Vaig ser present en una de les primeres intervencions públiques de la Consellera de Sanitat, que havia estat nomenada recentment. Va ser a l’Hospital Vall d’Hebron, on es va reunir amb els caps de servei. Jo hi era convidat perquè encara feia poques setmanes que havia deixat de ser cap del laboratori.
Va ser una grata sorpresa saber que un dels objectius del programa que presentava era apropar la medicina al malalt, coincidint amb l’objectiu del projecte que havíem començat a Valls. Un programa i un projecte que s’està fent real en aquests darrers anys a la nostra ciutat. Un projecte que es va encetar durant les primeres reunions amb Josep M. Sabaté, director territorial de Salut, i ara director del Servei Català de la Salut. En aquestes reunions coneguérem que existia el propòsit sincer d’endegar el programa de descentralització administrativa i apropar, de manera real, la medicina als malalts a nivell de tot Catalunya i des d’un àmbit comarcal. Així va començar aquest projecte i així continua actualment amb el doctor Felip Infiesta, director territorial de Salut.
La bona afinitat en el treball d’equip entre la direcció territorial i la direcció del Pius Hospital ha estat, sens dubte, l’agent que ha activat l’execució dels projectes incorporats en la primera etapa del Pla Estratègic preparat per la gerència de l’hospital.
És un fenomen humà acostumar-se, en poc temps, a la millora de la qualitat de l’entorn i dels serveis i oblidar-se, sortosament amb la mateixa celeritat, de les circumstàncies i limitacions passades.
En un temps relativament curt s’han realitzat tot un seguit de projectes, interrelacionats, que han millorat la infraestructura i el condicionament de serveis de l’hospital. Només com a recordatori podríem assenyalar els Serveis de Rehabilitació, Urgències, la planta d’Obstetrícia i Ginecologia, Hemodiàlisi, el nou ascensor per al desplaçament de llits i el canvi dels antics i malmesos ascensors, que conclourà el proper mes d’octubre. I moltes altres accions de la infraestructura dedicades a millorar les condicions tant de treball com d’estada a l’hospital.
El Servei de Rehabilitació ha estat descentralitzat, creant centres a Montblanc i Alcover, evitant el continuat desplaçament dels malalts a la nostra ciutat a canvi del desplaçament dels nostres facultatius i tècnics. Amb la creació del Servei d’Hemodiàlisi, també es fa un estalvi de desplaçaments, cada dos dies, dels malalts amb insuficiència renal aguda a Tarragona o Reus. Malauradament, el desplaçament del malalt va lligat al del familiar que l’acompanya, amb tots els trastorns que això comporta.
S’han fet accessibles especialitats mèdiques, com ara l’al·lergologia i d’altres que fins ara requerien al pacient encaminar-se a un centre de fora de Valls. Aquest any és prevista la creació del Centre de Dia per al tractament oncològic, entre d’altres projectes.
Són unes petites mostres que ens reafirmen en l’objectiu d’apropar la medicina al malalt, i no el desplaçament d’aquest cap a un centre mèdic per al seu diagnòstic i tractament.
És molt tot el que s’ha aconseguit. Queda encara molt per fer, sobretot en medicina, que és una ciència dinàmica que prospera dia a dia. Estem convençuts que el mètode aplicat fins ara és l’adequat: el treball continuat i en equip entre la gerència de l’hospital i els equips de la direcció territorial. Tenim l’objectiu immediat de la construcció del bloc quirúrgic. Els equips tècnics designats per la gerència de l’hospital han confeccionat el projecte; s’està treballant per conèixer el diagnòstic que fan d’aquest projecte els tècnics de la Generalitat per a l’aprovació definitiva i la immediata execució.
Aquestes reflexions són una exposició -molt breu-, dels resultats d’una activitat que ens posiciona allà on som, ens marca tot allò que encara ens queda per fer i ens facilitat complir amb l’actual procediment.
7.09.2008
