Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Dr. Josep Maria Massons
Vallencs Il·lustres que no son a la Galeria

Dr. Josep Maria Massons 

Vallencs Il·lustres que no estan en la Galeria

La Societat Catalana d’Història de la Medicina, l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mediques i la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, proposaren la Creu de Sant Jordi per al Dr. Josep Mª Massons (18 de gener de 1913 – 11 de novembre 2012). Li fou concedida l’any 2008
El Dr. Josep Mª MASSONS, naixé a Valls el dia 18 de gener de 1913. Va cursar el Batxillerat als Instituts de 2na. Ensenyança de Lleida, d’Osca i de Saragossa, on va rebre el títol de Batxiller en Ciències amb Premi Extraordinari de Revàlida, l’any 1928.
La carrera de Medicina la va estudiar a Barcelona (1928-1934); els dos primers cursos preparant alumnes de Batxillerat per a subvenir a les despeses mínimes i la resta dels cursos gràcies a l’ajuda d’una Beca de la Diputació de Tarragona. En els anys d’estudiant va fer estades a diverses facultats realitzant cursets per perfeccionar els seus coneixements. Va acabar els estudis amb Premi Extraordinari de Llicenciatura i guanyà una plaça de metge intern de Cirurgia i passà a la Càtedra de Patologia Quirúrgica del Prof. Joaquim Trias i Pujol i al Servei d’Urgències.
Exercí com a cirurgià al servei del cos de sanitat de les tropes republicanes i de les Brigades Internacionals en la guerra civil espanyola.
En acabar la guerra no fou depurat gràcies a la mediació del seu amic Joaquim Viola i Sauret. Durant un temps treballà a la càtedra de Farmacologia de Francisco García-Valdecasas a l’Hospital Clínic de Barcelona (1940-1956), on va obtenir plasma de vedella, sense anafilaxi com a substitut del plasma humà.
Creador i director del Laboratori de Productes Farmacèutics DROVYSSA.
Des de 1983 dedicat al cultiu de la Història de la Medicina, tema vers el qual en publicà sis llibres (entre ells la “Historia de la Sanidad Militar española” en quatre volums) i prop d’un centenar d’articles. Destacat en la seva activitat professional, investigadora, pedagògica en la universitat, cívica en defensa de la cultura catalana, social i acadèmica des de la Societat Catalana d’Història de la Medicina i de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Fou membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Mallorca i de la Nacional de Mèxic.
Després del parèntesis de la guerra va iniciar una labor extraordinària en el camp de la Farmacologia (1941-1967), amb una molt important labor docent, tant pels metges com per infermeres. Va ser un divulgador de la deontologia mèdica (1948-1988). I en la seva jubilació es va pogué dedicar a una antiga afecció com era el cultiu de la Història de la Medicina, participant en tots els Congressos organitzats per la Societat Catalana d’Història de la Medicina, de la que fou el vice-president.
Va saber col·locar l’horitzó de l’interès per la medicina més enllà d’un ofici, i en ell captivà l’honestedat i coratge intel·lectuals. Aquests grans personatges, com el Dr. Massons, ens transmeten la necessitat d’adquirir una brúixola moral.
De vida senzilla, amb una concepció racional però tolerant del món, pessimista però alegre al mateix temps, es cultivat, amant de l’art, quan aquest s’entén com l’expressió de la bellesa pel color, la forma, el so, el llenguatge i el moviment. Amant del treball i sobre tot de la conversa intel·ligent, amb sentit de l’humor, amb un gust per parlar bé i utilitzar la paraula correcta: s’havia de dir “una” TAC o “una” ènema. Va aportar el respecta al malalt fins a la manipulació també respectuosa dels seus teixits.
Un professional que pel seu esforç i estudi entra a la Real Acadèmia de la Medicina, una institució necessària per mostrar aquesta professió en la seva més madura i seriosa dignitat, per augmentar-ne la seva autoestima. Sents per aquest grup d’eminents professionals i pels que els han precedit, el que sentia Goethe pels clàssic de Grècia i Roma: que si a ells els cabia l’honor immens d’haver creat institucions, mites i formes tan belles, a nosaltres ens cabia la d’admirar-los i provar de seguir-ne l’estela.
En una societat com la nostra, on es valora i magnifica més la força muscular que la intel·ligència, es important tenir un record i reconeixement públic a la trajectòria professional i a l’obra d’un vallenc que ha dedicat, i esgotat fins a la fi, la seva vida al treball i a l’estudi per estar sempre al servei del pròxim.

Deixa un comentari

Required fields are marked *