Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Seguretat ciutadana

2005. Indignats 

Pels ciutadans es difícil valorar l’eficàcia de la Policia Local. Massa sovint observen com el seu barri, que durant molts anys havia estat un espai familiar habitat pels seus avantpassats, ara s’ha transformat en un espai de conflictes, freqüentat per elements de conducte sospitosa, amb un entorn que transmet intranquil·litat i neguit als pocs veïns que encara van aguantant en el barri familiar de sempre.

No coneixen la laboriositat i els entrebancs que han de superar els agents de la Policia Local fins assolir els objectius necessaris per mantenir la seguretat que reclamen els nostres veïns. La primera acció, preventiva i orientada a evitar que es produeixin actes delictius, no arriba al coneixement del ciutadà; aquestes accions no tenen una repercussió mediàtica ja que no acostumen a interessar als medis de comunicació. Tot i així, les accions preventives són necessàries i importants en una bona política social i de seguretat ciutadana.

  Els ciutadans creuen moltes vegades, i amb raó, que tant la seva persona com els seus béns, guanyats amb l’esforç d’anys, estan desprotegits per la passivitat de l’administració. Però, a qui s’ha de demanar responsabilitats per aquesta desprotecció?

Tot i la diligència amb la que s’actua policialment, massa sovint ens trobem amb decisions judicials −com és lògic, jo no m’atreviré a posar-les en dubte− que alimenten una sensació, entre els ciutadans, d’inseguretat i d’indefensió, davant de fets molt greus que tenen per escenari els carrers de la nostra ciutat i com a víctimes els interessos dels nostres ciutadans.

Aquesta darrera setmana els mitjans de comunicació local s’han fet ressò d’una acció de la policia local que, després d’escorcollar un pis en ple mercat de la verdura, detenien una dona com a responsable i encobridora de distribuir droga a la nostra ciutat. El material confiscat era suficientment important per aplicar una sanció exemplaritzant als implicats en aquest cas de tràfic de droga. Per arribar a aquest final amb èxit, els agents de la policia local portaven uns dies fent seguiments i recollint informació que va servir per que el jutge donés el corresponent permís judicial per entrar al habitatge on es va confiscar el material delictiu. 

La mateixa noticia que portava als vallencs els detalls de la detenció també comunicava que els detinguts ja estaven en llibertat, encara que amb càrrecs, i podien tornar a delinquir al carrer.  Els agents no havien retornat a la seva seu quan els delinqüents ja estaven al carrer.

En front d’unes accions fetes amb exemplar professionalitat pels agents de la Policia Local, posant amb risc la seva integritat física i amb la insistència continuada fins arribar a l’objectiu final, ens trobem que tota aquesta acció i esforç se’n pot anar a norris per les corresponents decisions judicials. Això, al meu entendre, té efectes perniciosos que hauríem de fer l’esforç de subsanar. En primer lloc, cal evitar que la ciutadania perdi la confiança en el sistema judicial. Massa sovint, ens exclamem indignats que les lleis protegeixen més als delinqüents que a les víctimes. Òbviament, això no és cert, però s’alimenten sensacions negatives al voltant del sistema judicial entre els ciutadans, d’altra banda del tot legítimes, que caldria, com dic, corregir.

Els Jutges ens diuen que apliquen rigorosament les Lleis, tal com estan dictades actualment. Aquesta complaença davant els delinqüents que tant lamentem els ciutadans, cal atribuir-la a l’actuació judicial? Particularment penso que els jutges son executors i els responsables de les lleis son els legisladors, des del Parlament o des de les Comissions corresponents que preparen les lleis, que com es habitual es troben sempre tant lluny dels problemes reals dels ciutadans.  

Són situacions i fets continuats que pateix la nostra ciutat i que, en vista dels resultats, poden provocar un desencís en els agents de la nostra Policia Local que veuen com la seva esforçada feina no té el final esperat. Sortosament no és així i, tot i aquests entrebancs, continuen treballant amb dedicació i màxima professionalitat.

Roman Galimany Solé

Regidor de Seguretat Ciutadana

Deixa un comentari

Required fields are marked *