Quan a la tarda del diumenge va arribar la notícia, boca a boca, de la mort de la Madre Teresa tots vàrem tenir el sentiment de que es tancava una pàgina molt important de la vida de Valls. Perdíem un gran referent i, en un moment, vàrem tenir consciència de que, definitivament, ja ens havíem fet grans i ens quedàvem sense la seva presència. Tothom coneixia a la Madre Teresa i teníem present la seva humil imatge de dona santa, sempre al costat dels malalts i de tot aquell a qui podia donar una força espiritual.
I és que han estat molts anys els que ha conviscut i dedicat la seva vida a la gent de Valls. Des de l’any 1939, amb un petit parèntesi de dos anys, sempre ha estat en la Comunitat de Religioses de la Sagrada Família de Valls, on ha exercit les tres vessants de la seva gran activitat: educadora, religiosa i d’assistència als malalts. S’ha relacionat i ha servit a varies generacions de vallencs: la dels avis, la dels pares i la nostra. Ha estat al costat de molts d’ells en el seu naixement, i també a molts d’ells els ha ajudat a ben morir.
El primer record que tinc d’ella és la d’una persona amb una gran vitalitat, pujant i baixant amb corredisses les escales de l’Altar Major de l’Església de Sant Francesc per donar els darrers detalls i col·locar les mostres de flors per les grans solemnitats que allí celebrava la Confraria del Sant Crist. Allí estàvem, com observadors, els aspirants que no arribàvem als deu anys; ens cridava a la sagristia i ens donava uns retalls de pa d’àngel, tot un luxe pels anys quaranta. Els confrares joves que feien els torns de vetlla davant del Monument la nit del Dijous Sant, en acabar el seu torn, trobaven en una taula de la sagristia unes galetes amb una cafetera i llet; i allí apareixia la Madre Teresa que, d’amagat, els hi portava una copeta de vi dolç. Així la vaig conèixer i aquests són els primers records que tinc d’ella.
Però allí on va desenvolupar la seva activitat fonamental de donar suport al pròxim va ser en el antic hospital, justament on ha viscut els seus darrers dies, i on l’esforç i les seves paraules transmetien la serenor i l’esperança que compensaven les mancances d’aquell hospital amb limitats recursos per atendre als malalts. A on l’art de curar substituïa a la tècnica de curar.
Allí la vaig visitar per darrera vegada el passat dijous. En la seva serenor i conformitat només demanava anar ben aviat cap al Cel. Ella que sempre ja havia viscut en vida en aquest cel que dona el tenir la consciència tranquil·la i la satisfacció de saber que, dia a dia, només viu per estimar i ajudar a qui ho necessita. Però ansiejava l’altre cel, per què no va viure mai els inferns de la terra, els que conviuen amb els rosecs d’aquelles consciències insatisfetes d’ambició i sabedores que fan molt mal al pròxim buscant l’interès pel seu propi benefici.
Ha estat un exemple d’una vida llarga plena de donació, i que s’ha presentat al Cel, que tant demanava aquests últims dies, amb les mans ben plenes d’amor i dedicació a la gent de Valls. Quan tants hi arriben amb les mans ben buides i també ensangonades.
Ens ha deixat la Madre Teresa i no gaudirem de la bondat i serena felicitat que transmetia. Allà on ja està, amb la força d’una Santa, segur que intercedirà més encara per tota la gent i el poble als que va estimar i dedicar tota la seva vida.
Roman Galimany Solé
President F P M Pius Hospital
3.9.2008
