Sobre les onze del matí del 3 de maig de 2012 –dia en què els bisbes de l’Aragó havien convocat els sacerdots de la regió, seculars i religiosos, a una jornada sacerdotal inspirada en els màrtirs Claretians de Barbastro,– moria, amb la discreció que tant el va distingir en vida, el pare Luis Díez García, als 91 anys d’edat, seixanta-cinc de professió religiosa i cinquanta-nou de ministeri sacerdotal.
Nascut a Brea d’Aragó, on va cursar els seus primers estudis, el pare Luis va fer estudis de batxillerat a Calatayud i Saragossa, i es llicencià en Dret l’any 1945 per la Universitat de Saragossa, obtenint plaça com a jutge comarcal a Daroca l’any 1946. Aquest mateix any, el 31 de juliol, arribava a Vic, on va començar la seva formació claretiana. Novici sota la guia del pare Manuel Mascaró durant el curs 1946-1947, va professar el dia de la Immaculada del 1947.
Solsona serà l’escenari dels seus estudis de Filosofia (1947-1949), amb el pare Josep M. Solé Romà com a prefecte. Del 1949 al 1953 farà a Valls els seus estudis teològics; tornarà a trobar-se amb el pare Solé (51-53) i el pare Josep M. Viñas (49-51). El 1953 passa a Baltar (A Corunya) l’Any de la Pastoral, guiat pel pare Joan M. Gorricho. El 28 de juny d’aquest any, a Valls, i al costat de catorze companys (entre ells monsenyor Carles M. Ariz i Fernando Sebastián i el pare Ernesto Azofra), és ordenat sacerdot pel cardenal Benjamín de Arriba i Castro.
El jove pare Díez ja havia estat professor. Sent estudiant havia estat professor nostre de Física i Química al col·legi de Valls, ara s’incorporava al Teologat de la mateixa ciutat per ensenyar Dret Canònic i Auxiliar al prefecte. El 1957 es trasllada a Roma per estudiar tots dos drets. Es doctora In utroque iure per la Universitat Lateranense el 1960. Del 60 al 65 impartirà Dret Canònic en el Claretianum, i del 69 al 72 al Marianum. Aquest any comença a servir com a oficial a la Secretaria d’Estat de la Santa Seu, tasca que abandonarà el 1991. Des de llavors i fins al 2002, ja jubilat, col·labora en les tasques de l’Institut Jurídic, a la comunitat que pertany des de 1958, i de manera especial amb el postulador general de la Congregació.
Ja a la fi dels anys noranta del segle passat institucions universitàries de Louvain demanaven dades biogràfiques del pare Lluís. Els arxius donen fe de l’enorme estima que la seva persona va suscitar entre molts responsables de la cúria romana. Temps hi haurà perquè algú amb més coneixement traci el seu perfil com un Missioner Fill del Cor de Maria, que va posar els seus talents, a través del dret, la reflexió i el consell, al servei de l’Església, amb un lliurament i discreció dignes de ser reconegudes públicament com a exemple. Fundador amb el pare Javier Ochoa de la Universa Biblioteca Iuris, coautor amb ell dels índexs del primer mig segle de la revista Commentarium pro religiosis et missionariis, va formar part de la selecta comissió d’especialistes que l’estiu de 1982 –per petició expressa de Joan Pau II-, va anar desgranant davant el Papa en una mena de curs intensiu dels temes i continguts del Codi de Dret Canònic que mesos després promulgaria.
Personalment li dec que em despertés l’interès per la Física i la Química, assignatures que em van proporcionar la base per a estudis superiors, i que em van conduir a una trajectòria de més de quaranta anys dedicats a la bioquímica. Les seves lliçons eren molt atractives, de manera que, després d’estar atent a les seves explicacions, aquella matèria s’emmagatzemava en els meus coneixements indefinidament, com si hagués visionat la pel·lícula més interessant. Després de més de seixanta anys el meu record i agraïment al pare Díez, un jutge que m’ensenyà física i química, i una persona extraordinària i cordial.
- Biografia publicada en “Misioneros Claretianos”
