jove Rafael Prieto (Azuaga 1951) que des de fa uns anys resideix a Alcover amb uns oncles. Casats s’instal·len a Valls. La Carme treballa en diverses feines. Viuen en diferents llocs de Valls: al Barri de les Comarques, on tenen una botiga de queviures, a Picamoixons, com a masovers, al Portal Nou, a la Xamora, al carrer Abat Llort ; finalment, des de fa molts anys, al centre històric, al carrer Flavià.

Casada i amb les filles en aquest mon, fent un esforç, estudia a l´Escola d´Adults on obté el Graduat Escolar. Posseïdora d’un caràcter inquiet i emprenedor, considera la necessitat d’aprendre correctament el català perquè creu positiu integrar-se amb la cultura catalana, per lo que assisteix a les classes, arribant a parlar-lo i escriure correctament. Dona valenta i activa sempre disposada a aprendre i avançar. Feia catequesi quan vivien al Barri de les Comarques; S’esforça realitzant el curs pertinent i treu el títol de Manipulació d’Aliments.

El marit realitza diversos treballs, que l’obliguen a passar la jornada complerta de molts dies fora de casa, per portar la família endavant.

El matrimoni tingueren tres filles: Estefania (1977), Patricia (1979 i Estela (1991). Assistiren a les classes del C.P. Baltasar Segú, mentre que l’ESO el realitzaren a l´institut Narcís Oller; dues d’elles continuaren els estudis, la gran es va veure obligada a deixar-ho per malaltia.

 

INICIS DE L’ ASSOCIACIÓ PORTA OBERTA.

La filla gran, Estefania, començà l’educació secundaria, el batxillerat i començà i repetí el C.O.U per la insistència de la mare, que desitjava lo millor per les seves filles amb el convenciment de que les filles havien d’estudiar. Durant aquest període se li manifesten dificultats d’adaptació, que augmentaren progressivament. Fins i tot es va veure obligada a deixar els estudis, mostrant conductes que els pares no li podien entendre la causa.

Orientats per una psicòloga, seguint les seves recomanacions decidiren, amb molt de dolor, ingressar-la a l’hospital psiquiàtric de Reus. Pels pares fou una decisió molt dura i descoratjadora; descriuen les fortes emocions viscudes al deixar la filla a la institució. La mare mai va deixar el treball, visitava la filla quasi diàriament.  Conscients de l’agreujament de la salut de la seva filla, s’imposà buscar solucions per la filla. Per poder avançar parlava amb metges, especialistes, amb l’Institut Pere Mata, amb les associacions de salut mental la Muralla de Tarragona, amb l’Associació Aurora, amb assistents socials, sempre buscant col·laboració, nous coneixements i ajuda.

A causa del dèficit de serveis d’atenció que va observar a la zona, va crear l’entitat de suport a persones amb problemàtiques similars i les seves famílies.

Amb la seva experiència inicià la creació d’una associació a Valls i Comarca perquè, en aquest temps, havia conegut i compartit experiències d’altres famílies amb les mateixes necessitats de les que ella estava cercant. Actualment, la Estefania, superada la situació, és un membre actiu de la junta de l’Associació Porta Oberta.

Els primers passos de l’ASSOCIACIÓ foren molt feixucs i costosos; havia de trucar a moltes portes. Però, per la seva obstinació i fortalesa  es constituí l’any 2005, registrant-se amb el nom de “PORTA OBERTA Associació de Persones amb Malaltia Mental i Familiars”.

La seva voluntat és “ser un recurs comunitari complementari a la xarxa de salut mental”, actuant a les comarques de la Conca de Barberà i l’Alt Camp. PORTA OBERTA acull, orienta i organitza activitats lúdiques amb la intenció de millorar la qualitat de vida dels usuaris. També duu a terme activitats de sensibilització de la societat i de promoció dels drets de les persones amb problemes de salut mental.

Com entitat reconeguda, en un principi tenien la seu a la Fundació Casa Caritat- actualment Valls genera- Realitzaven molta activitat per donar-se a conèixer, amb molta difusió i deixant informació impresa dels objectius que pretenien i de les primeres activitats, als centre més propers a la patologia, al CAP Ignasi Sarró i al dispensari de Salut Mental de Valls; l’objectiu era donar a conèixer als vallencs i comarcans l’existència de l’associació i que les famílies afectades s’hi poguessin adherir fàcilment. Quan l’entitat creix, i pel fet de ser autònoms, s’establiren a un local, en la planta baixa del carrer dels Metges nº 19 , on s’hi mantingueren durant uns anys. Però degut a les poques condicions d’habitabilitat: humitats i poca ventilació, es traslladaren al carrer Abat Llort, nº 15 baixos. Un nou local ampli, ben ventilat, molt lluminós, amb visibilitat per els ciutadans, dotat d’espais, amb una gran sala polivalent on s’hi podien realitzar diverses activitats: sessions de gimnàs, tallers diversos, jocs, informàtica, i altres; un despatx, serveis, i també s’amplià condicionant un espai adjunt per a les trobades de les famílies.

