Rafael Adam Baiges va ser un reconegut compositor, nascut a Valls el 10 d’octubre del 1886; va morí a Barcelona l’any 1952 d’un carcinoma gastrointestinal.
La major part de la seva vida la visqué a Barcelona, al carrer Conde de Asalto (anomenat avui Nou de la Rambla), a prop de l’Avinguda del Paral·lel, a on hi va estrenar moltes de les seves obres en els diferents teatres d’aquesta coneguda avinguda barcelonina.
La seva obra més famosa és el fado Blanquita (1918), que la va popularitzar la cèlebre artista Blanquita Suárez. Actualment encara s’interpreta assíduament a Amèrica Llatina.
Es va casar amb la ballarina Jesusa García anomenada «La Bilbaina», amb la qual va tenir dues filles: Josefa (1914-?) i Antonia (1917-novembre 2014)
L’any 1970 Guillermina Motta va publicar l’àlbum clàssic ‘Remena Nena’, onze coples en català, que va actualitzar irònicament els vestits, cançons i formes de la Belle Epoque. Cinquanta anys després del disc de Guillermina, prop de cent anys de quan aquestes coples feien riure i ballar alhora, Arrels de Gracia les ha tornat a gravar en forma de rumba amb el títol ‘Remena, Nen!’. Entre les coples d’aquest enregistrament hi figura “Visca el Paralelo” de Rafael Adam Baiges.
Es autor de molts cuplé, ballables i sardanes; també col·laborà, amb altres autors, en la composició de sarsueles.
Una de les seves sardanes més coneguda és “La Regina”, música de Adam i Baiges, lletra de Lusinyan i Bilitis.
La lletra diu així: Els catalans tenim Regina, que és la que guarda nostre cor; els catalans tenim Regina que també ho és del nostre amor. Al bell cor de nostra terra en el cim més enlairat, hi ha Madona moreneta que és la flor del Montserrat. En el cim d’aquella serra, Catalunya entera es veu des del mar, que els peus li besa, al capsal del Pirineu. Allà canta nostra terra, canta l’aigua, canta el vent; allà hi trona amb llampegades quan li parla el firmament. Catalunya, rica i plena, que ets d’Espanya gran comptat, posa vela a l’esperança des del cim del Montserrat!.