El dia 6 de febrer, a 2/4 d’onze de la nit, i al Saló de Festes, es celebrà el ball de Gala, amb l’Orquestra Meravella i l’Orquestra Marabú, amb la cantant Franziska, que en aquells anys se situava en els primers llocs de popularitat, i el cantant vallenc Manel i el seu bon conjunt. Una festa social amb assistència de públic procedent de Tarragona, Reus, Montblanc i d’altres ciutats de les comarques properes. Les dues orquestres obriren el ball amb un vals, que inicià la reina dels Jocs Florals, i després dels primers compassos s’hi incorporaren les dames de la Cort d’Honor.
El Centre de Lectura va tenir una presència molt important en aquestes Festes Decennals, mantenint el prestigi consolidat en les festes anteriors. El dia 1 de febrer, a la nit, presentà la Coral Sant Jordi, dirigida pel mestre Oriol Martorell, que deixà el regust de la bona qualitat. Amb una sala plena de gom a gom, fou un autèntic esdeveniment artístic. El Centre de Lectura també organitzà, el dia 3 de febrer, a la nit, el ball d’honor, amenitzat per l’Orquestra Badalona, dedicat a la reina dels Jocs Florals i a les dames de la Cort d’Honor. Com a esdeveniment social, fou lluïdíssim en tots els aspectes. Aprofitant que la Banda Municipal de Reus havia d’acompanyar la bandera del Centre a la processó votiva de la Candela, s’oferí un concert-cafè. Això fou el dia 2 de febrer, a la tarda, amb obres de Sorozàbal, Carceller i Suppé. En el saló d’Educació i Descans, situat al carrer de les Monges, i sala habitual de ball tots els diumenges i diades de l’any, es programà una setmana d’autèntica activitat. Amb una actuació no programada, la del grup La Trinca, per primera vegada a Valls. Durant aquesta setmana hi actuaren: Formula V, Los Comodines, Los Mismos, l’Orquestra Selvatana, Los Ángeles, Los 5 Musicales, Lone Star, Los Cipreses, Los Juniors, Mike Kennedy, Els Intrèpids i Los Kifers. Una setmana per complaure a tots els que gaudien ballant. També una discoteca que acabava d’obrir, -El Sol-, s’apuntà a questes celebracions. La discoteca del raval de Misericòrdia, acabada d’inaugurar, organitzà sessions especials de ball els dies 1, 2 i 3 de febrer, tarda i nit.
Cinquanta anys després entristeix veure l’evolució de l’activitat a la nostra ciutat. M’he recordat de la Letrilla, de Fray Luis de Góngora: “Aprended, flores, en mí lo que va de ayer a hoy, que ayer maravilla fuí , y hoy sombra mía aún no soy”. Així és la fragilitat natural de la vida. La flor, abans meravella, (de bellesa, de frescor) ara tot just és ombra de si mateixa; un ensenyament per a tots. L’escassa durada de la nostra magnificència i tradicions: la mesura d’un sol dia, el temps que va de l’aurora a la nit és el que separa el bressol del taüt, la magnificència de l’estropellat. No tenim un relleu en les entitats de la nostra ciutat. No hem sabut endegar-ho, o no ens ha deixat l’accelerada evolució de l’entorn.
