Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

Vida Municipal contemporània

2007.3. VALLS, Objectiu prioritari 

En els darrers dies es publiquen les llistes de candidatures dels diferents grups polítics  que presenten la seva opció a les properes municipals. Un total de 168 vallencs han anunciat, fins ara, el seu interès a treballar per Valls. Un capital humà prou considerable que poden fer molta feina si tots empenyen a Valls en la mateixa direcció.

El fet d’anar en una llista ja significa que, encara que no siguin elegits, tenen una bona disposició per treballar i construir Valls. Per que volem pensar que els mou més l’amor a la ciutat que la dependència a unes sigles polítiques  que es mouen més enllà del nostre terme municipal. Per tant, es un bon grup de vallencs que els haurà de tenir en compte qui s’encarregui de formar govern pels propers quatre anys.

Ens preguntem moltes vegades si es necessari tenir un sentiment nacionalista, o socialista, o independentista, o conservador, o ….., per treballar per Valls. Sempre hem cregut en una resposta lògica: només cal tenir un fort sentiment de dedicació per la ciutat; tot lo altre es accessori. Poca cosa poden aportar les diverses ideologies al progrés de la ciutat; lo que realment fa avançar i prosperar la ciutat es el treball dels seus homes i fer-ho tots en la mateixa direcció.  

Els que gaudeixen de la confiança de més vallencs tindran més possibilitats de formar govern; encara que alhora de governar la ciutat caldrà tenir present que governen per tota la població, tan pels que l’hi ha donat la confiança com pels que, d’entrada, han preferit una altre opció. Però governar la ciutat vol dir això ben senzill: servir l’interès de tots els vallencs.

Així que s’han publicitat els candidats i les candidatures han aparegut els missatges, o recomanacions, sobre necessitats d’un pacte de govern, o un pacte de ciutat, etc. insinuant  o donant a entendre qui podria ser el pal de paller que aglutinés aquest procés. Quan el pal de paller només pot ser un: Valls, com objectiu prioritari per tots.

Evidentment que un grup serà la força guanyadora el proper dia 27 de maig. Però, indistintament de si necessita suport o no per governar, lo que sí seria convenient es fer un pacte de treball, sense excloure a cap dels representants dels vallencs, on tots s’impliquin amb iniciativa i complicitat en aquells temes i projectes necessaris, tant per ara com pel futur de la ciutat, i sempre tenint en compte la responsabilitat que cadascú ha rebut del procés electoral.

No crec amb un pacte de govern, ja que per definició es excloent. Rebre el suport a canvi d’unes regidories no beneficia al govern de la ciutat per raons ben simples: condiciona al grup de govern sempre pendent de que, en un moment, es pot trencar el pacte si no s’accepten determinades condicions; s’exclou a la resta de grups que representen a molts vallencs; sembla com si aquests afavorits tinguessin el dret a pernada.

No es tracte de repartir regidories i després els afavorits trufar els llocs de treball amb els més propers ideològicament.

Qui lideri el govern de la ciutat hauria de convidar a participar en el treball i en les decisions dels temes i projectes que marquen l’evolució de la ciutat a la resta de regidors que no estan en el seu grup, però representen a molts Vallanca. No es suficient unes comissions informatives amb la possibilitat d’incloure al·legacions; cal més complicitat, encara que, a la cap i la fi, la responsabilitat es dels que l’han rebut del poble. Valls necessita l’esforç de tots per moure-la i portar-la al lloc que li correspon; i cal fer-ho amb agilitat i estirant tots en la mateixa direcció.

Els vallencs no podrien entendre que els regidors s’enrosquin en sentiments partidistes per damunt dels sentiments vallencs, no es podria entendre la extrapolació de les actituds que s’exhibeixen en el Parlament Autonòmic o l’Estatal en l’Ajuntament de Valls. No han rebut la confiança per això i per acontentar als corresponents polítics de Barcelona.      

Roman Galimany Abril 2008

Deixa un comentari

Required fields are marked *