Els breus moments compartits amb Valero les darreres setmanes m’han transmès un guiatge colpidor. Després de més de setanta anys d’estima, trobava un Valero de temperament segur i asserenat, acceptant exemplarment la seva infermetat.
Amb Valero hem viscut tres etapes ben heterogènies al llarg de la nostra vida: la infantesa, l’adolescència; la particular activitat professional ens va deslligar, i ens hem retrobat en els darrers decennis en la nostra ciutat d’origen. Es molt temps, des dels anys patufets del Cor de María i després al Claret. Hem tingut moltes vivències, però el record es tant fresc, tan recent, com si tot hagués succeït ahir.
Es ben estrany que la ment humana, que tantes coses oblida, conservi viu el record de moments de fa cinquanta o setanta anys.
El caràcter de Valero, pragmàtic, festiu, familiar, li va proporcionar moltes i bones amistats i relacions. Recordàvem ara, amb certa enyorança, els bons temps que gaudirem plenament a Valls, amb la família i els amics. Som molts els amics vallencs de la nostra, i altres, generacions que el recordem amb el seu tarannà i cordialitat. Sempre present i participatiu en tots els actes que s’han fet al Centre de Lectura: tertúlies de conversa, on explicava i descrivia amb detall a personatges coneguts de Valls, amb anècdotes i l’historia de cadascun; personatges que actualment ja no n’hi han, que tothom coneixia i que constituïen una altre galeria de vallencs il·lustres. Les darreres vetllades culturals, els sopars en els dies senyalats de l’any, i tantes altres on ell sempre hi era present i actiu.
Estimava molt el seu país. Home metòdic. Fidel i lleial amb els amics, i també rigorós amb les seves conviccions polítiques i religioses. Tenia els detalls, breus però intensos, d’una gran persona que ens transmetia la necessitat d’adquirir una brúixola moral. I una altra cosa important: el sentit de la família com a grup primordial on aprendre a viure, i a afinar, la relació íntima, la deliberació i la solidaritat. Crec que mai va posar barreres ni seleccionar a les persones del seu entorn.
Ha marxat d’entre nosaltres amb les mans ben plenes pel fruit del seu pas per aquest món. Plenes d’humilitat, de treball, de saber conviure, de tolerància, de participar amb els demés, de transmetre estimació, i de tantes i tantes virtuts amb les que ens ha donat exemple.
Ara ja s’ha retrobat amb la bona gent; molts amics i familiars, que van ser tant macos i als que vàrem estimar tant quan estaven plens de vida!.
Però, no han marxat del tot, ja que segueixen sen una veritat viva en el pensament. Viuen dins nostre, amb la certesa amb la que visc jo. Quantes persones estimades presents i vives, amb imatge i passatges de la vida, que estan entre nosaltres!.
Han passat molts, molts anys, però el record es tan fresc, tan recent, con si hagués passat ahir.
Que bonic era aquell entorn familiar i d’amics, que bonic era aquell Valls que mai retrobarem, el Valls de tots aquells que ens han deixat. Recordarem al Valero bonhomiós de sempre; recordarem en el nostre interior aquella pau i bondat que transmetia amb l’exemple del seu tracte.
Roman Galimany SoléValls. 2017
Valero. inaguració de la Capella