La Carme era la presidenta de l’ Associació, junt amb altres tres mares que li donaren molt suport en els treballs d’administració i de preparació de les activitats. L’entitat adquirí ràpidament prestigi entre els ciutadans i les famílies; en poc temps experimentà un desenvolupament important, per lo que els hi calgué contractar dos professionals: una assistent social i una monitora. El treball de l’associació per seguir avançant fou molt intens i de lluita. Requerien recursos econòmics, per això feien divulgació de les activitats i del servei que oferien a la ciutat; necessitaven subvencions, donar respostes a als requeriments dels associats. Per ser efectius calia coordinar-se amb les entitats d’objectius semblants i amb els organismes oficials: Federació de Salut Mental de Catalunya, Institut Pere Mata, Benestar social, Ajuntament, Diputació. Tot plegar representava una tasca de coordinació i de reunions periòdiques i continuades que requerien gran dedicació, amb desplaçaments continuats a Tarragona i a Barcelona. La Carme, pel seu esforç i dedicació plena, coneixia a tothom i tothom  coneixia la seva vàlua i honestedat. Era incansable, no es cansava de trucar a totes les portes, feia xerrades divulgatives als pobles de la comarca, assistia a les reunions de la Federació CSM del que n’era membre actiu fins al final de la seva vida.

La Carme, en els darrers anys, va lluitar per guanyar a la malaltia, tot i la seva fortalesa i decisió no va poder; una malaltia portada molt dignament, amb continuats i dolosos ingressos hospitalaris a Valls i a Tarragona, sempre molt conscient de la seva poca i limitada salut; tot i així mai deixà d’atendre les activitats de l’entitat, sempre pendent per lo que li calgués fer.

Cal dir que ella podia fer aquesta tasca perquè la família ho compartia  i comprengueren sempre les seves inquietuds, per lo que més endavant, tots  recolzaren l’entitat.

La Carme morí a Valls el dia 22 de juny del 2022, pràcticament en l’anonimat de les grans persones. Va cremar la seva vida i la seva salut en favor i al servei de qui ho necessitava, on hi va oferir molt més del que podia donar. Persona vinguda de la humilitat d’una bona familia, treballadora, cercant sempre el benestar dels seus estimats i dels que, com ella, tenia el sofriment per la manca de salut de la seva filla gran, a la que li dedicà la vida i el treball. La seva vida es un exemple on  a emmirallar-se en el nostre mon tant insolidari i mesquí.

L´associació PORTA OBERTA per a molts associats es una segona casa, es on hi troben el caliu familiar i la companyonia que necessiten ja que alguns d’ells viuen sols i alguns d’ells són persones grans, jubilades i amb escassos recursos econòmics.

Actualment el nombre d’associats es de 47 persones i l´Associació també atén per diferents activitats i programes a 30 persones de Valls i comarques de l’Alt Camp i Conca de Barberà.

Gràcies a l’esforç i sacrifici de la Carme, la nostra ciutat, vallencs i comarcans, gaudeixen dels fruits d’una associació tant important per molts malalts com és “PORTA OBERTA”. Desconec si la ciutat li ha dedicat un reconeixement, crec que el te ben merescut, encara que a ella no l’interessaven gens aquest honors flàccids i fútils en que s’honoren avui en dia.

La Carme pot sentir-se molt feliç per que ha marxat d’aquest mon amb les mans ben plenes de solidaritat, de serveis i ajuts que ha fet per estimació amb el pròxim.

Dades dels serveis: PROGRAMES I ACTIVITATS

Els programes i serveis que actualment es donen als associats són:

Club Social/ sortides

Servei d´Accions Comunitàries per la Salut Mental.

Servei d´Acompanyament Integral.

Servei d´Atenció a les Famílies: Suport a les famílies i grup d’ajuda mútua de famílies.

Activitats diverses:

Actes de l’Associació per a les famílies : Dia de la Salut Mental, calçotada, loteria, festes de Nadal, diada de Sant Jordi.