La dona ha professat un paper preponderant des de l’inici de la civilització. Disposem de copiosa informació que corrobora que la història de la Ciència no es pot entendre sense considerar la contribució aportada per les dones científiques. L’home ja començà a fer ciència en la prehistòria; la construcció de les eines es fruit de l’observació, el record i l’experimentació. I entre aquests primers humans científics hi es ben present la dona primitiva, que fabricava eines i acumulava coneixements sobre plantes comestibles i medicinals.
L’antropologia, fins fa ben poc, ha ignorat els coneixements i els instruments utilitzats per la dona en el treball de recol·lecció, principal activitat per subsistir els primers humans on les dones recol·lectores van ser les primeres “botàniques”. Experimentant, aprengueren a identificar plantes, els hi donaren nom i descobriren la seva utilitat. Com la recol·lecció dels aliments exigeix una concepció del temps, aprengueren a reconèixer les fases de la lluna o l’ascensió d’un estel, i relacionar-les amb les estacions i la disponibilitat de determinats comestibles. Desenvoluparen instruments i tecnologia per recol·lectar, preparar i conservar aliments. Inventaren el morter i un primitiu molinet per triturar llavors i gra. Aquests instruments primitius de cocció i preparació d’aliments, avui encara, es poden trobar en laboratoris d’anàlisis.
La dona recol·lectora va descobrir propietats medicinals en les plantes, va aprendre assecar, emmagatzemar i barrejar substàncies vegetals i a aplicar-les com a tractament efectiu per diverses malalties. Segons testimonis etnogràfics, tots aquests processos eren realitzats per dones i en la transmissió d’aquests coneixements pràctics es troba l’origen de lo que avui anomenem ciència.
Però, com podem observar en molts aspectes de les nostres vivències, la història no es tant història. la història i la construcció de la ciència moderna s’ha elaborat sobre la base de l’oblit, la infravaloració i la discriminació d’un gran nombre de dones científiques. Es doncs una història incompleta i plena d’absències. Son moltes les dones que en les diferents etapes de l’evolució de la humanitat han contribuït amb els seus coneixements i aportacions al desenvolupament del coneixement científic: Hildegard de Bingen, Maria Mitchell, Marie Curie, Emily Blackwell, Margarita Salas, Rita Levi-Montalcini, Ada Byron, Lise Meitner, Lynn Margulis, Rachel Carson, Rosalind Franklin, Irene Curie, Dorothy Hodkim Crowfoot, Maria Blasco, etc.
El segle XIX i el segle XX les dones afirmaren definitivament el seu paper en el mon de la investigació científica i tecnològica, i també en tots els camps de la vida social, tot i els obstacles i prejudicis. Son moltes les que van deixar-hi la vida, investigant en la taula del laboratori, contagiades per bactèries o tractant de sanar malalts infectats. Tot i això, actualment el context en que les joves s’apropen als estudis, i per tant a les professions científiques, es radicalment diferent.
Sortosament, les dones notables que han contribuït al desenvolupament científic ja no son ignorades ni silenciades, com ho demostren les moltes científiques contemporànies i entre elles las que han rebut el premi Nobel per les seves investigacions. Dintre d’aquest context històric, destaquen moltes científiques rellevants Premi Nobel: Marie Sklodowska Curie (1867-1934), Irene Joliot-Curie (1897-1956), Gerty Theresa Radnitz Cori (1896-1957), Marbara McClintock (1902-1992), Maria Goeppet Mayer (1906-1972), Dorothy Croefoot Hodgkin (1910-1994), Rosalyn Sussman Yalow (1921-2011), Rita Lei Montalcini (1909-2012), Gertrude Belle Elion (1918-1999), Christiane Nüesslein-Volhard (1942).
Aquestes dones i moltes altres, treballant en fàbriques, al camp, a la llar, curant de la família, i en altres professions, han dignificat i dignifiquen a la dona i lo que representa, sense haver-se passejat agafada d’un cartell, que moltes vegades no saps que representa, o cridant uns redolins vulgars i ridículs.
Roman Galimany Valls 2021
