La sanitat es un camp ampli i dinàmic on sempre es generen nous procediments i apareixen nous medis per ajustar i afinar més el diagnòstic. Sempre , en el nostre cas, a favor dels nostres ciutadans.
L’Hospital es la joia de la corona. Durant aquests últims anys s’han fet reformes molt importants tant pel que fa a l’estructura i distribució dels Serveis com per l’organització i l’actualització i planificació de l’activitat pròpia d’un hospital. S’ha fet seguint la lògica d’un Pla Estratègic dividit en diferents fases per garantir una estructura equilibrada i de qualitat. Es treballa be i de manera efectiva, passant d’una actitud estàtica a una dinàmica, per tenir l’hospital que correspon als anys que vivim.
Voldria resumir la trajectòria del Pius Hospital durant l’any 2007 dient que s’han assolit objectius i consolidat accions iniciades des de fa dos o tres anys. Es ben fàcil acostumar-se als avenços que s’implanten poc a poc segons un pla de treball ordenat; al poc temps de gaudir-ne sembla que tota la vida hagi estat així. Seria una bona pràctica rebobinar en la memòria i recordar com estàvem fa ben pocs anys i a on som ara, tant pel que fa a la qualitat com a l’organització de l’hospital.
A principis de l’any 2006 el Pius Hospital es trobava amb molt poca disponibilitat de documents: normatives, cartera de serveis, protocols, fulls informatius, consentiment informat, etc.
Vàrem trobar l’hospital amb una molt baixa activitat de les poques comissions hospitalàries que n’eren actives. I també una manca d’un Pla de Qualitat; una eina totalment imprescindible per conèixer realment com es treballa en un hospital, o en una empresa d’aquesta grandària, al servei de les persones. La implantació d’aquest Pla de Qualitat va ser, lògicament, prioritari dintre de totes les vessants que es van planificar per l’organització de l’hospital des de la Direcció – Gerència i tot el Comitè de Direcció.
Durant aquest any 2007 va continuar l’aplicació del Pla de Qualitat (en base al model d’acreditació del Departament de Salut). Això va comportar establir el seguiment trimestral dels plans d’acció i la potenciació del paper de les Comissions existents i les de nova creació. Es va treballar en el Model d’Acreditació de Centres d’Atenció Hospitalària Aguda: basat en el model EFQM.
El procés que ha seguit l’Hospital en la preparació dels documents, que descriuen sistemàticament tots els procediments amb els que es treballa a tots els nivells professionals, ha estat excel·lent i el resultat molt positiu, ja que, el nostre, va ser un dels primers hospitals en acreditar-se. Un procés imprescindible per gaudir d’una bona organització. El Consell d’Administració l’hi va donar sempre el suport i la Gerència i el Comitè de Direcció han estat els grans realitzadors i executors del projecte que, sortosament, tots vàrem impulsar-ho, ja que es la única i millor via per arribar a una organització moderna, racional i efectiva.
En l’avaluació externa i definitiva, el novembre, l’estàndard assolit, amb més del 90 % dels serveis de l‘hospital acreditats, dona la certificació d’excel·lent a l’hospital i la recomanació d’una autoevaluació dels punts pendents (10 %) als 12 mesos. Amb aquesta data el nostre hospital es troba entre el petit grup dels millors posicionats i per damunt d’hospitals de reconegut prestigi. Ha estat un pas molt important com a proveïdors del Servei Català de la Salut.
Ara, l’objectiu pel desembre de 2008 es la història clínica informatitzada.
La millora de l’organització i la planificació incideix directament amb la millora de la qualitat, l’atenció al malalt i l’increment de prestacions mèdiques que estalvien desplaçaments als malalts.
Els medis i l’estructura de treball de que disposen actualment els professionals del Pius, ja sia nova tecnologia mèdica, ja sia servei d’informació, etc. Ens col·loca en una posició capdavantera, compartint aquest lideratge amb l’Hospital Santa Tecla i en molts aspectes també amb Sant Joan de Reus, pel que fa a la nostra província.
Un altre aspecte que considero rellevant per destacar-ho aquí, es el bon clima laboral existent durant el darrer any i que, sortosament, es la dinàmica que segueix en l’any actual. Les millores laborals aplicades en la contractació crec que han repercutit efectivament en aquest aspecte. Tinguin en compte que nosaltres som segurament l’empresa més gran de Valls i comarca, en quant a personal, ja que la plantilla la formen 464 treballadors, distribuïts entre l’hospital d’aguts (347), soci-sanitari (38) i RAC (79). La despolitització també ha millorat el clima laboral i de convivència i esperem que així continuï, deixant treballar als tècnics, que son els vertaders coneixedors d’aquesta disciplina, i evitant intervencionismes que ho poden enterbollir.
Tots els vallencs som clients potencials de l’hospital i precisament no de forma voluntària. Tots hi tenim, o tindrem, alguna vivència. Aquí hi neixen nous membres de les nostre famílies i també hi passen els últims dies de la seva vida familiars nostres, amics o molts membres de la nostra comunitat vallenca.
Si no tinguéssim l’hospital ens donaríem compte de la sever mancança que això representaria per tots. Cal fer una reflexió molt seriosa per part de tots i prioritzar les primeres necessitats dels vallencs i donar-hi el suport, al menys moral, als que allí hi treballen i assoleixen una qualitat assistencial.
