Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

Estiu de 2014: Del rei Joan Carles al virrei Pujol
Del nostre País

Estiu de 2014: Del rei Joan Carles al virrei Pujol 

Un estiu de sorpresa en sorpresa el de l’any 2014. Alguna cosa sabrien Rubalcaba i Rajoy quan, un mati del mes de juny, el rei Joan Carles va aparèixer a la televisió per anunciar-nos a tots que dimitia. En la terminologia correcta seria que va “Abdicar la corona” quan el càrrec és el de rei.

Al juny de 2014 va abdicar el rei. El mes següent, va abdicar el virrei Jordi Pujol. El totpoderós del nacionalisme català, venerat pels seus incondicionals i per la majoria dels mitjans de comunicació del país, va confessar per escrit que tenia una fortuna oculta a Andorra. Una batzacada molt forta per la família convergent. La notícia va ser molt més impactant que la renúncia del rei Joan Carles. Pujol era el creador del règim català, amb un alt grau de poder que va gaudir durant dècades. Fins que Pascual Maragall se li va escapar allò de que “el seu problema es diu el 3 %”. A molts, que havíem treballat amb càrrecs de responsabilitat a l’administració Pujol – jo vaig ser director dels laboratoris de la Vall d’Hebron – se’ns va encendra la llumeta de lo que ja sospitàvem, al conèixer un seguit de pressions, fetes al director de l’ICS per que me les fes arribar, per l’adjudicació d’equipament milionari del laboratori. El missatge que em transmetia el director de l’ICS era “no facis cas, adjudica a la millor oferta”. Com l’intent que es va fer d’externalitzar el laboratori del Hospital de la Vall d’Hebron – un dels quatre grans hospitals d’Espanya – a un laboratori creat per la família Sumarroca. Eren els primer anys d’aquest segle. El poder de Pujol i la seva família, el clan dels Pujol Ferrusola. La família reial catalana.

El vell Pujol va desmentir en un comunicat que el clan hagués fet fortuna a base de cobrar comissions i vendre favors. Va explicar la història de l’avi Florenci, que després va repetir al Parlament català. En tots els anys transcorreguts des de 1980  no va trobar el moment per declarar l’herència i regularitzar-la. Arribat al 2012, i sense cap càrrec de responsabilitat,  es va apuntar a l’amnistia fiscal del ministre Montoro.

En el Parlament català, el setembre de 2014, Jordi Pujol va pontificar amb aquella frase que va tenir molt ressò. “Si vas serrant la branca d’un arbre a la fi cauen tots els nius que hi ha. No és que caurà aquest d’aquí o aquell d’allà. No, no, cauran tots”. Des de fa uns mesos la Corinna no ha tallat una branca, ha tallat el tronc, prop de les arrels. Els nius han caigut tots i ara Pujol no te arguments per amenaçar. El rei i el virrei han quedat ben empudegats. Un escàndol històric de dos personatges als que molts havíem depositat la confiança, han decebut i estafat a la població.   

El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata (tres anys investigant a la família) envia a judici a Pujol Soley, la seva senyora Ferrusola, els set fills de el matrimoni i altres divuit persones, entre ells els empresaris Sumarroca. Sosté el magistrat que hi ha raons sobrades per jutjar-los a tots. Doncs que es faci justícia.

Deixa un comentari

Required fields are marked *