Ja es vau estrenar fa quatre anys com a regidor a l’Ajuntament de Valls. Què espereu d’aquest nou mandat?
Que Valls i la seva gent siguin absolutament prioritaris en la planificació i en el treball de tots els regidors. Que les accions i actuacions no es facin pensant amb les eleccions del 2011. Treball en equip de tots els grups; que el govern no tingui temptacions d’aplicar la política del roleu i que l’oposició sigui constructiva i crítica, enèrgicament quan convingui, però evitant la demagògia o les pancartes.
Només així Valls pot anar prosperant.
Es delicat el moment actual de Valls?
Porta molt temps en una situació que requereix un tractament intensiu. S’ha frenat l’agreujament. S’han fet teràpies de manteniment i d’atenció a simptomatologies puntuals (aparcament, esports, hospital, etc.) però cal estudiar molt bé quin és el problema base per fer un diagnòstic acurat i aplicar el tractament adequat. Si no hi ha diagnòstic no hi ha tractament. Que passa amb els vallencs que només participen del poble cada deu anys?. Es greu i cal reflexionar sobre la causa de l’aïllament cap els barris de l’entorn de Valls.
Aquesta legislatura només ostenteu la cartera de sanitat. Preveieu un mandat més tranquil?
Més tranquil per quant no tindré dispersió de feines ben diverses, però amb sanitat no es pot parlar de tranquil·litat. Es un camp molt ampli i molt dinàmic on sempre es generen nous problemes que s’han d’atendre puntualment. Ara han aparegut els efectes de les ones de la telefonia mòbil que hi haurem d’actuar.
Tenim temes pendents anteriors com son el Govern Territorial de Salut, els controls alimentaris, les malalties zoonótiques, el Centre de Dia per malalts afectats d’esquizofrènia bilateral, al que dedicarem molta atenció i estarem al seu costat pel que faci falta. Tenim projectades sessions de divulgació dedicades especialment als familiars de nens afectats de metabolopatíes, obesitat, etc. Molts projectes que, comptant amb els especialistes del Pio Hospital, val la pena tirar endavant. Cada projecte te un pressupost, i pel que tinguem farem.
Trobareu a faltar les regidories de Personal i de Seguretat Ciutadana?
Més que a les regidories, trobaré a faltar a les persones que m’han donat un tracte exquisit i molt cordial en tots aquests anys.
Pel que fa a Recursos Humans, encara que fa ja un temps que ho vaig deixar, sempre recordaré a les tres tècniques amb estima i molt d’agraïment, tant pel suport que vaig rebre durant aquell temps, sosegat i entranyable, com per la seva professionalitat i l’alt grau d’honestedat que posen en la seva feina. Tot i que això els hagi motivat més d’un problema.
Durant aquests anys només he rebut dels membres de la Policia Local un seguit de mostres d’afecte i estima que jo sempre he intentat correspondre. Es un col·lectiu que ara conec molt bé i per tant així el valoro. Mai he fet una política d’estil cuartelero sinó amb diàleg i de reflexió quan ha estat necessari. Ells em van fer un acomiadament molt emotiu i, quan a arribat el moment, jo m’he acomiadat amb una carta personal on intentava transmetre els meus sentiments tant pel col·lectiu com per les persones. Ells saben que poden disposar de mi pel que necessitin.
A banda de la tasca de regidor, a què us dediqueu professionalment?
Actualment soc Director del Laboratori de Bioquímica del Hospital Universitari Germans Trías i Pujol, i també estic a la Sociedad Española de Bioquímica Clínica i Patología Molecular on soc el President de la Comissió per l’estudi dels Efectes dels Medicaments en les proves analítiques. Aquest any he donat conferencies a Santiago de Compostela, Barcelona, Valencia i, a l’octubre, a Sevilla.
Quina valoració feu dels regidors del grup CiU que han entrat a formar part del consistori?
Encara que he tingut poca relació de treball amb ells, he observat que tenen molta il·lusió i ganes de treballar. Han entrat amb molta responsabilitat i esforç per fer bé les funcions assignades. També he observat que estan disposades a mantenir un criteri just, en les seves decisions, tenint present el sentir dels vallencs. Unes persones que transmeten una esperança de que faran les coses bé. Desitjo que duri aquesta actitud tota la legislatura. En el primer Plenari vaig observar en una d’elles un fet que no l’havia vist en els quatre anys de regidor: durant tota la sessió estava concentrada prenent apunts de lo que s’estava tractant.
