El patrimoni d’una ciutat és el llegat que heretem del passat, que es creà al llarg de la seva historia, amb el què convivim i gaudim avui dia, i lo que transmetrem, conservat i millorat, a les generacions futures. El nostre patrimoni cultural i natural constitueix una font irreemplaçable de vida i d’història ciutadana. L’administració hauria de canviar un antic paradigma i, en comptes d’agilitzar l’enderroc, agilitzar la rehabilitació.
Amb el seu manteniment i millora hi estem implicats tots els ciutadans, però l’alta responsabilitat per que sigui efectiu el reconeixement, la valoració, manteniment i legació a les generacions futures del patrimoni recau en els administradors de la ciutat. Per això ens dol la poca atenció que ha rebut sempre l’Arxiu Municipal, la imatge deteriorada dels carrers per manca de neteja i el migrat manteniment de molts edificis catalogats i protegits com “Bé Cultural d’Interès Local”, que és com consten en el Arxiu Patrimonial de la Generalitat.
Poc sabem i coneixem de molts edificis singulars de la nostra ciutat. Passem diàriament per davant i desconeixem que amaguen aquells portals tancats amb pany i forrellat. Ignorem si te cura la conservació, si segueixen amb el mateix esplendor de quan el portal era obert.
La nostra ciutat no és un prodigi de riquesa patrimonial; molta que n’hi ha és propietat privada, no municipal. Requereix molt esforç tenir cura del manteniment i editar un catàleg dels elements pel coneixement dels ciutadans i els visitants?. Crec que no costaria massa. Només cal la voluntat de fer-ho.
La foto adjunta es l’entrada d’una casa situada en un indret en que hi passem diàriament. Molts joves, i no tant joves, dels anys vuitanta ençà possiblement no l’han contemplat mai i tampoc saben on està. El tenim ben proper: Carrer de La Cort, 68, cantonada amb El Pati: Ca Fàbregas, o Ca Vives Pi. És un edifici nocentista de l’any 1917 obra de Cèsar Martinell protegit com a “Bé cultural d’interès local”. Martinell utilitzà en aquesta obra el programa decoratiu noucentista (esgrafiats) amb elements del llenguatge modernista (forja).
Només al carrer de La Cort hi podem trobar quatre o cinc edificis d’aquestes característiques; també a molts indrets de la ciutat (carrers dels Metges, Sant Antoni, Carme, Muralla de Sant Antoni, etc.). Per que no en gaudeixen els ciutadans i els visitants?
Tenim patrimoni que no coneixem i per tant no el gaudim, ni nosaltres ni qui ens visita. Cal preguntar-nos si és te cura de la seva conservació per qui l’habita? Transmetrem a les generacions venidores el patrimoni amb l’idèntica qualitat que nosaltres el rebérem i coneguérem?. Tenim molts edificis tipificats com “Bé Cultural d’Interès Local”, en son conscients els nostres administradors de la seva importància històrica i patrimonial per la ciutat.