Ahir l’Antón ens va deixar. D’una manera sobtada per a tots aquells que ja esperàvem aquests matins del diumenge per compartir uns moments amb la seva companyia. Ho va fer segons el seu tarannà, sense fer enrenou, sense cridar l’atenció ni molestar a ningú, discret i en silenci, amb la seva humilitat habitual. Però tots ens vàrem sentir ràpidament envaïts pel dolor que ens feien arribar les avies i companys de l’Antón que han conviscut amb ell en aquesta casa.
Jo l’he conegut aquest quatre anys en que tinc el privilegi de conviure amb tots els avis. Des del primer dia vaig trobar amb ell un recolzament, un suport i un afecte que proporcionava el seu caràcter seré, sossegat, amable i molt educat. Tenia els detalls, breus però intensos, d’una gran persona. Transmetia estimació i amor a tots els que convivien amb ell. Crec que mai va posar barreres ni seleccionar a les persones del seu entorn.
Sempre present i participatiu en tots els actes que es fan en aquesta casa: els tallers de conversa, les vetllades poètiques, i tantes altres on ell sempre hi era present. Estimava molt el seu país. El seu espai en la sala gran, amb els seus entrecreuats, llegint el diari, o participant de les activitats que aquí es fan. Home metòdic, ens sobtava quan en aquella hora i en aquell dia no el veiem assegut en el seu espai preferit de la sala gran.
Ha marxat d’entre nosaltres amb les mans ben plenes pel fruit del seu pas per aquest món. Plenes d’humilitat, de saber conviure, de tolerància, de participar amb els demés, de transmetre amor, i de tantes i tantes virtuts que en va donar exemple. . . . . .
Crec que, com a tantes persones que ens deixen, aquí el recordarem sempre i el veurem segut en aquell racó de la sala llegint el diari o amb els seus entreteniments. Recitant una poesia o atent a tot lo que es feia i es deia en aquesta casa.
I el veurem en aquestes fotos gegants que, amb tant d’encert del servei d’animació, decoren els espais i ens recorden aquelles persones que ja han fet història en aquesta casa. Des de la foto ens mirarà i nosaltres el saludarem i recordarem en el nostre interior aquella pau i bondat que transmetia amb l’exemple del seu tracte.
Descansi en pau Antón. Aquí el recordarem sempre amb molt d’agraïment per la seva bondat.
Roman Galimany
Valls, 21 de setembre de 2009