Quin record guardeu de Josep M. Manresa?
Ens coneixem molt bé. Des de petits hem anat sempre junts al Claret, primària, batxillerat, a Barcelona vàrem compartir casa durant uns anys. Amant del treball i de la conversa intel·ligent, amb sentit de l’humor i tolerant i alegre. Ha estat un gran valor ben poc aprofitat a l’Ajuntament. No puc tenir un record d‘ell per que, sortosament, la nostra relació encara es ben viva i l’amistat es entranyable. Jo diria que es una persona molt honesta, dialogant, lleial, i també crítica.
En moltes afirmacions fetes per vostè durant aquesta legislatura sempre ha valorat com a positiva la crítica. Es així?
La crítica en el treball es una eina molt important per apropar-se a la perfecció. En els anys que he dirigit els laboratoris, tant de Can Ruti com del Vall d’Hebró, era obligat un cop al mes, a les vuit del matí, fer una sessió d’una hora on es presentaven els avenços en els treballs d’investigació experimental dels residents i adjunts. Després de la presentació es criticava exhaustivament el treball, evidenciant els defectes i, si era necessari, repetir la feina d’aquell mes per haver aplicat una metodologia poc adequada. Quan portaven aquest treball a un congrés hi anaven amb totes les garanties, de manera que, en tots els congressos on han anat, sempre va ser premiats entre els cinc millors treballs presentats. Tots ells han agraït sempre aquelles crítiques, mostra d’això es que encara em venen a veure a Valls i dinem junts, tots plegats, un cop al any. Sense crítica no hi ha qualitat.
Sempre costa acceptar la crítica?
Em de diferenciar la crítica constructiva i positiva de la negativa i sense fonament, com pot ser la caça de bruixes, o la que practiquen els professionals de la manipulació, que perjudica a tothom.
Els que vàrem tenir la sort de créixer i conviure a casa amb els avis vàrem aprendre molt d’ells. Una avia meva deia: qui et vol bé et farà plorar, i qui et vol mal et farà riure. Un exemple de lo que es la crítica i lo que es l’adulació. Lleialtat sí, fidelitat no.
Sobre el Pius Hospital. És veritat que aquest és el motiu pel que continueu a la política local?
L’Hospital es la joia de la corona. Durant aquests últims anys s’han fet reformes molt importants tant pel que fa a l’estructura i distribució dels Serveis com a la organització i l’actualització i planificació de l’activitat pròpia d’un hospital. S’ha fet un Pla Estratègic dividit en diferents fases que s’estan complint. Es treballa be i de manera efectiva per tenir l’hospital que correspon als anys que vivim.
Vaig tornar a Valls per treballar per la meva ciutat. No soc un afeccionat a la política que la considero farragosa i poc efectiva. El meu interès es Valls i els vallencs, lo demés mai m’ha despertat cap interès.
Per tant treballar per Valls i per l’Hospital?
Tots els vallencs som clients potencials de l’hospital i no voluntàriament. Tots hi tenim, o tindrem, alguna experiència. Aquí i han nascut tres fills de les meves nebodes, i a l’hospital hi va passar els últims dies de la seva vida el meu pare, amb un tracte exquisit per part del personal de la cinquena planta, i també altres familiars pròxims i amics. A més he anat varies vegades al Servei d’Urgències per familiars o amics.
I com jo molts altres vallencs que, en canvi, només hem entrat una sola vegada i voluntàriament en moltes altres instal·lacions municipals. Si no tinguéssim l’hospital ens donaríem compte de la greu mancança. Cal fer una reflexió molt seriosa per part de tots i prioritzar les primeres necessitats dels vallencs i donar-hi suport.
Pio o Pius?
La paraula Pio mai ha fet referència a un nom propi sinó que es tracta d’un adjectiu equivalent a pietós. Fa uns anys es va voler catalanitzar i es va decidir posar el nom de Pius, quan aquest no te res a veure amb pietós. La traducció no va ser correcta, per la qual cosa es més correcta dir Pio Hospital que es un nom històric.
