El Departament de Salut edita una publicació anual amb les dades de mortalitat analitzades des del punt de vista sanitari. (1)
L’any 2005 es van registrar 61.106 defuncions de persones residents a Catalunya. D’aquestes, 31.455 eren homes (51,5 %) i 29.651 dones (48,5 %). Representen un total de 4.003 defuncions més que durant el 2004, i 3.900 defuncions més que la mitjana del període comprès entre el 1999 i el 2003.
La distribució per grups d’edat i sexe mostra una incidència més alta en els homes de tots els trams d’edat, excepte a partir dels 85 anys, en què el nombre de defuncions de dones és més elevat.
En els homes, el grup d’edat en què hi va haver més defuncions és el de 80 a 84 anys, mentre que en les dones és el de 85 a 89 anys.
Analitzant la mortalitat proporcional per causes tenim que, segons aquest informe, en els homes la primera causa són els tumors (31,9 %), seguit de les malalties del sistema circulatori (26,9 %). En les dones tenim les mateixes causes, però amb l’ordre invers: primer les malalties del sistema circulatori (32,3 %) i després els tumors (24,8 %). Per a ambdós sexes la tercera causa són les malalties del sistema respiratori (13,1 % en homes i 8,7 % en dones). La quarta i cinquena causa de mort en els homes són les externes (com a conseqüència dels accidents de trànsit de vehicles a motor), i les malalties del sistema digestiu amb percentatges molt similars. Mentre que en les dones les causes de la mort són les malalties del sistema nerviós (sobretot a causa de l’Alzheimer) i els trastorns mentals i del comportament (fonamentalment a causa de les demències).
Dels 35 als 84 anys, per als homes, i dels 25 als 74, per a les dones, la causa de mort més freqüent són els tumors: en els homes proporcionalment els tumors de tràquea, bronquis i pulmó, seguits dels de budell gros i pròstata. En les dones, els de mama seguits dels de budell gros. Cal destacar que entre les dones el tumor de tràquea, bronquis i pulmó se situa en tercer lloc, si considerem totes les edats conjuntament.
A partir dels 75 anys, en les dones, i dels 85, en els homes, les malalties que causen una mortalitat més elevada són les cardiovasculars. Així, en els homes, les malalties isquèmiques del cor, en primer lloc, i les malalties cerebrovasculars, en segon lloc, són les més comunes. Mentre que en les dones, les cerebrovasculars són les més freqüents, seguides de les isquèmiques del cor amb un percentatge molt similar entre les dues malalties. En les dones la insuficiència cardíaca apareix en tercer lloc entre les afeccions cardiovasculars, i en els homes se situa en quart lloc
Pel que fa a l’evolució temporal i la distribució territorial, la mortalitat segueix una tendència descendent bastant estable en els darrers anys.
Considerant conjuntament ambdós sexes, la comarca de l’Alt Camp té una mortalitat similar a la global de Catalunya, mentre que la comarca de la Conca de Barberà té una mortalitat superior. Entre els homes, la comarca de l’Alt Camp mostra una mortalitat inferior a la del conjunt de Catalunya. Les dones a la comarca de la Conca de Barberà tenen una mortalitat superior a la mitjana de Catalunya. Els homes de la Conca de Barberà i les dones de l’Alt Camp es troben dintre de la mitjana global de mortalitat a Catalunya.
Les dades del Registre de Mortalitat de Catalunya (RMC) s’obtenen a partir de les butlletes estadístiques de defunció (BED) corresponents a totes les defuncions de persones residents a Catalunya a partir del primer dia de vida, i de les butlletes estadístiques de parts, naixements i avortaments (BEPNA).
Per a l’estandardització de les taxes, s’han fet servir com a poblacions estàndard la global de Catalunya de 1991 (2) i la població mundial.
Creiem que pot tenir interès per a molta gent conèixer l’evolució de la mortalitat en el nostre país i, concretament, en les nostres comarques. Per aquest motiu hem resumit l’estudi estadístic que ens facilita el Departament de Salut (3).
Roman Galimany Solé
Regidor de Sanitat
Departament de Salut. Servei d’Informació i Estudis. Anàlisi de la mortalitat a Catalunya, diversos anys (1999 – 2005). Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Generalitat de Catalunya. Institut d’Estadística de Catalunya. Cens de població 1991. Vol. 3. Barcelona: IDES-CAT. 1992 (vol 3).
Butlletí Epidemiològic de Catalunya. Vol. XXVIII, núm.3.
