Discurs pronunciat al Plenari de l’Ajuntament amb motiu de la darrera sessió en la que vaig participar-hi.
D’aquests anys en que he estat membre d’aquest Consistori destacaria, per l’acte que vivim avui d’acomiadament, dos motius: agraïment i amistat
- Agraïment per la qualitat professional i tècnica i la lleialtat dels treballadors de l’Ajuntament. Sempre hi poden haver-hi excepcions, també uns fumen més que altres. Però, en la meva experiència de molts anys, treballant amb grans col·lectius de persones, he comprovat que els tècnics els fan bons o dolents qui els dirigeix directament. Justament ara, després de vuit anys, tinc un bon tècnic de salut, la Sílvia Garreta, una excel·lent professional, molt ben preparada i experta en tots els camps de la sanitat, que en el poc temps que porta aquí està endreçant aquesta àrea tant desistida. Llàstima que hagi arribat després de tants anys. Amb el suport d’una professional com la Sílvia li serà molt planer al proper regidor de salut, encara que sigui un profà de la sanitat. De la meva primera etapa a l’Ajuntament mantinc un molt bon record de les tres tècniques de Recursos Humans, la Reyes, la Sensi i l’Ester, lleials, honestes i esplèndides professionals, que amb el seu suport i experiència em van ajudar i aconsellar en temes de gran dificultat que ens va tocar resoldre. Sempre amb total honestedat, ben poc valorada en alguna conjetura. Al col·lectiu de la Policia Local, uns professionals al servei del ciutadà, en situacions de més dificultat, en disposició les 24 hores del dia durant els 365 dies de l’any, als que no sempre se’ls hi reconeix la seva complicada labor. Per tots ells el meu agraïment i reconeixement i el meu homenatge. El meu regraciament a les tècniques de la Regidoria de Promoció de la Ciutat i Ensenyament que m’han ajudat en els anys que no he disposat d’administrativa a la Regidoria de Salut.
- Amistat pels amics que he incorporat en aquests anys. Per mi no hi han enemics ni adversaris, som companys que després emanen al grau d’amics. No he considerat mai espais d’escissió entre nosaltres. En les aportacions de cadesqún sempre s’hi troba quelcom positiu i encertat i que pot enriquir-nos a tots, com sempre enriqueix una bona crítica a qui la sap admetre i sempre es bo d’acceptar-la per que millora el quefer. No he cregut mai en la fidelitat però sí sempre he cregut en la lleialtat. La fidelitat es perversa i manipuladora. Sempre que he pogut, i si hi hagut ocasió, he criticat per que es la manera de millorar i no caure en l’autocomplasencia. El bon criteri d’un líder es rodejar-se de persones vàlues i lleials i allunyar-se de la comoditat del fidels temporals . Aquestes dos legislatures m’han aportat unes noves amistats, de la primera continuo compartint alguna bona estona amb Jordi Rius, o Ventura Camps, o també Jaume Pros, dels que ideològicament em puc trobar lluny, però amb els que intel·lectualment i culturalment mi sento molt a gust. Com amb tots els que hem compartit aquesta legislatura, i que espero continuar gaudint d’aquesta amistat. Com a una prova d’amistat jo us exculpo, tant als membres de l’oposició com de govern, d’aquells Plenaris tant farragossos i pesants que he aguantat; encara que en aquesta darrera legislatura he de dir que aquests Plenaris s’han vist alleugerats pel fet del veïnatge de poltrona amb la senyora Rocio Martínez, un dels grans valors d’aquesta legislatura, malauradament, ben poc aprofitat
- Aquests son els dos pensaments que volia portar en el moment d’acomiadament: agraïment als treballadors i l’amistat als companys. Quan vaig arribar l’any 2003 a l’Ajuntament només coneixia a la Rosa Mª Secall. El gran benefici d’aquests anys es que ara deixo aquí molts amics i, penso, que ells també així em consideren. Segurament hi haurà altres moments més adients per reflexionar i examinar com han estat aquests vuit anys a l’Ajuntament. Pot ser pel proper Sant Jordi podreu llegir unes memòries que es podrien titular: “Després d’una pujada ve una baixada” o, “Costa amunt i costa avall” o bé, recordant aquell compte de la nostre infantesa “Patufet, patufet, on t’has posat?”
- Res més. La meva amistat per tots. Jo no incidiré en el barbarisme que tant els hi agrada als nostres polítics quan diuen “tots i totes”, o altres expressions semblants, i que em sona com una punyalada a cadascuna de les llengües derivades del llatí. Per tant una braçada a tots i fins sempre