Es preocupant el dèficit de l’Hospital?
No a llarg termini. A curt termini pot portar a situacions de preocupació per que tenim pendents de cobrament moltes i importants subvencions que l’Hospital, per part endavant, ha agut de fer-hi front, ja que els industrials i proveïdors tenen els seus venciments que s’han de complir.
Tenim un bon equip d’administradors amb molta imaginació i l’economia de l’Hospital no passarà cap problema. Hem de tenir sempre present que la medicina de qualitat sempre es deficitària, ja que fer un diagnòstic i un tractament cada vegada es més car per les proves que implica, i això es sempre en benefici del malalt.
Per la tardor el Pius obtindrà la certificació de qualitat?
A la tardor passarà la primera auditoria externa i definitiva per obtenir la certificació de qualitat (EFQM). Prèviament s’haurà fet una auditoria interna. Es un pas molt important per posicionar-se com a proveïdors del Servei Català de la Salut.
El procés que ha seguit l’Hospital en la preparació dels documents, que descriuen sistemàticament tots els procediments amb els que es treballa a tots els nivells professionals, ha estat excel·lent i el resultat serà positiu, ja que serà un dels primers hospitals en acreditar-se. Es molt important assolir aquest objectiu per que millora molt l’organització. El Consell d’Administració hi va donar sempre el suport i la Gerència i el Comitè de Direcció han estat els grans impulsors del projecte que, sortosament, tots varem tenir la decisió d’impulsar-ho, ja que es la millor via per arribar a una organització moderna, racional i efectiva. A l’Ajuntament ho vaig intentar, sense assolir-ho, al principi de l’anterior legislatura; després de tres mesos de treballar-hi es considerà que aleshores no era el moment millor per dedicar-hi esforços.
Esteu satisfet del treball realitzat a la Casa Monserrat Cuadrada?
En un moment de crisi molt greu, per les denuncies de les inspeccions de Benestar Social i la marxa dels Pares Blancs, la Fundació Pública Municipal Pius Hospital es va responsabilitzar de gestionar i posar al dia la residència geriàtrica.
Actualment, desprès d’un any, s’ha rehabilitat la casa dotant les habitacions amb un màxim de dos llits, banys adaptats, increment de places per residents, més personal qualificat i una direcció del centre especialitzada.
El resultat ha estat molt positiu, compartint alguns serveis amb la Residència de l’Alt Camp. Però l’obra encara no està acabada i el projecta contempla l’ampliació i adequació d’espais.
Quin és el compromís del Govern per completar les millores al Pius?
La Consellera Geli, en varies ocasions, ha posat el nostre Hospital com exemple de lo que ha de ser un hospital amb atenció a les comarques. S’ha fet la descentralització de la rehabilitació a Montblanc i Alcover, radiologia a Montblanc, i altres Serveis mèdics.
La Consellera ha comprovat en diverses ocasions que la feina esta ben feta i amb una planificació raonada i amb lògica. Això ha fet que des de la Direcció de Salut assumeixin una part important del cost de les obres que s’han fet a l’Hospital. La resta, fins ara, ho assumeix el propi Hospital.
Dintre del Pla Estratègic preparat per dur a terme fins l’any2010, la Direcció de Salut ha assumit la construcció del nou edifici de consultes externes. Quan els hi proporcionem l’espai començaran les obres. Això comporta nous quiròfans, espai per sessions clíniques, i altres necessitats i carències que te actualment el centre. També possibilita la incorporació d’alguna especialitat nova. Crec que val la pena fer un esforç per facilitar aquest espai, ja que tenim el suport total del Director Territorial de Salut.
Teniu previst fer vacances aquest estiu?
Pel meu càrrec i tipus de feina als hospitals on he treballat fins ara no he fet , gairebé mai, vacances a l’estiu. Sempre les faig fora de temporada i aprofitant algun viatge de treball. Per tant, possiblement tindré un dies de festa al novembre per viatjar fins a Berlín, una ciutat molt atractiva, i aprofitar per visitar pausadament el museus i anar a concerts i òpera. Es un viatge que tenia programat per l’any passat, però per diverses circumstancies no vaig pogué realitzar
El Vallenc – 2007
