Els Gegants de Valls sempre han estat els protagonistes, proclamant l’arribada de festes importants, amb la cercavila de les vigílies pels carrers de la ciutat. A l’entorn dels gegants sempre s’han fet grans festes i, en aquests anys de tantes carències, pel goig dels infants ho van ser i foren molt recordades. Els que aleshores érem infants, i ara ja som ben grans, recordem molt bé tots els esdeveniments que varen tenir com a protagonistes els nostres gegants.
A la vigília de Sant Joan de l’any 1944 va caure la Geganta al Raval de Sant Antoni, davant del número 137. Sofrí lesions greus a la cara i ulls, pel que fou retirada de la comitiva, no podent participar en les cercaviles de la Diada de Sant Joan. Depositada al vestíbul de l’Ajuntament, pel davant de la Geganta hi desfilaren un bon nombre de vallencs assabentats de l’accident, amb molts nens amb el semblant preocupat i trist per aquest accident. En aquells anys, a la vigília de la festivitat que es celebrava, Corpus o Sant Joan, els Gegants feien un recorregut pels carrers de la ciutat que tenia com a finalitat fer una ballada davant del domicili de cada regidor de l’Ajuntament; la família dels regidors acostumaven a obsequiar als geganters i grallers a una copeta i unes pastes. També acostumaven a fer més d’una parada davant, o prop, dels pocs bars que hi havia en aquells anys a la ciutat. Tot plegat, es carregaven més del compte i en ballaven més que no en tocaven.
El dia 22 de juny de 1947, vigílies de Sant Joan, arribaren al Portal Nou els nous Gegants, que representen un Compte de l’Edat Mitja i la seva esposa. La seva alçada es de tres metres i mig. Pesa cinquanta quilos. El Gegant Negre, o patge que sempre han tingut els Gegants de Valls, vesteix una nova indumentària de patge indi. Per l’acte de benvinguda es celebrà un festival infantil, amb pallassos i regals per tots els nens.
La tradició dels gegants sempre ha tingut molt protagonisme a Valls, dedicat als infants. Com va ser el casament del Gegant Negre, un acte dintre de les Festes Desenals de la Candela de 1951, amb la participació de tots els infants de la ciutat. Els que hi vàrem participar sempre ho hem recordat com un esdeveniment extraordinari.
A principi dels anys 40, mentre es rehabilitava l’actual edifici de l’Ajuntament, es van instal·lar les seves dependències a l’edifici del “castell” situat a El Pati. Un dia d’hivern, al vespre, després d’un Plenari, com ja era habitual, l’alcalde Josep M. Fàbregas i un grup de regidors i amics continuaren en una tertúlia al bar del Restaurant Casa Fèlix, que hi havia als quatre cantons. Uns d’ells li van proposar una juguesca a l’Alcalde: que traurien els gegants de dins l’Ajuntament i els plantarien al ben mig de El Pati, sense que se’n donessin compte els “municipals” que feien la vigilància del edifici. Acceptada la juguesca, uns dels reunits van anar a l’Ajuntament, van carregar-se els tres gegants i els van plantar al mig de El Pati , de cara a l’Ajuntament. Retornaren a cal Fèlix i van dir “ja podem anar-hi”; no cal dir l’enrabiada que va agafar l’Alcalde Fàbregas, que va entrar a on estava el “vigilant”, a qui li va demanar, amb la sorpresa d’aquest, que el portés a veure els gegants. El “municipal” no entenien el capritx de l’Alcalde d’anar a visitar als gegants una nit d’hivern. Però la seva sorpresa va ser quan van veure que els gegants no hi eren. Aleshores Fàbregas el va fer sortir a la porta principal, on va retrobar els gegants plantats al pati i de cara a l’Ajuntament.
Durant molts anys tots els vallencs hem estat molt orgullosos dels nostres Gegants, tant distingits i senyorials, amb diferència respecte als de les ciutats més properes.
Roman Galimany
