Desconec quan van començar a implantar-se en la programació de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela els Jocs Florals i el Ball de Gala. És sorprenent que un acte cultural i amb tanta tradició en la nostra llengua i cultura com els Jocs Florals, desaparegui de la programació com va passar en les darreres Decennals, i es mantingui, encimbellat, el ball de gala. A les Decennals del 1961 es celebraren tots dos actes amb força esplendor, tot i l’entorn improvisat.
El canvi d’escenari imprevist no va mancar la presència d’elegància i luxe dels assistents al ball de gala. El record de l’any 1951, tant lluït, el progrés econòmic iniciat amb la dècada, la novetat d’un ball d’aquestes característiques per a molts joves, estimulà la preparació des d’unes quantes setmanes abans. Tot estava a punt quan es va enderrocar el saló; el dispendi ja s’havia fet i calia amortitzar-lo. Les senyores lluïen vestits llargs de festa, altres portaven vestits de festa curts midi, i la majoria dels senyors lluïen un esmòquing.
Aquesta edició del ball de gala, sorprenentment, no era en el programa oficial de les festes. Organitzat per entitats vallenques, no es troba cap ressenya en les publicacions locals editades, abans i després de les festes. Ignorem el motiu del silenci. Pensaríem que no s’havia fet, quan en realitat va causar sensació. Tant el ball del Saló de Festes, com el celebrat al Centre de Lectura, eren en honor a la reina de la festa, Maria del Carme Cullaré Cusidó, i la seva Cort d’Amor, que anteriorment ja havien presidit els Jocs Florals. En el Centre de Lectura es venien seients disposats a la balconera de la sala interior, on es feia el ball.
Una curiositat, segurament ignorada per molts, va ser la vinguda de Barcelona d’un bon nombre d’esmòquings per lluir-los tant al ball de gala del Saló de Festes com al ball del Centre de Lectura. La distribució i recollida d’aquests esmòquings de lloguer es feia en una habitació de l’Hotel París, a la plaça del Blat. Alguns joves, i no tant joves, havien anat, unes quantes setmanes abans, a la sastreria La Transformadora de Barcelona, propietat del sastre Joan Solé, vallenc, soci del Centre de Lectura i habitual de Ca l’Amada quan venia a Valls. Aquesta sastreria s’havia fet gran gràcies a, com diu el seu nom, a transformar vestits i abrics, passant la faç interna del vestit a l’externa, un procés que deixava els vestits com a nous. Així, llogaven esmòquings i jaqués del seu estoc. Prèviament, l’ajustaven a la mida del usuari, quedant-li clavat. Els que havien fet l’encàrrec ho recollien a l’habitació de l’Hotel París i, després dels dos balls de gala, el tornaven i pagaven la segona meitat de l’import del lloguer.
Passats els dos balls de gala, van retornar a Barcelona els esmòquings. El sastre Solé quedà una mica contrariat perquè algú no havia abonat la segona paga del lloguer.
