En record del garrofer de la Masia Martinell que engolirà l’autovia
Ja és vell, molt vellet, amb la seva immensa copa que dona gran ombra. No es va doblegar a les glaçades dels anys cinquanta que van deixar tant malmesos els nostres camps. Ni les darreres secades, que engroguien les seves puntes més altes amb els seus festius brots. Ha reeixit aquella pell que semblava més seca.
Sota l’acollidor mantell de l’espessor de les branques del nostre garrofer s’hi sent la frescor, la intimitat i la pau del silenci. Aquí ens hi aplegàvem quan, extenuats pel calor, corríem cercant la seva frescor; i allí trobàvem, assegut, estàtic i amb el silenci del repòs, aquell home treballador de la terra que feia una folgança de la feina feta sota el bat de sol, acompanyat d’aquell canti negre d’aigua fresca al seu costat. Aquest arbre que, per ser tant propi, només han magnificat els pintors quan han narrat exactament el nostre paisatge.
Què serà de tu, amic meu, gran garrofer, quan se t’acostin els mecanismes del progrés a rellevar-te per sembrats de ciment i asfalt?.
De res et valdrà ser el legítim representant del nostre camp. Ni ser un arbre amb tanta història, testimoni d’amors perduts, d’amors guanyats, de passionals abraçades d’aquells joves vallencs, que ara són pols o només records d’ancians desigs. Sobre l’escorça, les històriques signatures d’un temps passat amb essències d’amors, cors i fletxes amb inicials desdibuixades i dades il·legibles.
Tinc por pel nostre garrofer: Fa uns pocs dies, des d’alt de la serralada de Miramar, vaig veure com s’eixamplava el ciment pels nostres camps; com l’aglomerat industrial de la refineria avança cap a La Massó; com es projecten nous enllaços per lligar autovies per damunt dels nostres camps verds. Què descriurien ara els Mercadé, Queralt, Giraldos, Sanromá, i tants altres?. I es que a favor del progrés hi perdem tanta qualitat de la nostra vida….!
No et rendeixis, no et moris, vell garrofer, que encara tens belles històries que explicar-nos, d’antigues trobades, dels cants que escoltàvem quan niaves ocells. Sota la teva soca hi tenim plantades moltes il·lusions i remembranses de la joventut de fa uns quants anys.
Garrofer, el nostre garrofer, l’avi garrofer, espera i aguanta ….. no m’espantis.
Roman Galimany 14.08.2008