Així ho valoren els familiars i malalts que han fet estada, per alguna raó, a l’hospital. En una enquesta que valora el grau de satisfacció tenim uns resultats ben satisfactoris, quan se’ls pregunta sobre diferents agents que afecten en la assistència, el tracte, la qualitat dels serveis, etc.: Un 13 % confessa esta completament d’acord, un 69 % simplement d’acord, un 2 % no s o no c, i un 16% en desacord.
Malauradament tenim algunes limitacions que afecten al bon desenvolupament de l’hospital. En primer lloc cal lamentar la manca de especialistes. La mala gestió dels darrers governs estatals ha fet que actualment no hi hagi el nombre necessari d’especialistes formats i per tant estem sotmesos a la política de l’oferta i la demanda. Aquest problema no afecta només al nostre hospital, sinó també els grans hospitals que tenen places d’especialistes sense cobrir. Per exemple un dermatòleg, si obre una consulta privada al carrer de la Cort, amb tres dies guanya més que amb un mes de treball a un hospital. Per tant, entre els hospitals que s’obren de nou i la dedicació a la medicina privada s’acaparen els pocs residents que es formen durant quatre anys. El problema s’agreujarà dintre de dos anys quan comenci una alarmant mancança d’infermeres que ja oteja. Com no canvi la política el govern, arrossegarem aquest problema durant molts anys.
L’altre tema preocupant, fins a cert punt, es l’economia.
No a llarg termini. Però a curt termini pot portar a situacions de preocupació per que tenim pendents de cobrament moltes i importants subvencions que l’Hospital, per part endavant, ha agut de fer-hi front, ja que els industrials proveïdors tenen compromesos els seus venciments que s’han de complir; els treballadors també cobren el salari puntualment cada mes.
Moltes vegades es parla del dèficit de l’hospital, amb una ignorància plena de com funciona el mon de la sanitat. Es preocupant quan amb una frívola lleugeresa i desconeixement, un regidor posa públicament en quarantena la gestió de l’equip gestor i directiu del nostre centre.
Actualment l’hospital no ha cobrat 1 M d’€ corresponents a una part de l’activitat de l’any 2006.
El conveni de l’any 2007 per la venda d’activitat es va signar el mes de maig de 2007 (amb algunes clàusules pendents). La regularització es va fer el mes de març d’enguany ( no se sap quan es cobrarà).
Els sous corresponents l’any 2007 haurien de tenir un increment del 2 % (IPC anunciat pel govern). Ha estat del 4,2 % que correspon al IPC del 2007 i comporta un cost afegit a la partida de nòmines que es va pagar el mes de març passat (440.000 €).
Després de signar-se l’activitat, corresponent al 2007, es produeix una modificació del conveni amb la XUP, que se’ns diu que es reintegrarà des del Servei Català de la Salut. D’aquest increment s’ha pagat el 87 %, queden per cobrar 200.000 €.
No s’ha pagat l’obra de la unitat de diàlisis, de la que n’estem molt satisfets i que tants bons resultats i qualitat de vida ha proporcionat als seus usuaris; va començar a ser activa el mes de gener i en canvi l’hospital no va començar a rebre el pagament d’aquesta activitat fins nou mesos després. Tenim un llistat més llarg i tot això ens afecte de manera important, i ens fa pensar que a més de ser proveïdors també, en certa manera, som finançadors del Servei Català de la Salut.
Estem segurs que es cobraran tots aquests deutes. No sabem quan. Però això ens provoca un dèficit de tresoreria.
De totes maneres, senyors accionistes, no poden tenir motius per la preocupació. Tenim un bon equip d’administradors i de direcció, amb molta imaginació, i l’economia de l’Hospital no passarà cap problema.
No podem perdre de vista que la medicina de qualitat sempre es deficitària, ja que fer un diagnòstic i un tractament cada vegada es més car per les proves que requereix i els nous coneixements mèdics que s’hi apliquen, i això sempre en benefici del malalt. Vostès em poden preguntar com es que clíniques com Deixeus o Quirón son uns bons negocis. La diferencia es que la medicina pública està al servei de les persones i la medicina privada està al servei dels seus accionistes. I això els hi garanteix qui ha treballat durant cinc anys en una de les clíniques privades de Barcelona més importants dels anys seixanta i setanta.
Un part a la clínica Deixeus te un cost de 6.000 €, com a mínim, més els extres. Al Pius costa …?? Una família vallenca, que desconeixia la millora de les condicions del nostre hospital, concretament de la 4ª planta, amb habitacions amb bany, individuals, etc., estava decidida quan, arribes el moment, anar a la Deixeus per néixer la nena. Sortosament per ells, feia cinc anys que no havien estat en l’hospital. Els hi vaig explicar com era el Pius actual i els vaig convèncer, amb el risc que això comporta, insistint, amb el suport de l’avia, que vinguessin al Pius. El part va anar perfecte i, com molts clients del Pius, van sortir molt contents tant pel que fa el tracte personal com de la qualitat de l’assistència. Uns dies després vaig rebre un punt de llibre, record del naixement de la nena, i en la contraportada un escrit, segurament escrit per l’avia, que hi deia: Roman, gràcies a tu soc vallenca. Mariona i els dos cognoms.
Roman Galimany
Valls 2008
