Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

Pere Casaldàliga: De Valls a Mato Grosso
Personatges vallencs

Pere Casaldàliga: De Valls a Mato Grosso 

Per la perseverança del govern municipal de l’alcalde Fàbregues, l’any 1945, va arribar definitivament a Valls el Col·legi del P. Claret. I no solament el Col·legi, sinó que, dos anys després també vindria el seminari de claretians. La vinguda del Seminari Claretià, quan Valls no arribava als 12.000 habitants, va donar a la ciutat molta vida cultural e intel·lectual, a més de la religiosa. Els seminaristes s’integraren molt a la vida ciutadana i participaven i col·laboraven en les activitats adients a la seva condició; van formà una Schola Cantorum; donaven conferències; visitaven la nostra ciutat destacats personatges de la Comunitat. Quan, a principis dels anys seixanta, van marxar de Valls deixaren un vuit molt difícil d’emplenar.

Fruit d’aquesta activitat, que incidí en el patrimoni cultural de la nostra ciutat, es un llibre publicat (1952) per Pau Mercadé Queralt on es demostra que Valls es l’origen del pintor Jaume Huguet. En el treball, examen de irrefutables documents probatoris, hi va intervenir de manera decisiva el Pare Jaume Rosich del seminari Claretià de Valls. 

El 2 d’octubre de 1945 començaren les classes al Col·legi del Pare Claret, pels P.P. del Cor de Maria, a l’edifici de la plaça del Carme (antiga Escola del Treball). Posteriorment, el 2 d’agost de 1947 arriben, per establir-se al seu Convent-Noviciat i Col·legi, la Comunitat de Missioners fills de l’Immaculat Cor de Maria; són 60 estudiants de Teologia i els pares necessaris pel Col·legi intern i extern.       

Entre aquests estudiants si trobava un molt jove Pere Mª Casaldàliga (Balsareny, 1928), que participà plenament a l’activitat cultural de Valls, en la vessant literària. Coneixem moltes mostres d’aquesta activitat: el gener de 1950 dona una conferència al Teatre Principal amb el títol De portes endins som així, referint-se a la vida dels que es preparaven per missioners; en els Jocs Florals de 1951 va obtenir un dels dos accèssits a la Viola, que guanyà el poeta Josep Mª de Segarra; aquest mateix any estrenava el drama Estampes de la Passió que es representava, juntament amb La Covardia de Pons Pilat, al Teatre Principal. 

Amb un petit grup d’estudiants del seminari de valls va ser ordenat Sacerdot a Barcelona, l’any 1952, amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional.

Després d’una estada a Sabadell, Barcelona i Madrid, passa a Guinea per anar definitivament, l’any 1968, al Brasil on s’integrà, plenament identificat, amb els que allí pateixen el trencament social tan habitual als països llatinoamericans. Independent i deslligat de tot afecte terrenal, aplica rigorosa i estrictament l’Evangeli al servei dels necessitats, tant pel que fa a la vida espiritual com material, donant ajuda sanitària, educativa,… El seu estilet és la veritat  per enfrontar-se a tanta injustícia i manipulació. Manipulació per part de tots, tant dels governs, que hi veuen un perill de revolta social, com dels que el consideren de la seva corda i intenten utilitzar-lo pel seu propi benefici.

 La Generalitat també va aprofitar l’ocasió concedint-li el Premi Internacional Catalunya. Possiblement per que físicament es molt llunyà; ja que si estigués en el nostre mon probablement també intentarien aïllar-lo i emmudir-lo. Casaldàliga, amb la seva inquebrantable fidelitat a la veritat, incomoda tant als governants com als que aspiren a governar. Sempre ha tingut molt clar quin es el seu objectiu, i no s’ha mogut ni desviat un instant de la seva línia. Això li ha comportat sacrificis, renuncies, veure distorsionar la seva imatge i personalitat, però també la felicitat de trobar, des de fa anys, el cel d’una consciència neta i tranquil·la.    

Valls, 2007      

  

Deixa un comentari

Required fields are marked *