Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

Arribada i fugida del Dr. Bouza
Del nostre País

Arribada i fugida del Dr. Bouza 

El doctor i catedràtic Emilio Bouza, reconegut microbiòleg, dimecres va ser reclamat amb urgència al misteri de Sanitat. El ministre Illa i els responsables de la sanitat madrilenya, en un clima cordial, li van demanar que s’encarregués de ser el portaveu de Consell científic que s’acabava de crear per tractar el coronavirus a Madrid.

Va acceptar per la seva arrelada vocació de servei. Dijous comença a treballar i dissabte dimiteix. El Doctor Emilio Bouza, no pot més. Ho explica ell mateix en la seva carta de renúncia. Però el més cridaner és el paràgraf en què explica que va ser el fet de contemplar dues rodes de premsa simultànies el que l’ha portat a dimitir. No s’ho podia creure.

Alguna cosa molt greu esta passant en aquest país, i no és gens bo, quan la persona indispensable per solucionar un problema de la gravetat que vivim és precisament la primera persona que surt corrents en menys de 48 hores.

El Doctor Bouza no es polític, venia al servei del ciutadà, com ha en fet tota la seva vida professional. No podia avenir-se entre tanta incompetència, de tots colors; entre personatges que no van a servir al ciutadà sinó a servir al seu partit, que es dir servir les seves ambicions i els seus interessos particulars.

En la gestió d’aquesta pandèmia, per desgràcia, aquí ningú pot presumir de res. Falta un criteri únic, unes normes similars per afrontar la pandèmia, unificar les regles de joc. I si no n’hi ha, caldrà crear-les.

Des de fa uns anys, estem contemplant, amb desencís, com els que arriben a l’administració pública s’hi acomoden, fent dels càrrec  una professió, que prolongarà fins a jubilar-se, doncs el sosteniment econòmic que reben mai l’haurien gaudit com a professionals. Això es transportable a autonomies, ajuntaments i a totes les administracions d’on es pugui treure un bon redit econòmic. Es l’interès polític i l’interès de partit.   

Qui guanya amb tota aquesta situació caòtica? Per descomptat el ciutadà no guanya res. El ciutadà bastant té amb el dia a dia, amb intentar treure alguna cosa en clar de limitacions i noves normes o amb simplement tirar endavant la família amb la que està caient.

Mentrestant el coronavirus segueix present cada vegada amb més força en aquesta segona onada. Catalunya ha notificat aquest dissabte més de 1.800 nous contagis, Andalusia més de 1.500 i el govern andalús estudia noves restriccions, Castella i Lleó més de 900 i avui entra en Confinament de 14 dies la localitat de Miranda d’Ebre, a Burgos. Uns 35 Mil habitants i té registrats 1.180 casos per cada 100.000. En el món el nombre de víctimes mortals de la pandèmia està a punt d’arribar al milió de persones … La dada oficial, que ja sabem que la xifra real pot estar molt per sobre.

Els ciutadans tenim una solució: el vot, quan ens cridin. S’ha de votar en consciència. Es pot ser fidel a la seva ideologia, sense estar obligat a votar el seu partit. Pot canviar, com fan els europeus o votar en blanc. Però s’ha de votar.

Deixa un comentari

Required fields are marked *