El Bar Orient de Valls era, fins els anys 70 del segle passat, un local molt emblemàtic de la nostra ciutat. L’Orient era més que un bar. Un podia compartir amb els seus companys de taula una crònica de la ciutat i qualsevol problema cada vegada que s’asseia a la seva terrassa.
Formava part del model paisatgístic del Pati; junt amb el Bar Bruch era el més freqüentat en els anys de la postguerra i un cau de tertulians i activitats esportives.
No havia arribat la televisió a les llars, amb molts ni tant sols un aparell de radio. L’esbarjo de l’home, havent sopat els dissabtes o després de dinar, era fer el cafetó amb una mica d’anís i la botella d’aigua fresca; també els vermuts els diumenges d’hivern, amb l’escalfor del sol de migdia. Eren molts els motius que s’oferien aquells anys per fer una sortida al bar habitual amb els amics. El meu padrí m’havia convidat algun diumenge, abans de dinar, a menjar unes olives amb patates fregides i gasosa, tot un luxe i un plaer estar un estona amb els seus amics i escoltar-los com conversaven.
Estava situat en la cantonada de El Pati amb l’actual carrer Jaume Mercadé. Ocupava una bona vorera, ampliada amb un afegit de fusta, de mig metre d’ample, en tot el seu recorregut. Així oferia un espai més confortable per col·locar les taules rodones i les cadires que sempre estaven ocupades.
Fou un espai d’esbarjo i de trobada per grups d’amics, on hi passaven una bona estona comentant l’activitat ciutadana i també la situació del país. Amb la reforma de El Pati l’any 1951, la vida del Bar Orient va millorar molt, tant la concurrència com l’activitat. En un moment donat, crec que seria pels anys 70, va tancar i fou substituït per comerços o per un banc; no ho recordo per que jo no vivia a Valls.
Si ara tornessin aquells estimats avantpassats que omplien la vorera del Bar Orient s’endurien un bon ensurt. No solament veurien com la conservació de l’esperit originari d’aquella cantonada s’ha anat desbordant aquests darrers anys, fins a obligar a mesures de circulació i contenció rodada, sinó que en El Pati s’hi trobaria a faltar, justament, el Bar Orient, el mític establiment de la ciutat, desaparegut amb l’arribada del creixement econòmic i les noves costums d’una població que renuncià a les tertúlies festives amb els amics, i amb aquella petita consumició, tant ben valorada, en uns anys de mancances però plens de cordialitat i estima.