Un dels temes pendents en l’avenir dinàmic de la nostra ciutat es assabentar-nos de la dedicació que pensen donar-li al Temple de Sant Francesc de Paula, un dels espais amb més tradició i qualitat acústica de la ciutat. Això ho ha atiat, recentment, la celebració d’alguns concerts en aquest espai. Doldria que no li assignessin una dedicació cultural, amb una restauració correcta i definitiva, a un espai de tant ancestral tradició vallenca, sense perjudicar la seva bona acústica. No ens confitem, de cap nou, en l’entrefosc i acabem amb una sabata i una espardenya.
Estem davant d’un dels nostres edificis amb més contingut històric. Memoritzem breument. Des de la seva construcció, el temple de Sant Francesc, estigué a càrrec de la comunitat de Religiosos Mínims de Sant Francesc de Paula. L’any 1853, els religiosos que el servien habitaven en el convent adjunt, on avui hi ha el Pius Hospital. Abandonaren la residencia moguts pels successos que motivaren, en tot el país, la supressió de les ordres religioses.
Posteriorment, alguns religiosos exclaustrats de l’Ordre Mínima, que residien a la nostra ciutat, i eren d’origen vallenc, tenien cura dels serveis religiosos que allí es celebraven.
En morir l’últim dels esmentats religiosos, la Rvda. Comunitat de Prèsbites del Temple de Sant Joan atengueren el seu culte. Un beneficat, designat per l’Arquebisbat a proposta de la Comunitat, era l’encarregat dels esmentats serveis.
L’últim que va exercir aquestes funcions va ser Mossèn Eusebi Ribas Vallespinosa, molt estimat a la ciutat. En vida d’aquest sacerdot, l’Arquebisbat disposà que, per la ubicació de l’església de Sant Francesc en l’àmbit de la Parròquia de Sant Antoni, passés a dependre d’aquesta parròquia. Un dels sacerdots adscrits a la mateixa fou el designat per atendre els serveis del culte.
En aquest temple, tant quan ho assistiren els Religiosos Mínims com a l’època que l’atenien els sacerdots del clergat secular, es realitzaven solemnes funcions religioses a les que hi participaven un bon nombre de vallencs.
La festa patronal, que es celebrava el dia 2 d’abril, revestia gran esplendor i el tretzenari que es principiava després de la vuitena de Pasqua de Resurrecció es caracteritzava per la seva solemnitat.
Cada matí es cantava la missa per la capella de música, i al capvespre es celebrava la funció del tretzenari, acompanyada de sermó els dies festius. Al darrer dia, que era sempre un diumenge, a l’interior de l’esglesia, s’organitzava una processó eucarística. Les funcions de matí i tarda, eren amb exposició major del Santíssim Sagrament.
Una altra festa, molt simpàtica i molt alegre, es celebrava al matí del diumenge de la Pasqua de Resurrecció. Començava amb una processó que, a les sis del matí, sortia del temple el seguici presidit per una imatge de la Verge que es dirigia cap a la carretera de Barcelona.
A la mateixa hora, de l’hort denominat del «Paradís”, situat a la mencionada carretera, sortia una altra processió presidida per una imatge de Jesús Ressuscitat, en direcció a l’església. Quan coincidien les dues processons es fusionaven en una sola i entraven al recinte sagrat. Tot seguit es cantava la missa corresponent a la solemnitat pasqual.
Les imatges que figuraven en dites processons es conservaven, la de Jesús Ressuscitat en un dels esglaons del cambril de la Capella de Nostra Senyora dels Dolors a l’església de Sant Joan, i la de la Verge es guardà, fins als successos del 1936, a la casa Cosidó del Raval de Sant Antoni.
També a l’església Sant Francesc es celebrava, amb gran solemnitat i bona concurrència de fidels, la festa de Nostra Senyora de Montserrat, precedida d’un solemne novenari. Igualment hi organitzava els seus festejos religiosos el Col·legi de la Sagrada Família, ubicat en les dependències contigües al Temple. Cal recordar una processó que celebraven les alumnes el dia de la Presentació de Nostra Senyora, el 21 de novembre, processó que va perdurar fins l’any trenta del segle passat.
La institució religiosa de més culta al Temple era la Germandat del Sant Crist. Assistia en corporació als Oficis de la Setmana Santa, sufragant el cost dels mateixos. A la nit del diumenge de Rams organitzava la processó, suprimida l’any 1974. Aquesta processó fins a l’any 1911 es celebrava el Divendres Sant, però pel trasllat a aquest dia la que s’organitzava la parròquia de Sant Joan la nit del Dijous Sant, es va suprimir la processó que sortia del Temple de Sant Francesc, per lo que la Germandat del Sant Crist va concórrer a la del Diumenge de Rams, que organitzava la Congregació de Nostra Senyora dels Dolors. L’any 1973, a la Processó del diumenge, ja només hi assistí la Germandat de Sant Francesc, que va sortir del temple de Sant Francesc.
La Germandat celebrava tots els anys la festa de la Santa Creu amb actes molt solemnes.
Amb tot quan hem exposat breument, es pot deduir que la Germandat del Sant Crist era l’entitat religiosa més important que tenia seu en aquesta església de Sant Francesc. Per això hi hagueren uns intents per que fos aquesta Germandat la responsable de la seva cura i manteniment, fet que no s’assolí. I així va acabar, amb tot un patrimoni deteriorat i malmès.
Després d’uns quants anys de plegar veles, sembla ser que hi ha un intent de recuperar aquest espai. Ens trobem entre la il·lusió de recuperar-lo, després de molts anys de deixadesa, i la incertesa de que hi faran, a què s’hi dedicarà. Esperem que el bon criteri sigui el que assisteixi als administradors.
Font: Joventut de l’Alt Camp. Nº 1628, pag. 1 i 2. 29.06.1974